Daniel Ruiz Chaverri: "Els turistes no venen per saber com són els mallorquins, sinó pel que tenen"

PalmaEl bribri és l’idioma propi dels habitants originaris de Talamanca. Aquí s’ha d’entendre Talamanca no com una barriada i una platja d’Eivissa, sinó com una zona de Costa Rica en què l’activitat turística té un pes determinant. És una de les quatre regions que el sociolingüista Daniel Ruiz ha triat per fer una estudi comparatiu sobre llengües minoritzades i mercat turístic. Les altres són Zumaia, al País Basc; Cancún, a Mèxic, i Mallorca. Aquest filòleg clàssic, nascut a Costa Rica i criat a Mèxic, va participar fa uns dies en les converses virtuals del Gresib (Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears).

Què tenen en comú aquests quatre territoris i per què els heu triat com a matèria d’estudi sociolingüístic?

— Primer de tot, que en tots quatre l’activitat turística té un pes determinant en l’economia; en segon lloc, que tots tenen un idioma propi, i en tercer, que l’ús social d’aquests idiomes recula, mentre que l’ús social del castellà creix. Estudii com la indústria turística ven la cultura pròpia als visitants i si per aquests sectors econòmics la llengua representa una riquesa a presevar i a difondre. En el cas de Mallorca, el català és la llengua pròpia; a Zumaia, ho és l’euskera; a Cancún, el maia, i a la regió de Talamanca, és el bribri.

Representen aquests idiomes un valor afegit per als empresaris?

— En alguns d’aquests territoris, clarament sí. A Zumaia, per exemple, Begi Bistan (que vol dir a la vista) és una empresa que comercialitza visites guiades i sortides per la mar per a grups. Té un volum mitjà i l’empresa fa evident que es decanta per potenciar el patrimoni lingüístic. Això es nota en el nom mateix, que és en euskera, i en el fet que la seva pàgina web s’ofereix en aquest idioma, en castellà i en francès, perquè són els idiomes de la seva àrea d’influència. Altres empreses de Zumaia utilitzen noms comercials més anglòfons, com Basque Experience o Basque Stay. Està clar que el nombre de turistes que visiten Zumaia no és el mateix que els que visiten la ciutat de Palma, però hi ha una diferència entre no fer gens visible el patrimoni lingüístic i cultural o fer-l’hi una mica.

Per què creis que hi ha empresaris que fan visible l’herència cultural i altres que no?

— En el cas de Mallorca, jo pens que no neguen que la llengua tingui un valor, però pensen que el català no els dona una rendibilitat econòmica. Mirau, ara us explicaré la meva motivació per començar a estudiar aquests aspectes: fa uns anys jo vivia a Costa Rica, on treballava per al Ministeri d’Educació per implementar un sistema d’educació bilingüe a les escoles de la regió on el bribri és l’idioma propi. És una regió perifèrica i per fer el treball de camp solia quedar a dormir als albergs que gestionaven les comunitats originàries. Aquesta zona de Costa Rica és molt visitada pels gringos que fan trekking. Als vespres, quan els excursionistes es retiraven als albergs, vaig comprovar com els responsables dels establiments els oferien classes de llengua i cultura bribri. Iels turistes en pagaven un preu. Lògicament, aquestes microlliçons no tenen per objectiu que un visitant se’n torni a casa seva sabent l’idioma, sinó tenint unes nocions de com són les persones que t’han acollit.

Les xifres turístiques de la regió de Talamanca, a Costa Rica, però, poc tenen a veure amb les de Mallorca...

— Així és. Per volum de turistes, és més comparable Mallorca amb Cancún. I en aquest cas, la seva imatge promocional sempre apareix vinculada a una piràmide maia. Tenc la impressió que, a diferència dels tres llocs de què hem parlat, a Mallorca els turistes no venen per veure com són i com parlen els mallorquins, sinó per veure allò que tenen. El que ofereix Mallorca crec que és una oferta d’oci cosmopolita, semblant a la que hi ha arreu d’Europa. En canvi, en el cas de Zumaia, el component euskera i del poble basc hi és present, tant si es dirigeix a gent d’allà com de fora.

Per què pensau que passa això?

— A les societats que es tenen per cosmopolites, els costa vendre el seu component ètnic com un reclam. Iquan parl d’ètnia no em referesc a distintius racials, sinó a les manifestacions culturals que formen part d’un poble, com és el cas de Mallorca en relació amb la llengua catalana. No fa falta amagar-lo, aquest component, algunes empreses del País Basc en treuen un profit. Iel mercat lingüístic català és molt més gros que no el basc, perquè hi ha més parlants. Tots tenim un component ètnic i cultural, els habitants del nord i del centre d’Europa que venen a passar les vacances a Mallorca també en tenen un.

Com de bo o de dolent és el turisme per a la pervivència de les llengües minoritzades?

— L’activitat turística en si mateixa no és bona ni dolenta per a la vitalitat de les llengües pròpies. Si l’ús d’una llengua recula o va endavant depèn de les actituds dels parlants d’aquella llengua i del valor que li atribueixen. Ara bé, si els parlants pensen que aquella llengua no és vàlida per a tots els àmbits de la societat, el turisme té un efecte multiplicador i en les societats turístiques pot recular més aviat.