Joseph Conrad: un turista accidental

GeògrafHan passat quasi 62 anys d’ençà que la Unió Soviètica va sorprendre el món amb el llançament del satèl·lit Sputnik. El 4 d’octubre de 1957, l’URSS va posar en òrbita una petita esfera amb un transmissor que emetia un senyal de ràdio i que fou enregistrat des del nostre planeta. Començava una carrera per dominar l’espai i la Terra, també per a la seva exploració.

En qualsevol cas, deixant de banda la carrera espacial, hi ha hagut altres maneres d’explorar la Terra, una d’elles és a través de la literatura. Podríem diferenciar aquells escriptors que utilitzen la seva imaginació per crear el seu món i aquells que conten les experiències viscudes de primera mà. Avui parlarem d’un escriptor d’aquesta darrera línia, un escriptor que a les acaballes del segle XIX va posar claror sobre indrets desconeguts de la Terra i del que, gràcies a un mapa al llibre The Dawn Watch, de Maya Jasanoff, he pogut esbrinar un viatge especial.

L’hivern del 1874, un jove adolescent anomenat Konrad Korzeniowski es trobava al port de Marsella. Havia nascut 17 anys abans en una Polònia que s’havien repartit Rússia, Prússia i Àustria. Orfe des dels 12 anys, passà una part de la seva infantesa en un camp de concentració a Sibèria, on les autoritats russes havien enviat als seus pares. Arribà a Marsella amb la intenció de fer-se mariner. La breu estada al port fou suficient perquè el jove descobrís les passions carnals i, de carambola, quedàs sense un cèntim. Així, dia 15 de desembre de 1874, pocs dies després d’haver complert 17 anys, Korzeniowski visqué el seu baptisme marítim embarcat en el Mont-Blanc, un vell vapor amb destinació a les Antilles franceses, per carregar sucre. El jove mariner arribà a un acord amb el capità del vaixell, Sever Ournier, per poder viatjar sense pagar bitllet.

Aquella setmana el vent de Tramuntana bufava de valent entre el golf de Lleó i les Illes Balears fins al punt de formar part de l’hemeroteca de l’època. A Noticias y relaciones históricas de Mallorca s. XIX, de Joan Llabrés Bernal, hi trobam dues referències clares:

“Día 21/12/1874. Mal tiempo en la mar. Volvieron de arribada los vapores correos. A las tres de la tarde naufragó en la costa de San Telmo un falucho francés que intentaba ganar el puerto, salvándose a duras penas su tripulación”.

“Día 23/12/1874. Salió para Barcelona el vapor correo Mallorca que hacía nueve días estaba detenido por el mal tiempo. D. P. Naufragó un buque en la costa E. de la Bahía.”

Fora a causa de la forta Tramuntana o simplement de la previsió de la ruta, la qüestió és que el Mont-Blanc acabaria per fer escala al port de Palma. Un primer baptisme pel jove aspirant a mariner que, anys després, convertit en un escriptor de renom descriuria el temporal viscut entre Marsella i Mallorca signant amb el nom de Joseph Conrad.

Us adjunt un fragment que he traduït de l’esmentat text autobiogràfic escrit l’any 1906 i titulat The Mirror of the Sea. Memories and Impressions.

“L’encant de la Mediterrània resideix en el gust inoblidable de les meves primeres vivències. Fins ara, aquest mar, sobre el qual els romans van governar sense rival, manté per a mi la fascinació de l’amor juvenil. La primera nit de Nadal que vaig passar lluny de terra ferma va ser navegant davant d’un temporal del golf de Lleó, que feia que cada quaderna del vell vaixell gemegàs, mentre saltava per sobre de les onades fins que el vàrem dirigir, maltractat i sense alè, a Mallorca, quedant a recer però sota un cel tempestuós.

Nosaltres o, més ben dit ells, ja que fins a la data no havia vist ni dos esquitxos d’aigua salada a la meva vida, el vam mantenir a flotació de forma intermitent, mentre escoltava per primera vegada amb la curiositat de la meva tendra edat el cant del vent en l’eixàrcia d’un vaixell.

La nota monòtona i vibrant estava destinada a créixer en la intimitat del cor, passar a la sang i l’os, acompanyar els pensaments i als actes de dues dècades completes, romandre per embruixar com un retret la pau de la llar i entrar en la mateixa textura dels somnis respectables, somiats sota la seguretat d’un sostre de bigues i teules.

La cosa, -no li diré vaixell dues vegades en la mateixa mitja hora- tenia vies d’aigua. Entrava aigua completament, generosament, desbordantment, per tot arreu -com una cistella. En aquest moment, no ho sabia; generalment sabia molt poc però sobretot no tenia ni idea que estava fent en aquesta galera.”

Tal vegada, la propera vegada que agafeu el ferri entre Marsella i Mallorca -si teniu la sort que us acompanyi el vent de Tramuntana- no us refugieu a la cabina, i opteu en el seu lloc per sortir a coberta i notar la saladina als llavis, emulant el baptisme del jove Korzeniowski.