El turisme s’enlaira a Ciutat

L’any 1903, Bartomeu Amengual, una altra figura clau dins el sector turístic, recollint les idees de Miquel dels Sants Oliver, va publicar un seguit d’articles a La Almudaina amb el nom genèric de La industria de los forasteros, inspirats en els seus propis coneixements de la indústria turística d’Itàlia, Suïssa i França. En els seus articles, que després es publicaren en forma de llibre amb pròleg de Joan Alcover, proposà la necessitat de crear una entitat destinada a organitzar les activitats turístiques, que ell va anomenar Pro-Majorica. Aquesta proposta és fonamental per entendre el que va ser després Foment del Turisme.

Foment del Turisme de Mallorca va ser l’entitat pionera a Espanya de promoció turística. Gràcies al suport desinteressat dels seus socis, va posar en marxa moltes iniciatives. Fou pioner en la promoció turística que volia respectar la protecció cultural i mediambiental. Més tard, ja el 1907, Amengual va impulsar la creació a Barcelona de la Societat d’Atracció de Forasters (SAF) amb els mateixos objectius. El fundador i primer president de la SAF fou el batle de Barcelona, Domènec Sanllehy i Alrich, que ho va ser fins a la seva mort, el 9 de gener de 1911.

El primer president del Foment va ser Enric Alzamora, amic de Miquel dels Sants Oliver, que era president de la Cambra de Comerç. L’entitat es va constituir l’octubre del 1905, data que representa el tret de sortida de la indústria del turisme a Mallorca. Alzamora, juntament amb Oliver, va ser el promotor també del grup anomenat Els Insensats, del qual ja hem parlat en altres capítols. Del primer article dels Estatuts del Foment, que sorgeix per posar en pràctica tots els mitjans per a la prosperitat de Mallorca, consta:

“Millorar i embellir les infraestructures de l’illa. Protegir els turistes i proporcionar informació de notícies, guies, itineraris i informació gratuïta, així com un pla de publicitat, amb anuncis, cartells, etc. Organitzar excursions, facilitar l’accés a camins, indicadors, allotjament i locomoció i altres fórmules de seguretat en els punts perillosos. Organitzar espectacles per entretenir i perllongar les estades”.

Els noms dels promotors figuren a la primera pàgina de les actes. Hi trobam Enric Alzamora, Guillem Sampol, Sebastià Josep Estada, Gabriel Roca, Josep Lavandera, Antoni Albareda, etc., un grup interessant de professionals liberals, il·lustrats, progressistes i innovadors, que actuaven amb motivacions humanistes i filantròpiques. La seva pretensió era donar a conèixer les bondats de Mallorca als illencs i als turistes estrangers.

El turisme agafà força amb un petit impuls durant la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra, fins al 1936, seria un destí mundial de primera magnitud. Entre el 27 i el 36, es creen les bases de l’organització turística mallorquina. Durant aquests anys el treball de Foment del Turisme va ser constant, sempre amb il·lusió, molt influent a altres iniciatives d’Espanya, tot mantenint el respecte pel patrimoni cultural i ambiental. De l’any 30 al 36 es duplicaren el nombre de turistes, de 20.000 a 40.000, i es triplicaren el nombre de passatgers de creuers, de 15.000 a 45.000. La importància del turisme en aquesta època es comprèn millor quan comparam els 87 milions de pessetes que s’ingressaren per l’agricultura amb els 30 que ingressà el turisme, el 1933.

Aquest moviment es trenca amb la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. El turisme desapareix gairebé per complet i no reapareix fins després dels 50 amb el ‘boom’ turístic, quan comença el turisme devastador, el turisme de masses.