Quina és la influència real de l’economia sobre el canvi climàtic, deixant de banda les emissions produïdes per centrals de producció energètica, vehicles, llars i fàbriques i tenint en compte que l’economia fomenta majoritàriament el desenvolupament turístic? Podem considerar el turisme, entès en sentit ampli, un dels responsables i generadors del canvi climàtic? En cas afirmatiu, de quina proporció d’influència estam parlant en regions com les Balears, en el marc d’un territori limitat i superpoblat com el nostre arxipèlag, ubicat just enmig de la Mediterrània?
L’economia ambiental té en compte els instruments de l’economia convencional però els aplica un nou concepte objecte d’estudi: el medi ambient. És, doncs, una branca de l’economia convencional que utilitza el mateix llenguatge -de rendibilitat, eficiència i competitivitat- però incorporant-hi elements mediambientals. L’ortodòxia de l’economia convencional defensada dins les esferes socials, institucionals i polítiques fa prendre les decisions vinculades a la sostenibilitat d’acord amb criteris utilitaristes. Però aquesta no és l’única manera d’entendre la dependència biològica i d’afrontar la nostra relació amb la natura.
Els darrers anys ha sorgit una branca de l’economia ambiental que defensa que l’economia no només ha de tenir en compte la sostenibilitat, sinó que ha de trobar-hi solucions apropiades. No es tracta de valorar-ho tot amb unitats monetàries i sota criteris de creixement econòmic. Els instruments i les receptes més clàssiques de l’economia ja no funcionen. Cal un canvi de paradigma que abordi de veritat l’arrel del problema. Hi ha un grup d’economistes ambientals crítics, de diferents països, que opinen que amb l’excusa de la urgència climàtica s’estan adoptant decisions de transició energètica de dubtosa eficàcia perquè no resolen l’origen del problema.
Conferència el 27 de maig
A les Balears, una de les principals defensores d’aquesta corrent és Cati Torres, professora titular del Departament d’Economia Aplicada a la UIB i investigadora del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC-UIB). Ella analitza l’economia ambiental des d’una perspectiva crítica que implica “un canvi de xip” per deixar de banda els aspectes més clàssics de competitivitat, mercantilisme i utilitarisme i potenciar, en canvi, els valors de cooperació i de reciprocitat per anar cap a un model econòmic, social i polític centrat en les persones i en totes aquelles activitats que estimulin aquest canvi de paradigma. En aquest sentit, el títol de la conferència que farà el proper dia 27 de maig, organitzada pel LINCC-UIB, és prou significatiu: ‘L’economia balear davant del canvi climàtic. Canvi de paradigma com a camí cap a l’acció efectiva’. La xerrada tindrà lloc a les 19 h a l’edifici Sa Riera, a Palma.
Responent a la pregunta inicial, Torres defensa que, efectivament, l’economia és responsable del canvi climàtic, no només perquè emet en el territori (com per exemple fa la central del Murterar a Mallorca), sinó perquè el desenvolupament turístic està alimentat per l’actual model de civilització industrial. Per tant, el turisme és un dels responsables del canvi climàtic -argüeix aquesta economista- a molts llocs del planeta i a les Balears en particular, amb el condicionant que som en un territori petit de la Mediterrània. Convé no oblidar que l’estructura econòmica balear està fonamentada en el sector turístic; les dades ho avalen: quasi el 84% del valor afegit brut és del sector de serveis, mentre que el 50% del PIB està determinat per la demanda turística.
Però cal anar més enllà de les dades. Torres assegura que a les Balears tenim un problema: “No tenim salut econòmica perquè no hi ha salut ecològica. Patir el canvi climàtic evidencia que no hi ha salut ecològica”. Ho argumenta dient que el canvi climàtic és el reflex últim d’un model de civilització industrial, un metabolisme socioeconòmic basat en el consum excessiu de recursos (energia, aigua, minerals, etc.) i una generació d’emissions i de residus propi d’un model extractivista. Tot això, afirma Torres, contribueix a la polarització social i territorial del món (regions pobres i regions riques).
Les solucions
A parer de la investigadora del LINCC-UIB, la solució és canviar de paradigma i anar cap a un model “que posi la vida i les persones en el centre de tot”. Explica que per analitzar el canvi climàtic no només hem d’estudiar qui en surt afectat, sinó que hem d’intentar saber qui n’és el responsable. Un dels responsables “és el desenvolupament turístic, que a les Balears forma part d’aquest ‘modus operandi’ de la civilització capitalista i industrial”. Abundant en possibles receptes i solucions, Torres creu que “hem de decréixer econòmicament i turísticament per aprendre a viure millor amb menys”. En aquest sentit, assenyala que “decréixer” vol dir deixar de mirar el PIB a cada moment com un indicador majoritari per mesurar la salut econòmica d’una regió, en lloc d’un indicador “de progrés social”. Respecte d’això, insisteix que “no podem continuar creixent il·limitadament; pensar d’aquesta manera respon a aquest model de l’economia convencional que ho valora tot en unitats monetàries i des de la competitivitat i la maximització de beneficis, deixant de banda qüestions com la cooperació i la reciprocitat”.
Aquesta professora de la UIB es mostra molt crítica amb una manera d’entendre la sostenibilitat que ella qualifica de “reduccionista i equivocada”, que afronta el canvi climàtic com una “externalitat negativa”, amb agents econòmics “que contaminen” només per culpa dels combustibles fòssils. “No ho estam fent bé; lluitar contra el canvi climàtic no és fer parcs de renovables i ja està, no és la transició energètica i ja està, sinó fer una veritable transició socioecològica i un canvi de paradigma, o sigui, sortir de la manera de fer del sistema capitalista per centrar-nos en altres valors, deixar de veure les persones com a agents econòmics i veure-les com a ciutadans”, explica l’economista.
El canvi climàtic ens farà més pobres? Segur que sí, respon Torres. No només econòmicament, sinó sobretot perquè afectarà la vida de les persones. A la conferència del proper dia 27, la investigadora del LINCC-UIB farà una reflexió per analitzar l’estat de salut de l’economia balear i la relació amb la salut ecològica. Un cop feta la diagnosi, a la xerrada Torres vol incidir en les accions climàtiques necessàries per garantir-ne l’efectivitat, que s’ha d’entendre des d’una perspectiva d’ecodependència o dependència econòmica de la natura. Això és justament el que ha estat treballant Torres en el capítol relatiu als reptes del canvi climàtic, en el marc de l’informe de la prospectiva econòmica, social i mediambiental a les Balears, amb l’horitzó del 2030, que han elaborat el Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) i la UIB i que es va presentar el passat mes de març. “Ens hem de posar les piles, no podem entendre la natura com un instrument o com a proveïdora de recursos que valoram perquè és útil per a nosaltres ja que ens dona bens i serveis, i, per tant, l’hem de protegir. Hem d’anar un poc més enllà d’aquesta relació de dependència econòmica i social i comprendre que els humans en depenem biològicament, perquè som una espècie més i formam part de la biosfera. Aquesta no és, però, la visió dominant en l’esfera social, econòmica i política que ens envolta”, lamenta Torres.
Balears, un atractiu turístic a la baixa
La variació de les condicions atmosfèriques, sobretot de la temperatura, pot alterar l’atractiu turístic de les Balears. Si bé això podria augmentar els dies amb condicions atmosfèriques acceptables per als turistes, tot desplaçant la temporada d’estiu a la primavera i la tardor, els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes illencs podrien incidir en la demanda turística i contrarestar aquest efecte. És una de les conclusions de l’informe del CES i la UIB sobre els reptes del canvi climàtic en el qual s’analitzen, a més, altres variables.
Respecte de l’agricultura, el canvi climàtic provocarà pèrdues d’ingressos agrícoles per culpa d’un baix rendiment dels cultius, estrès hídric, canvis en la composició del vi i l’oli, l’augment de malalties transmeses per vectors i l’increment de generacions anuals de plagues i el potencial increment dels preus d’alguns aliments. Pel que fa a la ramaderia, el canvi climàtic disminuirà la rendibilitat econòmica del sector ramader per l’augment dels costos d’explotació de les instal·lacions, menys producció de llet i formatge i més presència de paràsits i patògens. En el sector de la construcció, l’augment de la concentració de CO2 a l’aire i els canvis resultants en els condicions atmosfèriques suposaran reptes importants en l’ús de nous materials. El canvi climàtic pot dur a la disminució del valor de mercat dels habitatges per la caiguda de la demanda. En el capítol relatiu al sector públic, l’informe assenyala que el canvi climàtic pot comprometre una major despesa pública (energètica, sanitària, infraestructures) que provoqui un augment del dèficit públic i una menor recaptació d’ingressos públics (impostos).També es pot produir una pèrdua de productivitat a causa dels dies laborals perduts, un augment de les malalties cardiovasculars i respiratòries (especialment en persones vulnerables), més impactes sobre el rendiment d’infraestructures i instal·lacions costaneres afectades per un augment del nivell de la mar, sobrecàrrega de les instal·lacions d’energia elèctrica, sobretot a l’estiu, i un potencial augment dels preus de l’energia i l’aigua.
