Troben restes de víctimes de la Guerra Civil a la fossa de Son Coletes

PalmaUn equip d'arqueòlegs de l'empresa ATICS va localitzar dimarts restes humanes que, segons els primers indicis, corresponen a víctimes de la Guerra Civil. Es tracta de diversos ossos, entre els quals s'han trobat altres elements que confirmarien que pertanyen a víctimes del conflicte bèl·lic. La prova més determinant és una bala de nou mil·límetres –utilitzada habitualment pels escamots falangistes– que presenta restes de teixit de roba, fet que demostra que va ser disparada.

Juntament amb això, l'equip liderat per l'arqueòleg Cesc Busquets ha identificat restes d'indumentària pròpia dels anys 30, com ara un gafet (tancament de la cintura d'un pantaló), un botó de nacre, una corretja amb sivella de ferro, un fragment d'un rellotge de butxaca i restes d'una sabata de cuir amb sola pneumàtica. Els experts situen aquests objectes en el primer quart del segle XX, quan varen tenir lloc els episodis de repressió franquista a Son Coletes.

"Només trobem allò que cerquem i només cerquem allò que coneixem". Amb aquesta frase l'arqueòleg ha volgut agrair la tasca dels historiadors, que han guiat la seva recerca. Gràcies a testimonis orals, se sabia que "al voltant de la creu existien una sèrie de síquies en les quals s'havien fet els assassinats i els enterraments".

Després de 12 dies d'excavacions, i una vegada identificat el vessament de la creu, l'equip ha topat a 2,5 metres sota el nivell actual del cementeri amb les restes humanes. Durant les investigacions, varen detectar que "entre 1947 i 1953 –quan es va construir el nou Son Coletes– es va fer una neteja bastant a consciència de tots els cossos de la repressió del 1936", ha explicat Busquets.

Però ara han pogut comprovar que les restes humanes estaven en posició secundària, és a dir, que els varen desenterrar per després abocar-los. Segons la hipòtesi de l'expert, varen "netejar la síquia, varen posar les restes que ja estaven convertides en esquelet dins una saca i aquesta la varen fer servir per elevar el terreny natural", que ara es troba a gairebé tres metres d'altura, des d'on s'han trobat les restes.

La consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha assistit a l'anunci de la troballa aquest horabaixa, en companyia del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, i el batle de Manacor, Miquel Oliver. "Queda molt per fer per poder identificar aquestes persones i conèixer les seves històries. Crec que és fonamental per a la gent que va ser assassinada, per als seus familiars i per a tota la societat", ha afirmat Castro.

La consellera ha advertit que "una societat democràtica no es pot permetre tenir persones que varen ser assassinades pels feixistes a una fossa". Per això, cal que "totes les forces polítiques continuïn invertint, siguin del color que siguin i siguin de l'administració que siguin per cercar la reparació", ha afegit Castro. "No podem tornar-los la dignitat perquè mai la varen perdre. Els indignes varen ser els que els varen assassinar", ha puntualitzat la membre de l'Executiu autonòmic, des d'on volen "reparar la veritat".

Per la seva banda, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern ha destacat que aquestes troballes "són proves d'una repressió que va tenir lloc fa ara més de 80 anys i que demostren el que va passar". Jurado ha recordat que "aquesta veritat és la que han cercat moltes famílies al llarg de moltes dècades" i, per aquest motiu, "és un dia d'alegria".

"Hem començat a obrir per començar a tancar", ha declarat el batle de Manacor. Oliver ha recordat també que "Manacor va ser un dels llocs que més varen patir la repressió" i que, amb aquesta fita, es "fa un poc de justícia". Tot i que "hi havia molta gent que deia que s'abandonàs i que creia que no hi hauria restes", la troballa "demostra una lluita", ha dit el batle, qui espera que això "sigui el principi del final".

Una repressió soterrada

Son Coletes va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. És, per aquest fet, un dels indrets de major repressió franquista a l'illa de Mallorca, on encara avui no es coneix amb exactitud la quantitat de víctimes que hi ha enterrades. Segons l'historiador manacorí Antoni Tugores, els organismes franquistes iniciaren a partir del 17 d'agost de 1936 una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del dia 24 del mateix mes, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes perquè estava allunyat del centre urbà.

Entre final d'agost i setembre del 1936, el cementeri va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que "potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners del desembarcament de Bayo", d'acord amb l'historiador. Entre aquestes víctimes hi ha les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l'autora del Diario de una miliciana, assassinades el setembre del 1936.

Després de la repressió franquista, Son Coletes va ser abandonat fins que la saturació del cementeri municipal del Pla de Son Mas va fer que l'Ajuntament començàs amb la remodelació i l'ampliació, que hi va deixar l'aspecte que té actualment. Aquesta és la segona actuació del segon Pla de fosses, després de Sencelles, on es varen trobar setmanes enrere més de 3.500 fragments d'ossos de cinquanta persones que ara s'estan estudiant. El pla d'actuacions afectarà també Porreres (un pou i el cementeri), Eivissa, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria, i dona continuïtat al primer, quan es varen fer 12 excavacions als municipis de Sant Joan, Porreres, Alaró, Montuïri, Marratxí, Santa Maria, Llucmajor, Calvià, Sencelles, Eivissa, Bunyola i Formentera.