Valtonyc assegura que "l'hauran d'anar a cercar per entrar a presó"

El Tribunal Constitucional ha tomat el recurs de Josep Miquel Arenas Valtonyc i el raper mallorquí haurà d’ingressar a la presó a partir d'aquest dilluns, afirmen des del seu entorn. El mallorquí haurà de complir els tres anys i mig als quals va ser condemnat, però no entrarà a la presó pel seu propi peu; assegura que l’hauran de venir a cercar.

La notícia es va donar amb el seu consentiment divendres a la tarda a través del compte de Twitter del seu productor musical, Loren D, que declarava: “trista notícia per als amics i per a tot@s que un músic entri a la presó”.

Poc després, també es feia ressò de la notícia el Grup de Suport Llibertat Valtonyc, que va publicar un comunicat que informava de la situació jurídica del raper. A la nota, el grup lamentava que el Constitucional no hagués valorat “la flagrant vulneració a la llibertat d’expressió i el dret a la lliure creació artística en la qual es basava la defensa de Josep”. A més a més, consideren la sentència com una “clara mostra del nivell de baixa qualitat de la justícia espanyola”.

La detenció i l’ingrés a la presó del raper pot ser en qualsevol moment a partir de dilluns, però des del seu entorn més proper ja han advertit que s’evitarà de totes maneres que els mitjans puguin captar la imatge del moment.

Ara l’Audiència Nacional podrà dictar la interlocutòria d’entrada a la presó, ja que s’haurà exhaurit el mes que tenia la defensa de Valtonyc per tal d’acreditar la seva demanda de vulneració de drets fonamentals davant el Constitucional.

Ara totes les esperances recauen en el Tribunal de Drets Humans a Estrasburg. La defensa del raper espera que Europa pugui avaluar el cas d’una manera més objectiva.

Per la seva banda, el grup de suport ja ha assegurat que continuarà realitzant accions de protesta i suport per al raper mallorquí, que ha esgotat els recursos jurídics per evitar anar a la presó. “Han aconseguit alçar tot un moviment de solidaritat que ha servit per desemmascar un estat feble, decadent i espantat, que només amb la repressió i la censura aconsegueix imposar-se i sobreviure”, apunten.

El febrer passat, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència de l’Audiència Nacional de tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la corona.

El Suprem va rebutjar els arguments de la defensa d’haver actuat dins l’exercici dels seus drets de llibertat d’expressió i de la creació artística, i va argumentar que en el rap s’utilitza un llenguatge més extrem i provocador.

Segons la sentència, a les cançons el raper utilitzava expressions de suport i enaltiment d’organitzacions terroristes com Grapo i ETA, i alguns dels seus membres, a més d’insults als titulars de la corona i els seus familiars i el president del Círculo Balear, Jorge Campos.

Però l’Audiència Nacional ja va anunciar que les lletres de Valtonyc no quedaven emparades per la llibertat d’expressió.

Quan es va donar a conèixer la sentència, varen ser moltes les respostes que feien costat al raper mallorquí. Entre les associacions que varen postular-se a favor hi hagué la Plataforma en defensa de la llibertat d’informació, que va dir que era una decisió “inacceptable en un estat plural i democràtic”. En aquest sentit, el director de la Plataforma, Carlos Sánchez, explicà que la Llei orgànica 2/2015 incrementà les penes per enaltiment de terrorisme fins al punt de poder ingressar a la presó per opinar, sense necessitat de tenir antecedents penals.

El cas Hasel

El cas del raper Pablo Rivadulla Duró, conegut com Pablo Hasel, és similar al de Josep Miquel Arenas, perquè també va ser jutjat el 2014 per les seves cançons i va ser acusat d’enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. La sentència el condemnava a dos anys de presó. El mes de març de 2017, la Fiscalia va sol·licitar una ampliació de la condemna i, finalment, el 2 de març d’enguany va ser condemnat a dos anys i un dia de presó i a pagar una multa de 24.300 euros. Hasel va demanar ser absolt i va denunciar vincles entre el tribunal, la Guàrdia Civil i la Falange.

Les esperances, en Estrasburg

Josep Valtonyc i el seu advocat confien ara en l’anul·lació de la sentència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg (TEDH). Una confiança que es va reforçar després de conèixer la resolució del TEDH el març passat a favor dels joves Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats, acusats de cremar una fotografia del rei Joan Carles I. Com Valtonyc, també varen ser condemnats per injúries a la corona.

El tribunal va concloure que aquests fets varen fer-se en un exercici de llibertat d’expressió i que, per tant, no eren punibles. Més encara, Estrasburg va obligar l’estat espanyol a pagar-los una indemnització de 9.000 euros per haver vulnerat els seus drets de llibertat d’expressió, recollits a l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans.

El TEDH considerava que la crema de fotografies no podia considerar-se un delicte d’odi i que la condemna per part de l’Audiència Nacional era totalment desproporcionada.