El trencament de les bombolles

EnòlegDins una copa, les bombolles neixen a les imperfeccions de les parets, on la rugositat, les ratllades o les impureses adherides al vidre provoquen la sortida del carboni sobresaturat que tant ens diverteix. Una efervescència que puja per arribar a la superfície. Però, quan els escumosos són de qualitat, moltes d’aquestes bombolles no es trenquen just al final del rosari sinó que dansen cap a les vores formant el que anomenam corona, on es van trencant mentre d’altres arriben per ocupar el seu lloc.

Bombolles i trencament són dos mots que ens acompanyaran al llarg d’aquest petit escrit arran que aquest dimecres passat es feu públic que nou cellers del Penedès agrupats sota el paraigües de la marca col·lectiva de la Unió Europea Corpinnat decidiren fer públic que partien de la denominació Cava -parlam de Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca, Torelló, Can Feixes de Huguet, Júlia Bernet i Mas Candí. Sense cap dubte, és un cop molt fort que provocarà una forta sacsejada al sector del cava i a la zona del Penedès, no només perquè són cellers històrics i de gran prestigi sinó perquè no són els primers que agafen la maleta i peguen portada. Ja fa molts d’anys que a la zona hi ha un interessantíssim debat sobre els problemes del present i com convé encarar el futur, un debat que pot semblar que només afecti els cavistes però que va més enllà. Si hi posam atenció descobrirem que moltes denominacions d’origen tenen una problemàtica similar: d’on som i què som.

La denominació Cava va néixer arran del conflicte amb França per la utilització de la paraula ‘xampany’. El 1972 es constitueix el Consell Regulador amb una normativa pròpia sobre producció, elaboració i comercialització però amb una identitat estranya i difusa si un observa els llocs on es pot fer cava -63 municipis de Barcelona, 52 de Tarragona, 12 de Lleida, 5 de Girona, 18 de la Rioja, 3 d’Àlaba, 2 de Saragossa, 2 de Navarra, Almendralejo a Extremadura i Requena a València. Amb els anys l’eufòria es desferma quan les bombolles agafen prestigi, fama i bones vendes, el sector experimenta un fort creixement i sembla que la festa no s’acabi mai però, com passa molt sovint, en aparèixer alguns entrebancs (producte poc valorat, preus baixos, estancament de vendes) és quan apareixen a la superfície aquells pecats originals que durant anys havien quedat mig amagats.

La primera sortida sonada fou la del celler Raventós i Blanc l’any 2012, un dels cellers emblemàtics del cava i descendents de Manuel Raventós i Domènech. Exposaren que volien començar una nova etapa amb la idea de denominar els seus productes amb el nom de Conca del Riu Anoia, que és allà on tenen les vinyes, és a dir, que se’ls identificàs. El 2014 sorgeix un segon trencament quan un grup de petits elaboradors de cava, alguns ja feia anys que havien sortit, i que formaven part de la DO Penedès decideixen sortir per produir els seus escumosos sota el paraigües de la DO Penedès amb el nom de Clàssic Penedès. Veien la DO Cava com un llast, controlat pels interessos dels grans productors, sense una clara política per prestigiar les bombolles, i decidiren construir una nova denominació que tingués una forta i diàfana identitat jugant amb tres premisses: la primera, marcar un territori, el Penedès; la segona, que tots els productors i vinyòvols havien de ser ecològics, i la tercera, que hi hagués un escrupolós seguiment dels mètodes tradicionals i ancestrals amb un mínim de 15 mesos de criança. Aquest sortida no fou tan comentada com la d’aquesta setmana, segurament perquè eren petits cellers i perquè no tenien un impacte de marca tan fort, però vull recordar noms tan importants com Albet i Noya, Mas Comtal, Colet, Loxarel o AT Roca, que juntament amb 12 cellers més començaren una nova etapa.

L’any passat aparegué una corrent dins la denominació Cava anomenada Corpinnat, cellers que desitjaven uns canvis significatius amb la voluntat de distingir els escumosos de procedència ecològica i del Penedès, que es vinifiquen a la propietat, amb criances de més de 18 mesos i amb un preu mínim garantit pel pagès. Com sol passar en política, el corrent intern no ha aconseguit convèncer el gruix dels companys i ha decidit escindir-se. El futur és incert i veurem com avancen les tres denominacions d’escumosos en un mercat tan competitiu.

Cava recomanat: Llopart Brut Nature Reserva 2015 Llopart (Subirats)

Un històric dels escumosos que ha decidit deixar la denominació Cava per emprendre un viatge amb la marca Corpinnat. Se’ns farà estrany no veure el nom de cava en unes etiquetes que parlen de la tranquil·litat i l’amor per una terra, el Penedès, i d’una manera tradicional de fer les coses. Llopart és sinònim de seriositat, rigor i qualitat, qualsevol dels seus escumosos és ideal per acompanyar un àpat familiar. Avui recoman un clàssic que ben segur que coneixeu, un brut nature de fina bombolla amb una fruita molt agradable i una elegància i finor en boca que marida amb un gran ventall de menjars.