Societat 29/01/2020

VÍDEO: Científics de la UIB rompen a un laboratori una biga monstre de 14 tones

Dotze grups de recerca internacionals han fet apostes sobre la capacitat de resistència de l'estructura

Ara Balears
2 min
Captura de pantalla de l'experiment pel trencament a tallant de la biga de 14 metres

PalmaUn equip d'investigadors del Grup de Recerca en Enginyeria de la Construcció i les Estructures de la Universitat de les Illes Balears (UIB) és ara mateix a la Universitat de la Corunya, en la ruptura controlada d'una biga monstre de 14 tones de pes, 12 metres de llarg, 2 metres d'altura i 24 centímetres de gruix. Tot plegat és un experiment pioner a Europa que es pot veure aquí en vídeo i s'ha fet amb la biga més grossa que s'ha trencat mai en un laboratori europeu, segons fonts de la UIB.

Al vídeo, de dues hores, podeu veure com van apareixent esquerdes a la biga, que finalment es romp, a mesura que s'hi aplica una força creixent. La ruptura d'aquesta biga, en la qual també participen investigadors de les universitats politècniques de Catalunya i València, ha generat expectació en l'àmbit científic, i dotze grups de recerca internacionals del Brasil, els Estats Units, Suïssa, la República Txeca, Itàlia, Hongria i Espanya havien fet les seves prediccions –o apostes– sobre la capacitat de resistència de la biga.

Per què es fa l'experiment?

Encara que pugui semblar més aviat un joc perillós, aquest experiment forma part del projecte de recerca Horvital, que investiga les capacitats de resistència de les estructures de formigó per augmentar-ne la sostenibilitat. Quan dissenyen estructures, els enginyers tenen en compte totes les possibilitats d'error, i una és la ruptura per flexió, que passa quan es corba un element; i una altra és la ruptura tallant, que és la que s'investiga en aquest cas i que implica molt poca deformació, fins al punt que pot no arribar-se a veure.

De fet, segons la UIB, mentre una ruptura per flexió ara és fàcil de predir, el trencament tallant és més difícil perquè el càlcul que es fa servir per fer-ho no és tan exacte. Això duu els enginyers a sobredimensionar les estructures, fent servir més formigó i acer en la construcció; si s'afina millor aquest càlcul, es podran fer servir manco materials i recursos naturals i l'empremta de carboni serà més lleugera.

stats