Els treballs d'exhumació del pou de l'Àguila arriben ja als 47 metres de profunditat

S'hi cerquen les restes de Julià Fullana i d'un nombre indeterminat de treballadors de les pedreres de s'Arenal assassinats per falangistes

Els treballs d'exhumació del pou de l'Àguila (Llucmajor) iniciats aquesta setmana per trobar les restes de Julià Fullana i d'un nombre indeterminat de treballadors de les pedreres de s'Arenal assassinats per falangistes arriben ja als 47 metres de profunditat, segons informen fonts del Govern.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports continua treballant al pou de l'Àguila, situat a la finca particular del Porxat, a la Marina de Llucmajor, mitjançant l'equip d'espeleòlegs i arqueòlegs de la Societat Aranzadi, adjudicatària de les exhumacions previstes en aquest Pla d'actuació del Govern de les Illes Balears. Els treballs, que varen començar diumenge passat amb el muntatge dels equipaments necessaris i de seguretat per dur-los a terme, han permès cinc dies després extreure fins a sis tones de fems, de matèria i materials molt diversos, i baixar fins a sis metres més avall de la profunditat que se suposava que tenia el pou.

En aquests moments es fa feina a 47 metres de profunditat i s'ha arribat al nivell de sediments que indiquen que s'estaria treballant en les restes corresponents als anys quaranta i cinquanta i ja han sortit pedres que s'estan extraient. Davall aquestes pedres hi podria haver els ossos de les víctimes assassinades pel franquisme que se cerquen, els quals, segons la informació procedent de diversos testimonis orals, serien Julià Fullana Mas, que l'agost de 1936 va ser detingut, torturat i llançat viu, segons testimonis, al pou de l'Àguila per falangistes. Julià Fullana era fill de Joan Fullana, un dels fundadors del partit socialista de Llucmajor i tenia entre 26 i 30 anys quan l'assassinaren. Treballava a la pedrera de Son Fullana. A més, es pensa que un nombre indeterminat de treballadors de les pedreres de s'Arenal també varen ser llançats a aquest pou, que és el segon que s'ha intervingut en pocs mesos. Aquesta és la investigació de Magdalena Jaume i Josep Quetglas que recull el "Mapa de Fosses".

Segons la consellera Fanny Tur, "la imaginació dels botxins els portava a la màxima crueltat, tirar persones a pous, vives o mortes. Obrirem totes les fosses i excavarem tots els pous, tot el que faci falta per tornar la gent a ca seva. Gràcies als testimonis i als investigadors que han permès reconstruir aquesta història. Per desgràcia, Julià no va ser l'únic".

L'equip de treball continuarà fent-hi feina aquest cap de setmana i la setmana entrant a fi de poder descartar si encara hi ha les restes de víctimes de falangistes.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF