Els treballadors de les empreses públiques del Govern, en peu de guerra contra el Pacte

PalmaEls treballadors de les empreses públiques del Govern preparen un calendari de protestes i mobilitzacions per reclamar la recuperació dels drets perduts i el final de la disparitat en les condicions de treball en funció de l'empresa. A més, aquestes diferències s'agreugen quan es comparen amb la situació d'aquells que no formen part d'una empresa pública, sinó que han estat contractats directament per les institucions. Aquesta situació afecta un total de 3.200 treballadors.

"Ens hem de posar al nivell de la resta de companys de l'administració pública", ha afirmat Pep Ginard, secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO, un dels encarregats de coordinar l'assemblea que s'ha duit a terme aquest dimarts a la seu del sindicat, juntament amb David Suñer, coordinador autonòmic de FSC, i Isaac Ayuso, adjunt a l'àrea d'acció sindical de FSC.

"Els treballadors de les empreses públiques han de deixar de ser de segona divisió", ha dit Isaac Ayuso. "Quan la legislatura va començar, estaven disposats a treballar per un conveni marc, però varen veure que era una feinada i varen abandonar", ha afegit. "Fins ara només hem tingut bones paraules. Ja n'hi ha prou. Volem fets", ha afegit per la seva banda Ginard.

Malgrat que al llarg de la legislatura els treballadors d'algunes empreses públiques han aconseguit acords per millorar la seva situació, aquests s'han incomplert i les deficiències no han fet més que perllongar-se, segons denuncien des del sindicat CCOO. "Es varen desconvocar vagues per arribar a acords, i pensàvem que amb aquest govern les coses serien més àgils. Però la realitat és que la situació és de bloqueig".

Un laberint de condicions laborals

Conèixer les condicions laborals dels treballadors de les empreses públiques és una tasca prou complicada. "Tenim auxiliars administratius que cobren 14.000 euros anuals en una empresa i d'altres que, amb la mateixa categoria i feina, en cobren 22.000", ha explicat David Suñer. "Fins i tot hi ha persones a les quals no s'ha aplicat la pujada salarial del 2016. I això passa precisament a la Conselleria de Treball de Iago Negueruela, on hi ha treballadors que estan en pitjors condicions que en altres empreses públiques". Representants de l'IDI (Institut d'Innovació Empresarial de les Illes) han denunciat que ni tan sols tenen conveni. "No tenim drets ni res, només bona voluntat".

També "hi ha administratius que a hores d'ara estan per sota els 400 euros mensuals", i empreses amb "contractes temporals en frau de llei" que haurien de tenir consideració d'indefinits. Algunes situacions s'arrosseguen "des de fa 15 anys", assenyala Suñer. "L'Administració fomenta el treball precari". Hi ha empreses en què no s'estan aplicant les lleis d'igualtat i transparència. "Algunes ni tan sols les coneixen". En altres "ni tan sols es paga la insularitat", diu Suñer.

Moltes empreses públiques no tenen RLT (Relació de Llocs de Treball). I si en tenen, els llocs de treball descrits no estan homogeneïtzats. Per aquest motiu, els mateixos llocs de feina tenen condicions diferents en funció de l'empresa. També es dona el cas que "treballadors indefinits interins estan ocupant places de RLT dotades", segons ha explicat un representant d'Ibanat. "A Fogaiba hem perdut places fixes i els interins arrosseguen precarietat des de fa 12 anys", ha assenyalat un altre treballador.

Acordar protestes

Les mobilitzacions i protestes que duran a terme els treballadors d'empreses públiques en els propers mesos encara estan per determinar. A més, des de CCOO s'espera que altres organitzacions sindicals s'afegeixin a aquesta iniciativa. Independentment d'això, els representants sindicals són conscients que "la legislatura acaba l'any que ve" i que han "d'agafar la iniciativa". "Tots sabem les fotos que volen evitar", ha sentenciat David Suñer.