La torrentada: un trau a la geografia illenca

S’han complert sis mesos d’ençà de la torrentada a Sant Llorenç des Cardassar, un temps durant el qual he acompanyat en nombroses ocasions el geògraf Miquel Grimalt per la contrada amb l’objectiu d’analitzar el fenomen i esbrinar la quantitat d’aigua que es va arribar a acumular com a resultat de les intenses precipitacions del passat dia 9 d’octubre.

Aquesta setmana, el sensor de satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea enregistrava una imatge de Mallorca des de la seva òrbita a 800 km. En el rectangle central de la figura que acompanya el text, observam un retall d’un sector de Sant Llorenç. Es tracta d’una composició amb fals color en què la presència de la vegetació queda representada amb tonalitats de color vermell. Aquesta combinació de bandes permet discernir millor la vegetació a partir de la resposta d’aquesta a la llum en la longitud d’ona de l’infraroig proper que, per fer-la visible als nostres ulls, filtram pel canal vermell.

Malgrat la distància que separa el satèl·lit de la Terra, la imatge dibuixa un element prou visible en forma d’una franja de color grisós, que travessa la imatge en direcció nord-sud. Es tracta del curs del torrent de les Planes en el tram que va des de la Begura fins a l’entrada del nucli urbà de Sant Llorenç. Sorprèn l’amplada de la franja, que, com veurem més endavant, supera els 100 m a molts de punts. La manca de coloració vermella i la presència de tonalitats grises i blanquinoses ens indica l’absència de vegetació.

Magnitud de la torrentada

Si comparam la imatge amb una altra enregistrada pel mateix satèl·lit dos anys abans -rectangle esquerre- caldrà fixar la mirada amb atenció per seguir el curs del torrent, ja que la presència de vegetació en tenyeix de color vermell el llit i en difumina la traça amb la vegetació de l’entorn. La sèrie de circumferències de color blau -amb un diàmetre de 100 m- ajuda a entendre la magnitud de la torrentada sobre la imatge d’enguany i comparar sectors concrets amb la imatge de fa dos anys.

En el rectangle de la dreta tenim una imatge resultant de combinar les dues imatges anteriors, aplicant un índex de vegetació, de manera que es pugui veure on hi ha hagut un increment de vegetació (presència de color verd) o una minva (presència de color magenta). Com es pot observar, aquest darrer color dibuixa perfectament l’actual llit del torrent de les Planes, així com alguns dels seus tributaris.

Si bé l’àmbit de la imatge és prou representatiu dels canvis provocats per la torrentada, aquests són també perfectament visibles al llarg del curs complet del torrent de les Planes en el seu camí des del nucli urbà de Sant Llorenç fins a Son Carrió i, d’aquest darrer, fins a la desembocadura a s’Illot. Un patró semblant es repeteix al municipi veí d’Artà, tant en el torrent de Canyamel com en aquells que moren a la badia d’Alcúdia, entre el cap Farrutx i s’Estanyol, on la força de l’aigua va rompre el cordó litoral permetent que l’aigua de la mar arribàs fins ben endins.

Un cicle que es repeteix

Com sabem, els processos geomorfològics combinen canvis subtils, quasi imperceptibles, amb altres a embranzides, com a l’exemple d’avui, en què la gratada haurà modificat per sempre el relleu, assumint la realitat que ens indica que continuam dins un cicle que es repeteix des de fa milers d’anys, lligat al nostre clima mediterrani.

Per acabar, enllaçant amb l’inici del text, per conèixer la magnitud de la torrentada hem trescat la conca a consciència, cercant senyes, mesurant còdols i conversant amb els testimonis. Tot plegat ens ha permès establir-ne l’ordre de magnitud, del qual la imatge de satèl·lit d’avui és testimoni.