PLUJA TORRENCIAL

La tragèdia no espanta els visitants mentre s’Illot es recupera

La població intenta tornar a la normalitat a marxes forçades sota la mirada dels turistes que no han marxat

La boira espessa que cobreix la carretera de Manacor només es veu destorbada per una filera de tot terrenys de l’Ibanat, com formigues disciplinades amb un sol objectiu: el Llevant de Mallorca. A l’altre costat de la carretera, camions militars van en direcció a Palma, solemnes i bruts. És la primera hora del matí de divendres i la imatge ben bé podria ser de qualsevol pel·lícula d’acció. Costa de creure que sigui aquí.

Abans d’arribar a s’Illot, una carretera tallada i dues patrulles de la Guàrdia Civil acompanyades per cans, recorden que encara queda molt per fer. A Cala Moreia, les converses d’estrangers i locals són monotemàtiques; moviments de cap incrèduls, alguna encomanació als sants i certa curiositat morbosa. Sentiments encontrats. Jies i Nicole, provinents d’Alemanya, fotografien el canyís que s’acumula a la vora del mar. La parella es trobava a l’hotel Sa Coma quan els va sorprendre l’aiguat. “La majoria ens vàrem quedar al vestíbul de l’hotel”, explica Jies. Els dos responen a l’uníson la pregunta si se senten segurs a l’illa: “sí, moltíssim”. Jies i Nicole es declaren uns enamorats de Mallorca, tant és així que aquest és el tercer cop que la visiten només enguany. “No anirem a la platja perquè Jies no es troba molt bé”, diu la seva dona, i assegura que llevat del renou de l’helicòpter, tot torna “bastant a la normalitat”.

Entre el canyís apareix una sabata sense el seu parell, una nevera d’una coneguda marca de refrescos i un para-sol surant. Recolzats al pont per on desemboca el torrent, turistes i veïns fotografien les llanxes de la Guàrdia Civil i de fons, el bip bip de les excavadores fent marxa enrere.

Jacob i Jenny, de Yorkshire, gaudien de les seves primeres vacances “sense pares”, quan els va sorprendre l’aiguat. “Era irreal, mai no havia vist res així!”, diu Jacob. Aquella mateixa nit, havien decidit sortir per la zona afectada. “Realment tot això et dona una nova perspectiva sobre la vida”, explica visiblement emocionada Jenny. La jove parella recorda que se sentí molt espantada i que arribà a témer per les seves vides. “Ara me sent molt més segur perquè el temps ha millorat”, afirma Jacob, “i perquè sabem que això no és un fet comú”, afegeix ella. Rere els londinencs, una patrulla de la Policia Local, acompanyada de diversos socorristes, observa la recollida d’arbres i de deixalles i de restes de paret seca que s’ha esfondrat. Un para-xocs de cotxe resta inmòbil al mig de l’arena. “Crec que fins que no vérem la policia, no vàrem ser conscients de la magnitud del que havia passat”, puntualitza Jenny.

Convivència estranya

Les llanxes de la Guàrdia Civil van i venen, centrades en les tasques de recerca de més desapareguts. Al fons, dues golondrines carregades de turistes recorren gairebé el mateix perímetre que les patrulles. L’estampa és estranya. En una part de la badia, l’excepcionalitat dels fets congrega curiosos, treballadors i turistes. La bandera vermella -i tot el que la torrentada va arrossegar fins a la mar- fan impossible banyar-se a la platja. El color marronós de l’aigua i els para-sols surant tampoc hi conviden. Al fons, a la zona de sa Coma, els xibius i la platja mostren una imatge més típica d’una tardor calorosa: gent banyant-se, bevent cerveses a l’ombra i algun veler navegant.

Serena i Barbee acaben d’aterrar i de moment s’emporten “una imatge molt trista”. Aquestes amigues de Londres no eren conscients de la magnitud de la tragèdia i per això varen decidir venir igualment. “Quan hem vist el dispositiu desplegat per part del govern ens hem adonat que posen tot de la seva part perquè tot torni a la normalitat, i que així sigui una mica més fàcil que la gent ho superi”, explica Serena. “Superar-ho potser, però això mai no s’oblida”, afegeix Barbee. “Em deman si el govern mostra aquesta dedicació a la part del poble que no és turística o això ho fan per tenir-nos contents”, diu Serena. Com tots els visitants entrevistats, consideren que la tragèdia ha estat quelcom “excepcional i inevitable”.

Tot i la repercussió de la torrentada als mitjans internacionals, són molts els turistes que han decidit mantenir les seves reserves, com Francis i Brigitte, d’Sttutgart. Mare i filla varen decidir llogar un cotxe com a pla b, per si s’havien de moure. “Com que no ens podem banyar, menjam, bevem i anam de compres”, explica Francis. Estirades com sargantanes al sol, tenen clar que tornaran a l’illa, perquè els agrada i perquè no tenen por: “això podria haver passat en qualsevol altre indret del món”. El que realment els importa ara és saber quan vindran Felip de Borbó i Letícia a visitar la zona, perquè això sí que no s’ho volen “perdre”.

A Cala Moreia, una filera de vint para-sols ha resistit la tromba d’aigua. Al fons, la golondrina torna a embarcar turistes, i força amb cada viatge, una tornada a la normalitat per a aquest indret turístic.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF