La toxicitat dels peixos balears, a estudi

PalmaLa principal font d’exposició al mercuri per a la població és el consum de peix i marisc. Amb l’objectiu d’avaluar l’impacte que la presència de contaminants químics com el mercuri té sobre la salut de les persones, el Servei de Seguretat Alimentària de la Conselleria de Salut ha duit a terme un estudi, en col·laboració amb l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en què s’han pres 374 mostres de peix capturat a les Balears per valorar aquesta qüestió. Concretament, entre març de 2014 i agost de 2016 se’n varen agafar 173 mostres a Mallorca, 122 a Menorca i 79 a Eivissa, de 31 espècies diferents. “Vàrem voler fer un mostreig que fos representatiu del que es consumeix a les Illes, per això hi ha espècies més comercials i altres de més representatives de la pesca recreativa”, explica Rosa Maria Llull, cap de Negociat d’Higiene d’Aliments d’Origen Animal de la Conselleria de Salut.

Atès que el mercuri és un contaminant que es bioacumula a la cadena tròfica, se sap que les espècies que acumulen més mercuri són les depredadores, migratòries, de gran mida i longeves com el tauró, la tonyina vermella i l’emperador. “A les Balears no hi ha peixos de grans mides, però n’hi ha que són depredadors i que viuen molt de temps, com l’anfós o el déntol”, precisa.

Nivells tròfics

L’estudi del Servei de Seguretat Alimentària classifica les espècies en tres nivells tròfics en funció de la dieta dels peixos. El primer nivell és el format per aquelles espècies que no mengen altres peixos i s’alimenten de plàncton (per exemple: la sardina, l’aladroc, el jonquillo i el gerret). El segon nivell és el format per aquells peixos que mengen altres animals com crustacis o mol·luscs, o bé mengen peixos petits però no són grans (per exemple: el moll, el serrà, el raor i la vaca). Finalment, el tercer nivell és el format per les espècies més grans que s’alimenten d’altres peixos (per exemple: l’anfós, la morena, el déntol, la llampuga i el cap-roig).

Durant el mostreig, també es varen recollir altres dades determinants relacionades amb la quantitat de mercuri acumulat al peix com són la mida, el pes i la georeferenciació de les captures.

Després d’analitzar totes les mostres, es va poder constatar que algunes espècies superaven els límits de consum recomanats per la Unió Europea, que és de 0,5 mg/kg o d’1mg/kg, depenent de l’espècie. En aquest sentit, Llull recorda que no són límits toxicològics, sinó límits de consum basats en els valors normals que es troben als aliments i que aquesta mesura s’utilitza per retirar del mercat els productes que contenen mercuri en excés i així minimitzar l’exposició d’aquest contaminant a la població sensible.

Així, mentre que en el nivell 1 pràcticament no es va detectar mercuri, en el nivell 2 la presència d’aquest contaminant era moderada, si bé al voltant del 12% dels exemplars superaven els límits de consum recomanats, i en canvi, en el nivell 3 la presència de mercuri era superior a la resta, concretament, el 28% dels exemplars superaven els límits de consum recomanats. Dins el nivell tròfic més alt, les espècies que més quantitat de mercuri presentaven en més exemplars varen ser l’anfós i el déntol. “Dins la mateixa espècie, la quantitat depèn de la mida: com més gran, més n’hi havia”, destaca Llull.

L’estudi també va servir per constatar que espècies que se situen en el nivell tròfic més alt, com la llampuga, contenen poc mercuri, perquè és de creixement ràpid i no ha tingut temps d’acumular-ne gaire. La velocitat de creixement, per tant, en seria un altre determinant, a banda de la dieta i la mida.

Impacte en la salut

Tenint en compte els hàbits de consum de peix de la població balear (freqüència i tipus de peix), la principal conclusió de l’estudi és que en general no se superen els límits màxims de consum recomanats, per la qual cosa no existeix, a priori, un risc per a la salut. Ara bé, això és així perquè s’estima que només el 7% del peix que es consumeix és local. “Si només menjàssim peix local, sí que se superarien les quantitats recomanades i hi podria haver un impacte per a la salut”, adverteix Llull.

Llull reconeix que la presència de mercuri a la mar balear és considerable, si bé considera que “no és alarmant ni prop fer-hi, però s’ha de tenir en compte”, especialment amb vista al desenvolupament de polítiques mediambientals.

Les emissions de mercuri provenen de dues fonts: una de natural i una d’antropogènica. Els estudis científics apunten a la font antropogènica i, especiament, a les emissions procedents de la crema de residus i altres activitats industrials com a principals responsables de l’excés d’aquest contaminant en els peixos de la Mediterrània. “Aquests contaminants s’acaben precipitant a la mar i incorporant-se a la cadena alimentària”, conclou.

Recomanacions

El peix és un aliment d’alta qualitat nutricional ric en àcids grassos omega 3 i omega 6 que té beneficis per a la salut cardiovascular de la població en general i, en el cas dels infants, els ajuda al desenvolupament cognitiu.

L’Agència Europea de Seguretat Alimentària recomana el consum d’entre dues i tres racions setmanals de peix, especialment el peix blau, però restringeix el consum de les espècies que contenen més contaminants en infants i dones gestants o en període de lactància.

Així, es recomana evitar el consum de peix espasa, tauró (com per exemple, la tintorera o la mussola), tonyina vermella i lluç de riu a les dones gestants, que cerquin l’embaràs o estiguin en període de lactància, i als infants menors de tres anys.

També es recomana restringir la ingesta d’aquestes espècies a 50 grams per setmana o 100 grams cada dues setmanes als infants d’entre tres i dotze anys.

Finalment, Llull reivindica la importància que la població tingui accés al coneixement d’aquestes evidències científiques “perquè puguin protegir la seva salut i la de la seva família”. En aquest sentit, Llull aposta per formar metges i infermeres que a la vegada puguin informar els seus pacients sobre les recomanacions oficials de consum d’aliments. “La informació no acaba d’arribar, falta més divulgació”, hi afegeix.