La torrentada del 1989 continua viva entre els veïns manacorins

"El record perdura per molt que es normalitzi la situació perquè és un fet molt impactant", afirma el degà del COPIB

Fenòmens naturals com el de Sant Llorenç succeeixen de manera inesperada i, en moltes ocasions, de manera inexplicable. Són fets extraordinaris que apareixen sense marge de predicció. El dia a dia no deixa espai per pensar en desastres com el de la passada torrentada, fins que un dia passen i ho descol·loquen tot. A vegades, les persones afectades experimenten un canvi important en les seves vides. Gairebé sempre, les seqüeles deixen una marca en la població que perdura al llarg dels anys. 

A Manacor ja fa gairebé trenta anys de la torrentada del 1989, però el record d'aquell dia encara escarrufa aquells que la visqueren de més a prop. El carrer de Truyols i el de la Pau foren dos dels més afectats per les pluges. Així ho afirma la línia que indica on arribava l'aigua d'alguna de les seves parets.

Maria Ferrer tenia tres anys en aquells moments. Reconeix que el succés marcà un abans i un després en la manera de fer del seu padrí. No només suposà un canvi a casa seva sinó a la del conjunt de veïns de la zona. De llavors ençà, totes les cases de la barriada col·locaren un nou sistema per tancar la porta amb seguretat els dies de tempesta basat en una planxa de ferro enganxada a dos agafadors als costats de la porta. Per més prevenció, el padrí forjava l'entrada de casa seva amb silicona cada vegada que plovia. La neta conta entre rialles que quan això passava havia de cancel·lar els plans amb les amigues perquè havia d'esperar que la silicona s'eixugàs i es pogués retirar per tornar a obrir la porta. 

L'angoixa de la torrentada va crear també un sentiment de germanor. Ferrer explica que cada vegada que plou els veïns es reuneixen i es fan visites per assegurar-se que tots estan bé i no hi ha cap incident. Afirma que amb el desviament del torrent de l'any 2003 la gent se sentia més segura, però que igualment ja ningú no ha tornat a aparcar en aquells carrers els dies de mal temps.

"Imatges molt dures que queden per sempre en la memòria"

Bel Amengual és una altra veïna que també, per costum, sempre deixa el cotxe en una zona alta. Al seu habitatge, al carrer del Batle Amer, un poc més llunyà, l'aigua només hi entrà "fins a un pam". No varen perdre res important, però recorda la sensació d'impotència i desemparament de veure com "una força de defora pot entrar dins ca teva com una potada que no pots controlar". "No tenc pànic quan plou, però hi pens sempre, te'n recordes per sempre", reconeix.

"Quan es produeix un succés d'aquestes característiques, en el cas de Sant Llorenç, en la qual hi ha hagut morts, el record queda sempre a la ment dels ciutadans per molt que s'hagi normalitzat la situació, perquè és un fet molt impactant", afirma Javier Torres, degà del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears i coordinador del Grup d'Intervenció Psicològica d'Emergències, juntament amb Antònia Ramis. 

"Són imatges molt dures que queden per sempre en la memòria", insisteix. És per això que, possiblement, la gent adopta una major actitud de prevenció, continua. L'experiència viscuda els ajuda a poder reaccionar en cas d'un nou succés similar. Per exemple, si és necessari sortir de casa o pujar al primer pis ràpidament. 

Atenció psicològica postemergència a Sant Llorenç

Torres explica que estan treballant amb el Govern de les Illes Balears per implementar un programa d'atenció psicològica de postemergència a Sant Llorenç davant el conegut 'dol social' de gent que ho ha perdut tot. El dispositiu tindria tres objectius primordials: normalitzar la situació, detectar casos en els quals l'atenció psicològica sigui necessària a llarg termini i prevenir l'estrès posttraumàtic. "Cal estar molt pendent de tots els afectats i estar permanentment a disposició de la població de Sant Llorenç", afirma.

Actualment, encara s'opera seguint el pla d'emergència, ja que així ho requereixen les condicions de la població i el fet que encara quedi molta gent per atendre. En total, calcula que fins ara s'han atès unes 100 persones i afegeix que cada dia hi ha més demandes. 

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF