Quan torna la calma

Als llocs turístics es viu l'arribada del setembre amb una barreja d'alegria i nostàlgia

Per a alguns l’arribada del setembre no significa la temuda tornada a la rutina, sinó que és el final d’un any laboral i el principi de la tranquil·litat. Parlem dels negocis estacionals, com restaurants i hotels de costa o empreses d’activitats d’aigua, que fan la temporada i quan acaba l’estiu tanquen la paradeta fins a l’any que ve i ho aprofiten per relaxar-se. Tradicionalment, aquest punt i final era al setembre, coincidint amb la tornada a l’escola i la fi del mes de vacances per excel·lència, l’agost. Però des de fa uns anys, la temporada s’allarga una mica més i molts aprofiten el bon temps per mantenir obert fins ben entrada la tardor. Sigui com sigui, la feina dels mesos de setembre i d’octubre no té res a veure amb el ritme frenètic que molts d’aquests negocis porten durant el juliol i l'agost. Hem parlat amb tres empreses: un hotel de Cadaqués, un restaurant a peu de platja de Calella de Palafrugell i un negoci d’activitats d’aigua a Sort per saber com viuen la tornada a la calma i la transformació que pateixen les seves poblacions.

Cadaqués

“Em sap greu perquè no estic gaire animada avui”, explica la Rosa Sallés a l’ARA des de l’altra banda del telèfon. “Estic molt cansada, ja portem molts dies acumulats de feina sense parar”, detalla. Ella i el seu marit van obrir el petit hotel familiar de 12 habitacions que tenen a Cadaqués el març passat i, des de llavors, no han descansat gairebé cap dia.

Entre el juny i l'agost el dia comença a les 8 amb l’esmorzar, que preparen ells mateixos. Durant el matí tramiten les sortides dels clients que deixen l’hotel mentre contesten les preguntes dels hostes que volen descobrir el poble i el seu entorn. Al migdia hi ha una petita treva, però de seguida comencen a arribar els nous clients i els que ja han passat el dia fora i ara pregunten pels millors llocs on sopar. “A partir del setembre el ritme és més lent, però hi has de ser sempre, perquè som un hotel familiar i l’atenció personalitzada ens diferencia i ens agrada”, reconeix la Rosa.

Admet que té la sensació d’anar a contracorrent perquè “tothom té ganes de festa, i tu hi vas, però l’endemà t’has d’aixecar d’hora”. Per això no se n’amaga i diu que té ganes que arribi el final d’octubre per tancar: “Necessitem recarregar piles, però és una sensació estranya. De cop i volta és com si no tinguessis res a fer”. Els primers dies els aprofiten per desmuntar-ho tot, pintar i preparar les habitacions per a la temporada següent. Després, només els queda gaudir de “la vida de poble” que hi ha a Cadaqués durant l’hivern.

“Fora de temporada és com si s’acabés la vida. No hi ha el moviment i l’alegria de l’estiu. Queden pocs negocis oberts perquè no surt a compte”, diu la Rosa. “La gent ha treballat molt durant la temporada. És molt intens i tancant ja ens surten els números”, confessa. “T’esforces molt i ofereixes un bon producte, però també busques la teva satisfacció personal. A l’hivern la gent viu la vida, valorem que tenim un lloc preciós i ho aprofitem”, afegeix. Reconeix que la tramuntana “és dura, la sensació tèrmica que produeix és de temperatura molt baixa i costa molt sortir de casa”. “Entra aire per tot arreu, però jo penso que la tramuntana és bona perquè ho neteja tot: les coses bones i les coses dolentes, i és un punt d’inflexió per tornar a començar”.

Calella de Palafrugell

El Josep Fiego seu en una de les taules del seu restaurant assaborint un cafè mentre mira el mar. Arriba un client que li demana un tallat i l'hi serveix tranquil·lament mentre comenten que la platja està poc transitada. Al cap de 10 minuts atén una trucada d’uns clients que demanen taula per dinar i els deixa escollir l’hora. “Aquest ritme relaxat de feina és impensable un matí d’agost”, explica. Som al Restaurant Fiego, sobre la sorra de la platja de Port Pelegrí de Calella de Palafrugell, i el Josep i la seva dona són la tercera generació al càrrec d’aquest establiment a peu de platja des de fa més de 70 anys.

“Al setembre es nota molt, la bogeria de l’estiu s’acaba i encara es nota més quan els nens comencen l’escola”, explica. A Calella pràcticament només hi queden jubilats i treballadors de l’hostaleria que ja han tancat els seus negocis i ho aprofiten per fer vacances quan la gran majoria ja les ha acabat. La feina no té res a veure amb un dia d’agost, quan des de les 10 del matí, les 20 persones que treballen al Fiego entre el juliol i l'agost no deixen d’atendre gent que vol fer alguna reserva i que no poden servir perquè no els queda espai en cap de les 35 taules que omplen més de quatre vegades cada dia. Treballa dos mesos a tota màquina, quatre a bon ritme i sis a ritme molt relaxat. “De Sant Joan a l’11 de setembre no tinc cap dia de festa i gens de vida social”, explica. De Setmana Santa a juny i setembre i octubre són mesos de feina agraïts sense presses, i la resta de l’any diu que fa “feina a l’ombra: renovar, pintar, arreglar taules...”

Admet que “és dur” i que té ganes de gaudir del que no pot fer a l’estiu: “Tinc ganes de passar un divendres amb els meus fills a casa veient una pel·li mentre mengem una pizza. Tinc ganes de descansar, però al cap d’uns dies ja tornaria a començar. Ho he fet sempre i no sé concebre la vida d’una altra manera”.

Com la majoria de treballadors turístics, el Josep no viu a Calella fora de temporada, sinó a Palafrugell. “Calella canvia un 100% a l’hivern. No hi viuen més de 400 persones, pots travessar el poble i no trobar-te ni quatre persones”, explica. Només queden oberts l’estanc, la farmàcia i algun restaurant del centre. “La gent que no hi està acostumada i ve a veure-ho marxa, perquè ho troba avorrit, però a mi m’encanta Calella a l’hivern, és molt agradable passejar-hi i venir a veure el mar”.

Sort

Per a la temporada de riu i d’activitats d’aigua al Pallars, al setembre també torna la calma. “Però com que portem molts anys batallant per la desestacionalització, aconseguim allargar la temporada fins al 15 d’octubre”, diu orgullós Pepo Foz, propietari de La Rafting Company, a Sort. El Pepo i el seu equip es dediquen a fer sortides de ràfting i barranquisme, principalment, tot i que també ofereixen activitats de caiacs inflables, senderisme i classes de caiac. Al juliol i a l’agost tenen la plantilla treballant al cent per cent amb sortides matí i tarda. Fins a mitjans de setembre l’empresa manté l’activitat en un 60% i les sortides baixen fins al 25% o el 30% quan comença el curs escolar. “El públic també canvia. El 70% dels clients de l’estiu són estrangers, des d’americans fins a canadencs, passant per australians i neozelandesos”, especifica el Pepo. En canvi, el públic de juny és més nacional i a partir del setembre també serveixen a escoles o empreses que fan activitats de cohesió entre els seus treballadors.

Per al Pepo tenir un negoci estacional no “és ni millor ni pitjor". Si vius al Pallars Sobirà, una gran part de les feines que hi ha tenen temporalitat. Fa molts anys que ho fem i som capaços de gestionar-ho, però hi ha uns mesos que en la nostra vida la conciliació familiar i laboral no existeix”. Tot i així no té la sensació d’anar a contracorrent: “Sí que és veritat que mentre els altres tenen festa nosaltres treballem, però quan ells treballen nosaltres tenim festa. És un corrent fictici. Hi ha tanta gent que treballa com gent que fa vacances: restaurants, hotels, transportistes...” A més, considera que fer vacances els mesos de juliol i agost “no és cap ganga”. “Si et vols moure pel món, fora d’aquests mesos, els preus són millors i els llocs estan menys massificats”. Seguint aquesta creença, el Pepo ha fet una setmana de vacances amb la família a la Costa Brava abans que els nens comencessin l’escola perquè a l’hivern té l’oficina oberta de portes endins fent tasques comercials. “Si els sis mesos que obrim volem tenir feina cada dia, hem de treballar durant l’hivern”. Això sí, a ritme relaxat i mitja jornada: “Si volem tancar durant 3 dies perquè neva, ho fem”. Confessa que “el ritme s’alenteix, però que al Pallars es viu molt bé fora de temporada”. “Tanquen els negocis, però als que hi vivim ens agrada més quan no hi ha turistes i podem gaudir-ne anant a buscar bolets o esquiant”.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF