Els tòpics polítics i l’elitisme frenen el català entre els joves
Només un terç dels joves tria la llengua de les Illes per parlar amb els companys i l’ús per part dels ‘influencers’ es redueix a l’àmbit de l’humor
Palma“Entre ells parlen majoritàriament en castellà i es neguen a fer-ho en català, perquè estan condicionats per les famílies, que tenen certa ideologia”, diu Carme Morales, professora de català de l’IES Pasqual Calbó de Maó. “Sempre trobes reticències. Hi ha qui em diu que no li agrada xerrar català o que no serveix per a res”, afegeix Aina Llabrés, professora a l’IES Binissalem. Aquests són només dos exemples de com els tòpics i prejudicis que sovint s’associen al català fan que hi hagi joves que es neguin a usar-lo o el minoritzin.
El filòleg Joan Pujolar explica que, “efectivament, els alumnes poden respondre al contenciós que hi ha en la vida pública” i que precisament en l’adolescència és on apareix per primera vegada el rebuig a l’ús del català. “És una època en què la gent assaja identitats i els posicionaments són més visibles: amb els gèneres de música, la manera de vestir... i la llengua en forma part”, argumenta. Matisa, però, que, tot i que fins ara s’havia cregut que aquesta etapa era molt definitòria per a l’ús lingüístic, darrerament “hem vist que hi ha aspectes molt més determinants més endavant, a la universitat o a la feina, que fan que la gent pugui matisar posicionaments”, exposa l’expert.
Una altra qüestió que entra en joc a l’hora de definir l’actitud lingüística del jovent és “quina llengua té dret a ser neutra o pública”, planteja Pujolar. Això es veu clarament en la minsa presència del català entre els personatges públics a les xarxes socials. Posa llum en aquest sentit l’informe Català, youtubers i instagramers, impulsat per la Generalitat de Catalunya i liderat per la sociolingüista Marina Massaguer. L’estudi -que analitza l’ús de la llengua per part d’estrelles del món digital en territori de parla catalana i que generen continguts per a joves- constata que el català a les xarxes té, per a alguns sectors, connotacions negatives que el relacionen a la “manca d’atractiu”. El lliguen a conceptes com “casolà”, “poc professional”, “pagès”, diuen els autors.
A més, conclouen que hi ha un clar predomini del gènere humorístic en els continguts en català -Miquel Montoro i Pol Gise en són exemples-, mentre que en altres àmbits, com els videojocs i la moda, la presència és pràcticament nul·la. De fet, alguns dels influencers més populars d’aquests sectors són en castellà. Els experts citen casos com Outconsumer en els videojocs, Paula Gonu i Dulceida en moda, i la model Laura Escanes en el món de les celebritats. Tot plegat “pot portar a percebre aquesta llengua com a no apta per a determinats usos prestigiosos a les xarxes”, reflexionen.
L’impacte demogràfic
Segons l’Informe CAT2020 de la Plataforma per la Llengua, el 30,6% dels joves de les Illes Balears entre els 15 i els 24 anys parlen principalment en català amb els companys d’estudi. Marina Messeguer remarca en aquest punt l’impacte de l’augment demogràfic. “La població illenca s’ha triplicat des dels anys 60, i amb un model econòmic basat en el turisme de baix cost i les feines estacionals que potencien la segregació social. Des del punt de vista sociolingüístic, és un model poc sostenible”, exposa. Aquesta migració, que es concentra en nuclis urbans, ha mantingut de manera majoritària el castellà amb els fills, i ells, alhora, tendeixen a comunicar-se principalment amb la llengua mare. És el cas de Clara Gil, de 14 anys i resident a Palma: “Parl castellà perquè hi estic més avesada: el meu pare és cordovès i la meva mare ja va néixer aquí, però la seva mare és gallega”. Explica que a la seva classe el castellà també és majoritari, “excepte els que són de pobles, que veus que xerren més català”.
L’informe de la Plataforma confirma el que percep Gil: que la llengua encara resisteix als pobles. L’estudi constata que a la Part Forana s’enceta la conversa en català en el 67,3% d’ocasions, sempre o molt sovint. Caterina Cantallops, de 14 anys i de sa Pobla, sempre inicia el diàleg en català. A casa seva tots els membres són catalanoparlants i ella confessa que, “fins i tot amb la gent que no sol xerrar-lo, si m’entén, em mantenc en català perquè m’és més fàcil”.
