Unes 70 tones d’albercocs per comercialitzar

PorreresL’albercoc porrerenc ja s’exportava sec cap a Europa fins a la segona meitat del segle XX, però els preus baixos i diverses plagues minvaren molt la superfície sembrada.

Gràcies en bona part a la Cooperativa de Porreres, el cultiu s’ha mantingut. Avui en dia, la superfície cultivada d’albercoquers al municipi és d’unes 50 hectàrees, la meitat de socis de la cooperativa. I calculen que aquesta temporada recolliran unes 150 tones de fruita.

De la mateixa manera, al voltant de 70 o 80 tones seran comercialitzades per la mateixa cooperativa.

Els diferents moments de maduració de l’albercoc permeten esgraonar la producció i mantenir-ne la presència al mercat durant més temps. Dels diferents tipus d’albercorcs destaquen, entre d’altres, el roig, el primerenc, el modesto, el roig de carlet, el canino, el galta roja valencià, el murtó i el falta vermella.

A la seca

L’albercoc mallorquí, conrat a la seca, és saborós, de bona qualitat i ben valorat pels consumidors. Ara és temps de xapar els grinyolers, encara una mica àcids, ideals per fer coques i ensaïmades, i al punt per secar. D’aquí una setmana ja hauran madurat prou com per fer-ne confitura.

En una visita a la finca l’Olivar de Porreres, que participa a la cooperativa, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, acompanyat per Toni Martorell, president de la Cooperativa de Porreres, Mateu Ginard, director general d’Agricultura i Pesca, Xisca Mora, batlessa de Porreres, i l’amo de l’Olivar, es va voler destacar la feina de la cooperativa. “S’aposta per donar un valor afegit a un producte tan nostre com és l’albercoc. Realment són ells els qui han dinamitzat i han apostat pel futur d’aquest producte”, es va dir, alhora que es remarcà que conjuga la tradició del passat amb la modernitat actual.

A Porreres, entre 1940 fins al final del segle XX, hi va haver un gran moviment socioeconòmic entorn de l’elaboració i comercialització de l’albercoc sec que dinamitzava el poble. Durant els mesos d’estiu una gran part de la població i dels pobles del voltant, homes, dones, nins i nines es dedicaven a recollir i a assecar aquesta fruita, tot aprofitant els recursos de la terra, per convertir l’albercoc de Porreres en un producte apreciat internacionalment.

Recuperació del cultiu

Vidal va destacar el paper de la cooperativa en la recuperació d’aquest cultiu i de les varietats locals i assenyalà també la importància de tres aspectes: “la venda directa per aconseguir ingressos per als agricultors, la transformació en productes com confitures que els donen un valor afegit i la participació en el projecte Farmers & Co, que permet millorar la distribució a totes les illes i l’exportació”. El president de la Cooperativa de Porreres, Toni Martorell, va animar a consumir albercocs de diferents varietats.

La cooperativa comercialitza la producció a través dels majoristes de Mercapalma i a través de la venda directa a la pròpia botiga. Una petita part d’aquesta producció es dedica a l’elaboració de productes transformats o derivats com confitures, el tradicional albercoc sec i el licor.

A més a més, s’hi promou la plantació de noves varietats i l’extensió del cultiu ecològic, per tal de millorar la rendibilitat de les plantacions.

Orellanes

La fruita es desseca per poder conservar-la i menjar-ne tot l’any. La dessecació tradicional sempre s’ha fet al sol. L’albercoc sense pinyol s’estenia damunt uns canyissos, que al vespre eren tapats per protegir-los dels insectes. Dia a dia, s’anava reduint la quantitat d’humitat (aigua) de la fruita.

Lluny queden aquells anys de mitjan segle XX, quan a Porreres hi havia més de setanta sequers de grans dimensions i la producció s’elevava a màxims històrics.

Avui amb prou feines se’n poden comptabilitzar set, que no poden utilitzar els sistemes tradicionals per normes sanitàries, “cosa que ha fet molt de mal a una llarga tradició”, explicà el president de la cooperativa, Toni Martorell.

Durant els anys noranta, més concretament el 1995, a la cooperativa s’arribaren a comercialitzar 150 tones d’albercocs frescs i altres tantes tones de sec, i s’hagueren de desestimar unes 300 tones de sobreproducció, que varen ser enterrades en rases.Enguany les càmeres també acumulen gran quantitat d’albercocs de la varietat canino. que no té sortida al mercat per excés d’oferta, i fins i tot queda fruita sense collir als arbres.

Coca senzilla d’albercocs

INGREDIENTS:

4 ous, 1 tassó (250 ml) de sucre, 1/2 tassó de llet, 1/2 tassó d’oli de gira-sol, 1 sobre de llevat, 250 grams de farina, 12 albercocs, canyella molta

Xapar els albercocs, treure el pinyol, espolsar-los amb sucre i canyella i reservar-los. Separar els blancs dels vermells, pujar els blancs i reservar-los. En un bol posar els vermells amb el sucre i batre bé fins que quedi una crema blanquinosa, afegir-hi la llet, l’oli i la farina barrejada amb el llevat; remoure i incorporar-hi els blancs i barrejar-ho tot amb moviments suaus. Untar un motlle amb mantega i farina, vessar-hi la massa, cobrir amb els albercocs amb la pell cap avall però que no es toquin. Enfornar (ja calent el forn) a 180 ºC uns 35-40 minuts. Hi podeu col·locar trossets de sobrassada o llonganissa, dolça o coenta, al gust). Quan sigui freda, podeu ensucrar-la.

I ja és a punt.