L’estranya resiliència pagesa
És un sector ignorat pels polítics i que viu en la misèria econòmica
El que ha passat al sector agrari balear els darrers quaranta anys és la “crònica d’una mort anunciada”, repetint el títol de la novel·la de Gabriel García Márquez, que s’ha anat congriant fa molts d’anys, però que es va precipitar i accelerar a partir de la constitució de la comunitat autònoma i l’entrada a la Unió Europea, al llarg dels anys vuitanta. A partir del moment que els polítics autonòmics varen girar l’esquena a un sector que consideraven de poc pes electoral i varen renunciar a defensar la insularitat davant Madrid, tot es va embrutar molt. Si de cas, el que sorprèn és la resiliència obstinada del sector, la seva voluntat de persistir en unes condicions de misèria econòmica i manca de reconeixement social que converteixen els supervivents en una estranya raça de la qual no s’acaben d’entendre les raons de la seva continuïtat.
Mobilitzacions pageses
Permetran que la societat i els polítics es conscienciïn de la seva situació
La unió de les tres principals organitzacions agràries mallorquines en un calendari de mobilitzacions conjunt és un fet nou que ha fet possible unes accions que se sumen a la mobilització agrària que va prenent forma no just a l’estat espanyol, sinó arreu d’Europa, a fi de reclamar un poc de justícia al camp. Les raons de la mobilització són justes i els objectius estan ben definits, per això l’acció pagesa unitària contribuirà que la societat i els responsables polítics siguin més conscients de la situació que s’està patint al camp. I una de les conseqüències serà el replantejament progressiu de l’accés a les produccions locals. Una altra cosa més improbable és que es vagi a l’arrel i s’adoptin mesures estructurals, ja que això implicaria reconsiderar els dogmes de la globalització alimentària mundial amb criteris de justícia social i ambiental.
L’escorxador de Palma
Mantenir-ne l’activitat farà possible la viabilitat d’empreses i ramaders
L’escorxador és una competència pròpia de l’Ajuntament, que té l’obligació de garantir-ne la continuïtat. Ho ha de fer per moltes raons, sobretot per l’interès social que té garantir a la població una alimentació segura i de qualitat, també per fer possible la viabilitat de les empreses agroalimentàries i explotacions ramaderes. Si es fa front al problema amb voluntat de resoldre’l, el problema deixarà d’existir. I no tan sols això: el que sembla que és un conflicte es convertirà en una eina per consolidar el compromís de la ciutat amb el seu malmenat entorn rural i posar en marxa iniciatives de suport a les produccions locals i a l’alimentació sostenible. Al final, tots en sortirem beneficiats si es reconeix la importància que tenen els escorxadors en tota política alimentària.
Futur de la producció lletera
A Mallorca aquest sector va a la baixa, mentre que a Menorca es manté millor
Les accions reivindicatives de les organitzacions agràries han insistit en la necessitat de mantenir l’escorxador de Palma i la importància del consum de producte local, posant l’exemple del que passa en el sector lacti. Els dos temes són importants i giren sobre la situació del món ramader. Ara mateix ja sols ens queden una quinzena de vaqueries a Mallorca, mentre que fa quaranta anys devien superar el milenar. La raó és que la producció lletera és poc viable en les nostres condicions d’insularitat. Menorca resisteix millor, amb unes 120 vaqueries actives i amb un producte com el formatge de Menorca, amb denominació d’origen. Però el preu de la llet pagat als ramaders menorquins -entorn de 28 cèntims el litre- deu ser un dels més baixos d’Europa. No podem deixar de pensar que el sistema es manté sobre la sobreexplotació dels ramaders.
El tassó que vessa
Dur la situació dels pagesos al límit podria conduir-los a deixar el camp
La pagesia sembla que no juga cap paper en l’escenari multicolor del món globalitzat. Pareix que no se li ha reservat lloc en el futur: no és necessària ni per produir aliments, que tanmateix s’importaran des de països llunyans. La política agrària europea, amb el seu sistema de subvencions, és un tractament pal·liatiu que només en una part limitada fa front als problemes de fons. Els pagesos que inverteixen, que es modernitzen, que cerquen noves vies de producció i comercialització, es troben que el seu esforç no troba compensació en el mercat. Aleshores el tassó vessa, i tant en pot sortir una decisió reivindicativa, com és el cas de les darreres mobilitzacions, com el desànim i l’abandonament de l’activitat.
