TOCAR TERRA

El canvi alimentari

40 anys de Jaume de Puntiró

El celler va néixer d’una explotació pagesa que treballava la terra

El celler Jaume de Puntiró ha fet 40 anys. L’any 1979 va iniciar l’activitat, amb Jaume Calafat Nadal, però sobretot gràcies a l’impuls de Pere i Bernat Calafat, els seus fills. Aleshores encara hi havia pocs cellers que fessin vi a Mallorca, i la singularitat de la decisió d’en Pere Calafat va ser optar per un model de viticultura pagesa, en la qual el celler no naixia d’una inversió externa, sinó del mateix treball d’una explotació pagesa que feia generacions que treballava la terra i elaborava vi. L’esforç per la qualitat, per la potenciació de les varietats de raïm autòctones i per la promoció del lligam entre el vi i la cultura ha estat la marca de la casa. La situació és completament diferent de fa 40 anys, però els cellers innovadors i creatius com el de Jaume de Puntiró continuen sent imprescindibles.

Un pla per a l’ametla

El sector du quaranta anys de desintegració progressiva

Aquesta setmana s’ha reunit la taula sectorial dels fruits secs, convocada per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El problema no és petit: donar una sortida viable a un sector que du quaranta anys de desintegració progressiva, amb la pèrdua de més de 25.000 hectàrees de conreu i amb un panorama marcat pels preus per davall dels costos de producció i la presència de malalties dels arbres que amb la ‘xylella’ han assolit un caràcter generalitzat. La bona situació de la garrova no ens ha d’enganar, perquè els arbres tradicionals de la pagesia insular són a la corda fluixa. El problema de la nostra ametla és la seva deficient comercialització, que fa que el seu posicionament en el mercat sigui pitjor que l’ametla peninsular i s’imposin als productors uns preus escandalosament baixos. Un pla de reestructuració productiva i comercial és imprescindible.

L’incendi de l’Albufera

No som capaços de canviar accions que provoquen impactes sobre el medi

La percepció social de l’incendi de l’Albufera, afavorit per la ventada i apagat amb l’ajut d’un ruixat, m’ha recordat sensacions viscudes davant esdeveniments semblants. He vist l’alarma i les reaccions pròpies d’una població urbana que té una vivència limitada de les realitats mediambientals que l’envolten i que, en conseqüència, té difícil calibrar l’impacte real de cada succés. Però el que em crida més l’atenció és la incapacitat d’alarmar-se a un nivell semblant davant coses greus i destructives que no són visualment tan impactants, però que tenen efectes tant o més devastadors, i que potser afavorim amb la nostra pròpia acció individual de cada dia. Som capaços d’inquietar-nos davant la crema del canyet, cosa lloable, però no som capaços de canviar petites accions que, sumades, provoquen impactes irreversibles sobre el medi.

Guardes d’ovelles

Les dades de consum d’aliments reflecteixen una societat més massificada

El consum de carn de me no cessa de baixar a les Balears. El fenomen és general a tot l’Estat, però a les Balears és més intens, més absolut. Aquest plus balear, negatiu, s’observa en moltes altres qüestions, si som capaços d’analitzar la freda estadística. Les dades de consum d’aliments a les Balears reflecteixen una societat més massificada, més despersonalitzada i amb uns hàbits alimentaris més malsans que la mitjana estatal: menys consum de peix i de llegums, menys consum de carns fresques locals, menys consum de fruites i hortalisses, retrocés de les produccions pròpies i de la gastronomia tradicional, i major consum de sucres, d’elaborats i processats de tot tipus, de precuinats i panificats industrials, de carns de baixa qualitat... Sens dubte, el model alimentari balear és conseqüència del model econòmic basat en el turisme de masses, el consum de territori i l’ús de mà d’obra poc qualificada.

L’escorxador de Ciutadella

La cooperativa que el gestiona ha anunciat que suspèn l’activitat

La problemàtica dels escorxadors és greu per tot arreu i augmenta quan els temes són tractats de manera frívola o, encara pitjor, des de lògiques partidistes. Fa dos dies que la cooperativa que gestiona l’escorxador de Ciutadella ha anunciat que suspèn l’activitat. Si tenim en compte que aquest servei municipal cobreix el 80% del sacrifici de bestiar de l’illa de Menorca, i que Menorca té un sector primari basat en la ramaderia, ens adonarem de la greu situació a la qual s’ha arribat i que necessita revertir-se com més aviat millor. Evidentment, no hi ha sortida al problema sense diàleg entre les parts i col·laboració entre les diferents administracions implicades.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF