TOCAR TERRA
Societat 31/01/2020

Parlem de sobirania alimentària

Mateu Morro
3 min
Parlem de sobirania alimentària

El concepte

Els pobles han de poder accedir a la terra i consumir producte local

El concepte de sobirania alimentària cadascú el pot entendre com vulgui. Fins i tot seria possible que molta gent el confongués amb el concepte d’autarquia o aïllament alimentari, malgrat que no hi té res a veure. El concepte va néixer a l’empara de la creació de Via Camperola l’any 1992, una coalició de 164 organitzacions pageses de 79 països, constituïda amb el principi fundacional que els aliments no són una simple mercaderia, sinó que encarnen un dret humà: el dret a l’alimentació. Aquesta associació va difondre el concepte de sobirania alimentària com “el dret dels pobles a definir les seves polítiques alimentàries i de produir aliments a escala local”. La sobirania alimentària implica garantir als pobles el dret a l’accés a la terra, a una alimentació saludable i a regular la producció i el comerç agrícola per aconseguir un desenvolupament sostenible.

Agricultura balear

La globalització exclou el camp balear per motius de preu

Ha sorprès veure com les causes del desproveïment alimentari puntual provocat pel darrer temporal s’han interpretat com si fos un problema de manca de capacitat productiva de l’agricultura balear. Quan disposam de més de 125.000 hectàrees abandonades i cada any, per jubilació o per aspirar a unes millors condicions de vida, deixen l’activitat dotzenes d’unitats productives agràries, moltes de les quals modernitzades i amb fortes inversions, parlar d’insuficiència productiva és incongruent. L’agricultura i la ramaderia balear estan en procés de liquidació perquè el mercat alimentari globalitzat les exclou per raons de preu, d’oportunitat i de conveniència. Una situació multiplicada exponencialment pel fet que l’estat espanyol no ha reconegut el fet insular com un desavantatge que condiciona l’economia balear i n’impedeix la diversificació.

Les solucions

És cabdal que l’activitat pagesa sigui dignificada

Hem de partir de l’evidència que la crisi/remodelació actual de l’agricultura va començar en els anys seixanta del segle passat i afecta el conjunt de l’agricultura mundial. El problema és general, pertot arreu els pagesos són engegats de la terra; aquí sols ens singularitza una qüestió d’intensitat, definida per la insularitat i l’especialització productiva en el negoci immobiliari i el turisme. Les mesures que contrarestin els efectes de la insularitat són condició sine qua non per abordar el problema, però no basten. La política alimentària ha d’aconseguir dignificar l’activitat pagesa i aconseguir fer viable la producció alimentària balear. És a dir: els pagesos han de poder viure de la seva feina i la seva feina ha d’estar en funció de les necessitats alimentàries del país. En tot cas, sense pagesos no hi ha agricultura possible.

La mobilització pagesa

Els pagesos reclamen més atenció i solucions per als seus problemes

Aquesta setmana passada les mobilitzacions pageses en alguns punts de l’Estat han posat damunt la taula la crisi de rendibilitat provocada pels baixos preus i l’increment dels costos de producció. El pagès es veu galtejat de pertot i una baixada sostinguda dels preus el deixa tot d’una en pèrdues. El món agrari està demanant una major sensibilitat cap als seus problemes i que s’abordin amb la intenció de prendre mesures efectives. En la campanya electoral passada tothom parlava de la ruralia buida i abandonada i prometia ocupar-se’n. Si tothom en parlava i ara els pagesos surten al carrer és perquè hi ha un problema. No és una situació nova ni de solució fàcil, però no convé mirar cap a una altra banda. I molt menys pensar que la desintegració del món rural i la crisi agrària es poden resoldre amb improvisacions.

Veus interessades

Malgrat tenir importància, la pujada del sou no és el pitjor mal

En el context polític que vivim, la demagògia va barata. La manca de cultura democràtica apareix onsevulla. Si no es donen respostes a les situacions, és fàcil ficar-hi cullerada de manera interessada. En les darreres mobilitzacions s’ha vist com certes veus envestien contra la pujada del salari mínim interprofessional acordada pel nou govern de l’Estat. Focalitzar el problema de la manca de rendibilitat de la pagesia en l’increment del salari mínim interprofessional és un absurd i desplaça l’atenció dels problemes de fons. Així i tot, no es pot deixar de banda que els rendiments mitjans dels agricultors professionals de Balears estan en 9.760 € anuals, bastant per sota del nou salari mínim interprofessional (13.300 €).

stats