Tornam a la normalitat?

La Mallorca que ens han robat

Dependre tant del turisme ens abocarà a una gran crisi

Dependre tant del turisme ens abocarà a una gran crisi Si aquest estiu passejam per Mallorca, sobretot per les zones més turístiques, ens cridarà l’atenció un nou aspecte de l’illa, un ambient i una imatge sorprenents, que fa uns mesos hauria semblat impossible tornar a veure. Pocs turistes, platges tranquil·les, escasses aglomeracions de gent, menys cotxes i molta població local pertot arreu que gaudeix d’una insospitada accessibilitat als llocs d’interès i d’unes noves possibilitats de gaudir-los. És com si ens haguessin retornat una mica la Mallorca que ens han robat. Ja sabem que anam cap a una virulenta crisi i que aquesta illa desestressada i agradable potser ens ha de preocupar més que no alegrar-nos, però no és menys cert que si tenim més crisi que en altres llocs, no tan dependents de l’economia turística, és perquè ens ho hem guanyat a braó. És difícil no veure que hi ha un model turístic que reclama un canvi de rumb.

La nova normalitat

Caldria aprofitar les circumstàncies per repensar el model econòmic actual

El model econòmic que s’ha imposat a les Illes, a partir del moment que ha demostrat la seva voracitat, s’ha revelat com un engany perillós en molts d’àmbits, i la societat mallorquina ha d’aprofitar aquest moment per replantejar-lo d’una altra manera. En cas contrari, anam abocats a l’esgotament dels recursos, a la imposició d’una càrrega humana insuportable, a la condemna a la pobresa social i a la manca d’alternatives de futur. El turisme de masses ha resultat un ‘no-projecte’ per la nostra incapacitat de contenir-lo, per la seva fam insaciable de recursos i per la seva incapacitat de generar sinergies positives amb cap altra cosa. El model té aspectes positius, segur, però els efectes negatius els superen amb escreix. S’ha de repensar. A les Balears cap normalitat és possible sense reduir la pressió turística i l’edificació.

Can Not es reinventa

Aquesta empresa porrerenca ofereix producte fet només per ells

Can Not és una empresa de Porreres que es reinventa cada dia i després de quaranta anys de rodar ha aconseguit un lloc destacat en la producció de sobrassada i altres embotits de qualitat contrastada. L’avantatge dels seus productes és que no han volgut seguir el camí fàcil, però errat, de la producció industrial, i es basen en porcs fets seus, alimentats amb ordi i civada, que mengen aglans i figues, i campen a lloure per les tanques. D’altra banda, Damià Nicolau fa anys que es va decidir per emprar tan sols el pebre de tap de quartí, amb la qual cosa va recuperar el sabor i la textura de les sobrassades artesanes d’un temps. A Can Not també fan botifarra, botifarrons, bufeta, camallot, culana, llom adobat, poltrú i una interessant gamma de patés. Fer les coses ben fetes sempre és una opció.

Porcella de Son Serra de Marina

A partir d’ara en podreu trobar a les botigues d’Agromart

Les botigues d’Agromart ja disposen de porcella negra mallorquina envasada per l’explotació ramadera Porcelleta Negra de Son Serra de Marina, una ramaderia que cria els seus animals als sementers i a la garriga de Son Serra de Marina, alimentant els animals amb tot el que produeix la mateixa finca, d’unes 180 hectàrees. Val a dir que, amb 150 truges, és una de les principals finques dedicades al porc negre de Mallorca. La seva producció els permet servir els clients a domicili o bé que ells vagin a cercar la porcella a la finca, a més d’atendre la demanda del restaurant Rancho Grande. També serveixen a domicili frit de porcella negra, croquetes, pasta de fulls de sobrassada de porc negre i me de llet mallorquí, entre altres menjars.

Sense agricultors no hi ha cultiu

Unió de Pagesos reclama més suport de les institucions per al sector primari

La Unió de Pagesos de Mallorca s’ha adreçat als ajuntaments i els ha demanat una major implicació en el suport al sector primari, un cop passat el primer episodi de la pandèmia. El sindicat agrari diu que “sense agricultors no hi ha cultiu, sense cultiu hi ha abandonament, sense agricultors no hi ha manteniment del paisatge i sense consum no hi agricultura”. És una manera d’enfocar la “nova normalitat” posant el dit allà on més cou. Per això demanen que es reprenguin els mercats municipals setmanals i que els ajuntaments incloguin el producte local en els seus actes i celebracions. A més, demanen al Govern que posi en marxa polítiques d’eficiència en el bon ús de l’aigua que en permetin l’aprofitament agrari, ja sigui amb basses de reg amb aigua regenerada o construint xarxes de distribució que la duguin on faci falta.