Cuina amb sobrassada
Aquest embotit, quan és de qualitat, dona un gust diferenciador als plats
La sobrassada, si és elaborada amb carn i espècies del país, és un producte exquisit que es distingeix com la nit del dia de les produccions industrials (elaborades sempre amb ingredients d’inferior qualitat i baix preu). Si la carn és de porc negre balear i el pebre és el de tap de quartí, s’aconsegueixen el color i el sabor més òptims, millorats en el procés de curat fins a aconseguir un embotit únic. El color i el sabor de la sobrassada la converteixen també en un excel·lent ingredient de la millor i més innovadora cuina tradicional, atès que proporciona als plats unes característiques diferenciades. Prestigiosos cuiners i cuineres han utilitzat des de sempre la sobrassada en els seus plats. És el cas de Toni Pinya, que elabora tombet amb sobrassada, i Tomeu Caldentey, que fa bacallà amb sobrassada i bolets, entre altres menges. A més a més, la sobrassada es pot utilitzar en diversos pastissos, com l’ensaïmada i les coques dolces. En la secció de gastronomia de la web Illes Balears Qualitat es poden consultar interessants receptes elaborades amb sobrassada.
La guerra comercial
Les relacions entre la UE i els EUA poden canviar amb el nou president
El canvi de president als Estats Units durà a un canvi de la política comercial nord-americana. El proteccionisme conservador de l’“Amèrica primer” de Trump pot donar pas a la recuperació del projectat tractat bilateral de comerç entre la UE i els EUA (el TTIP). Europa, anunciant nous aranzels sobre productes nord-americans -just acabades les eleccions i vist el triomf de Biden, mentre que al llarg de tot el període Trump havia callat com un mort-, no ha fet més que evidenciar la pressa que té per asseure’s a negociar. Alguns comentaristes insisteixen, però, que recuperar al cent per cent els plans desreguladors de l’època Obama no és convenient, vists els resultats nefasts d’aquelles polítiques tant en el camp econòmic (es va destruir el teixit econòmic local) com en el polític (es va afavorir el populisme d’extrema dreta).
Ovelles de Mallorca
Fer una bona gestió de les guardes repercuteix en els beneficis del ramader
La cooperativa aragonesa Oviaragón i les cooperatives mallorquines varen presentar els resultats del projecte de millora del ramat oví que han duit a terme els tres darrers anys. S’ha fet una feina de seguiment en una sèrie de guardes per veure els efectes sobre la renda del ramader de la millora de l’alimentació, de la sanitat i el benestar animal i de la gestió de la producció. Els resultats han confirmat que una bona gestió de les guardes permet duplicar-ne la rendibilitat i fer-les molt més viables. En aquest cas, la consolidació de la cooperativa aragonesa aporta unes estructures i uns coneixements imprescindibles per als mallorquins. La decisió presa és que l’aliança entre aquests operadors continuarà amb vista als pròxims anys i permetrà continuar comerciaitzant xots en el mercat peninsular.
La ramaderia extensiva
Aquest model és molt positiu tant per a la gestió del territori com per al paisatge
Els ramaders mallorquins i aragonesos han arribat a la conclusió que la ramaderia extensiva que caracteritza la producció ovina, molt lligada a la gestió del territori i beneficiosa des del punt de vista ambiental i paisatgístic, és rendible si es gestiona bé i es millora la qualitat de la carn, d’acord amb les demandes dels consumidors. La nova PAC, amb la seva estratègia ‘Del camp a la taula’, pot representar una passa endavant en el suport a aquesta ramaderia i facilitaria la continuïtat de l’activitat per part dels joves ramaders. La ramaderia extensiva, sovint basada en les races autòctones, permet gestionar bé les pastures i els recursos farratgers en el marc d’explotacions diversificades que estructuren el paisatge dels secans insulars. És un model a defensar i a promoure.
La limitació del potencial vitícola
El gran nombre de productors ha fet que es plantegi la necessitat de posar-hi fre
Continua el debat en el sector vitícola sobre la conveniència de la limitació o no del creixement de les vinyes si es vol mantenir l’equilibri entre la producció i la demanda. Hem passat d’haver-hi dos o tres cellers a haver-n’hi més de cent. La superfície del vinyet s’ha multiplicat i amb ella s’ha multiplicat la producció de raïm i l’elaboració de vi. La introducció de criteris de limitació de l’increment de la producció vitícola sembla raonable, sempre que no s’ofegui el sector i s’afavoreixi la incorporació de joves agricultors. Moltes vegades saber controlar els creixement excessius a temps és essencial per assegurar el futur d’un sector productiu.
