Els consumidors també tenen veu

Els boscos i les garrigues

La darrera tempesta ha tornat a fer molt de mal a les zones forestals

Els caps de fibló i el temporal de vent i calabruix de dissabte passat varen fer molt de mal a Mallorca. Varen fer mal a habitatges i edificacions, a una extensa zona forestal de la serra de Tramuntana i a un cert nombre d’explotacions agràries actives i professionals. Els mals a les zones forestals ens duen al problema de sempre: la manca de gestió de les zones boscoses i la nul·la rendibilitat dels productes derivats de la biomassa, en part per culpa de la insularitat. Una situació que sol ser abordada des dels limitats recursos de l’administració autonòmica, amb l’acció de les brigades de l’Ibanat o d’algun concessionari. En la meva opinió, la gestió dels arbres caiguts podria ser una oportunitat per activar projectes d’aprofitament sostenible de la biomassa i de generar un grapat de llocs de feina, que falta ens faran.

Els danys a l’agricultura

El mal de bon de veres és a l’àrea de Porreres, Felanitx i Manacor

A la zona de Banyalbufar hi ha danys agrícoles considerables, però el seu abast en xifres absolutes és limitat, perquè les explotacions agràries són de dimensions reduïdes. El mal de bon de veres és a l’àrea de Porreres, Felanitx i Manacor, potser amb qualque redol de Palma, amb ramificacions a pobles veïns. En aquesta zona han quedat malmeses algunes vinyes, ametlerars i oliverars, però sobretot unes quantes explotacions hortícoles professionals, on s’han perdut per complet els cultius d’hortalissa i s’han danyat hivernacles i altres instal·lacions, amb pèrdues importants i irreversibles. Afegim brou al banyat, ja que a la pèssima temporada de comercialització que estam vivint, hi sumam pèrdues molt importants que poden amenaçar de bon de veres la supervivència d’unes quantes empreses.

Reactivar l’economia

Per desgràcia, després d’una crisi a les Illes es promou la intensificació turística

En una economia basada en un 95% en el turisme i la construcció, reactivar l’economia ha de significar veure de quina manera sortim del perillós carreró sense sortida on ens hem ficat pel nostre mal cap. Hi ha persones que tenen fe que la situació i l’evidència inesperada dels problemes que pot ocasionar el model balear de turisme de masses faran canviar la gent i emergirà una nova consciència cívica. Lamentablement, sabem per experiència que és a l’inrevés. Cada crisi se salda fent més passes cap a la intensificació de la pressió turística, amb l’augment exponencial de les facetes més destructives sobre el territori, i no cap a la superació d’un model esgotat que ja no pot aportar res de bo a mitjan i llarg termini. Hi ha una part de la població que ha arribat a l’absoluta certesa que el model és inservible i s’ha de canviar.

Un model econòmic esgotat

L’Estat hauria de dispensar a les Balears un tracte semblant al de les Canàries

Canviar el model econòmic i territorial és impossible sense canviar el relat polític dominant. No hi pot haver diversificació de l’economia si no es canvien les regles del joc que han desertitzat tots els sectors productius no turístics o urbanitzadors. Si les Illes Balears, com a illes europees, no disposen d’un tractament equiparable al de les Illes Canàries, hi ha poc a fer. Hem de ser realistes. L’estat espanyol té una visió purament extractiva del territori balear i si no es modifica aquesta situació, l’escenari, l’ambient on haurien de florir les difícils alternatives sostenibles, és completament desfavorable. Potser ara, que la diferenciació balear es pot comptabilitzar amb el nombre d’aturats i en la pèrdua d’activitat econòmica, és un bon moment per plantejar canvis estructurals que vagin més enllà de les quatre miques que solen amollar.

Els consumidors ho decideixen

Cal que la nostra prioritat sigui consumir producte local

El moment pot ser tan complex que si no ens plantejam canviar d’hàbits de consum, i amb molta contundència, tampoc no obtindrem els resultats desitjables. Si volem diversificar l’economia, hem de fer una opció per les produccions locals, en tots els sentits i amb la major radicalitat. Ara veim que hi ha empreses que vampiritzen els recursos de les Illes sense manies que fan operacions de rentada d’imatge. Pens que si les empreses vampir necessiten rentades de cara és perquè són conscients que la tenen ben bruta. Si els consumidors els ho fan saber, optant per les botigues i els productes que tenen en compte la gent del país i les seves produccions, s’accelerarà un canvi imprescindible. Hem de ser conscients que, com a consumidors, hi tenim la darrera paraula.