TOCAR TERRA

De bones intencions

Temps d’hivern

En general, el temps plujós i el fred d’aquests dies és bo per al camp

El final d’any ha estat fred, però poc plujós. La tardor va envestir amb molta sequedat i amb unes pluges irregulars, amb un llarg període d’eixut que amenaçava d’esdevenir sequera. Això va fer que les pastures creixessin poc i magres. La pluja del mes de desembre ha anat bé, però amb situacions diferents segons les illes i les comarques. A la zona nord i el Llevant de Mallorca els sembrats i pasturatges van bons, al Pla tampoc no van malament, però a altres redols les pluges han passat de llis i sols hi ha fet quatre gotes. A Menorca la situació començava a ser crítica i s’ha sortit del perill. En general, el temps plujós i el fred d’aquests dies és bo per al camp, per als arbres i per als sembrats, sempre que no es passi de mesura.

La maltempsada

Influeixen molts de factors a l’hora de determinar l’afectació de la crisi

Si la meteorologia no és dolenta del tot, el panorama econòmic s’ennigula per moments. La paràlisi de l’activitat econòmica ho afecta tot i no sembla dur camí de reactivar-se a curt termini. Com està suportant el sector primari la maltempsada? És evident que l’agricultura i la ramaderia pateixen, com la resta de sectors, la situació creada per la pandèmia. Amb els restaurants i els hotels tancats les vendes cauen i els excedents augmenten. Així i tot, hi ha situacions per a tots els gustos: hi ha gent que sap navegar dins la mala maror i gent que navega amb l’embat del vent en contra. Influeixen molts de factors a l’hora de determinar l’afectació de la crisi a cada empresa: la capacitat de cercar alternatives, la dedicació a la comercialització, la dependència de l’hoteleria i la restauració o la possibilitat de treure producció cap a altres mercats.

El pebre bord de Mallorca

Un segell de qualitat elaborat amb pebres de la varietat tap de cortí

Un dels majors triomfs de l’agricultura balear ha estat consolidar un planter de productes de qualitat. Cada passa en aquesta direcció són cent cavalls de força. Enguany ja s’ha pogut comercialitzar pebre bord de la denominació d’origen Pebre Bord de Mallorca. Un segell de qualitat elaborat amb pebres de la varietat tap de cortí, produïts a Mallorca i molts a establiments transformadors de Mallorca que compleixen el seu plec de condicions. A l’actualitat, hi ha inscrits dos operadors, que han transformat la producció dels pebres produïts per vuit pagesos inscrits en el cens de productors. En aquesta primera campanya s’han molturat quasi 100 tones de pebres, amb les quals s’han elaborat 14.830 quilograms de Pebre Bord de Mallorca. La producció, amb crisi o sense, no basta per atendre la demanda i els la prenen de les mans.

Una llei de bona intenció

La determinació del preu ha de tenir en compte els costos efectius de producció

S’ha publicat la llei estatal per la qual s’adopten mesures urgents en agricultura i alimentació. La disposició indica que la determinació del preu dels aliments ha de tenir en compte els costos efectius de producció i estableix que els contractes han de contenir una indicació expressa en aquest sentit. D’alguna manera, queda legislat que les pràctiques abusives no han de ser possibles. La intenció és lloable, però intuïm que l’objectiu no s’obtindrà amb facilitat. Més dubtes tenim si ho concretam a les Balears, on la majoria de transaccions es fan sense contracte, el sector productor és cada cop més dèbil i els grans operadors funcionen amb producte de fora de les Illes. Garantir la remuneració dels costos de producció és una bona intenció, però de bones intencions el cel n’està empedrat.

De la bona intenció a la decepció

La distribució minorista ignora gairebé per complet els productes locals

Aquests són dies de compres en alimentació. Tot i les condicions que patim, hem de celebrar les festes d’una manera o l’altra. És el moment de pensar en una compra responsable, de cercar el producte de proximitat i de qualitat, de valorar els aliments de la terra que donen vida al territori i sostenen l’activitat de moltes famílies. Però la decepció és absoluta. Amb poques excepcions, la distribució minorista, vehiculada a través de cadenes de supermercats i hipermercats, ignora gairebé per complet els productes locals. Passejar pels centres de venda és agafar una depressió. Mentre les bones intencions ministerials insisteixen que els preus han de compensar el costos de producció, els distribuïdors ho resolen no comprant res als productors locals. Així, els nostres agricultors no troben sortides al mercat, a cap preu, ni just ni injust.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF