De fredes i de calentes
Economia, impacte de la sequera, la pujada de preus... Aquestes i altres qüestions que afecten a diferents productes de les Balears
Formatge de Menorca
La dimensió econòmica del formatge menorquí no s’atura de créixer
El formatge emparat amb la denominació Maó-Menorca comercialitzat els darrers 10 anys s’ha incrementat més de 280.000 kg, un augment superior al 12,5% respecte de l’any 2008. Pel que fa als mercats de destinació, és important l’augment del comerç del formatge de Maó-Menorca cap a països de la UE, que ha passat de 43.320 kg el 2008 a 84.484 kg el 2018, amb un increment de més del 95%. Quant als tercers països, el comerç de formatge Maó-Menorca ha passat dels 139.274 kg el 2008 a 209.751 kg el 2018, amb una pujada superior al 50 %. La dimensió econòmica del formatge menorquí no s’atura de créixer, això és una realitat incontestable i positiva, que descansa sobre una relació ben travada entre productors, elaboradors i comercialitzadors.
Impacte de la sequera
Es calcula que l’Estat haurà d’importar uns 17 milions de tones de cereals
La collita de cereals està sent magra a les Balears a causa del temps extremadament sec de l’hivern i la primavera. A les Illes la humitat del sòl ha estat completament insuficient, amb situacions extremes de gener a juny, i ha mostrat un dels índex de sequera més elevats i persistents de l’Estat. En conjunt, es veu que ha plogut, però la manera com s’han repartit les precipitacions ha provocat la sequedat del sòl en els moments que les plantes necessitaven humitat. La sequera ha afectat la Península i gran part d’Europa meridional i central, amb reduccions de la producció agrícola generalitzades. Es calcula que l’estat espanyol haurà d’importar uns 17 milions de tones de cereals farratgers per atendre les necessitats de la cabana ramadera.
Els preus del porcí a Mallorca
El 2018 la carn de porc va deixar de ser la primera carn produïda a les Balears
L’evolució del preu de la porcella (9 kg de canal) és positiva ja que es manté, de mitjana, per damunt l’evolució de 2017 i 2018. Ara la porcella està, segons dades de la llonja de Sineu, a 44 € per unitat, tot i que l’any passat, en aquestes dates, estava a 37 o 38 € i el 2017 a 39 €. El preu de la carn de porc tampoc no du una marxa dolenta (en valors comparatius respecte del 2017 i 2018) i està a 2,037 € el quilo de canal, encara que l’any passat no arribava a 1,8 €/kg. Que els preus vagin millor no vol dir que siguin rendibles per als ramaders, ja que els sobrecostos de la insularitat hi juguen en contra. La producció porcina, tant d’engreix com de porcella, davalla cada any. El 2018, per primera vegada, la carn de porc va deixar de ser (en quilos i valor econòmic) la primera carn produïda a les Balears.
‘Els pobres’ de Damià Duran
L’autor descriu les activitats paternalistes de l’administració local manacorina
Els pobres. Manacor 1600-1800) és un llibre de Damià Duran Jaume editat per El Gall Editor. L’autor parteix de les arrels més antigues per fer una aportació documental consistent sobre els segles XVII i XVIII, des del punt de mira d’una història “vista des de baix”, que explica les penúries que va patir la majoria de la població manacorina i llorencina en aquest temps. Damià Duran descriu les activitats paternalistes de l’administració local manacorina per subvenir les necessitats de la gent davant les contínues mancances de blat i d’altres queviures. Avalua les xifres de pobresa i són contundents: el 90,2 % de la població el 1685 i el 90,8 % el 1709. La conclusió és clara: “Els pobres eren el poble”. Però el llibre no s’atura aquí i analitza la sociologia rural i les activitats agràries, les activitats menestrals i les maneres de viure de la gent. Una aportació substancial per refer la història del nostre poble sobre bases reals.
Sopar solidari a Selva
La trobada serà dia 5 d’agost i és a benefici de l’ONG Tatu Project
El dilluns 5 d’agost es durà a terme un sopar solidari a la fresca a les 21 h a la plaça Major de Selva. La trobada inclou arengada, tremponada, gaspatxo, pa amb oli, embotits, beguda i, de postres, la millor ensaïmada del món, amb actuacions de Màgic Cloquell i Miquel Calent. El sopar és a benefici de l’ONG Tatu Project, que treballa per facilitar un desenvolupament equitatiu i sostenible per a la comunitat rural de Msitu Wa Tembo i Londoto, al nord de Tanzània. Tatu Project a Mallorca rep el suport entusiasta d’Esperança Pou i Jaume Pou, com també d’Agromallorca, empresa líder en la producció i comercialització de fruites i hortalisses. Un missatge solidari des del camp mallorquí cap als camps i camperols de Tanzània.
