TOCAR TERRA
Societat 17/05/2019

Defensar el camp balear

Mateu Morro
3 min
Defensar el camp balear

Els cereals al Pla de Mallorca

Les explotacions no són rendibles i no amortitzen les inversions

L’anyada serà magra al Pla, i a Campos i Llucmajor serà dolenta. A Menorca els vaquers ho pinten malament. Però la sequera no és el problema per als conreus de cereals i lleguminoses balears. El problema és que entre l’estructura de la propietat, la baixa productivitat, el baix preu i els efectes de la insularitat, les explotacions agràries dedicades als conreus herbacis no són rendibles i no amortitzen les inversions. No hi ha successió al davant de les terres i els pagesos se’n van. Hi ha dubtes que un plantejament estrictament ‘productivista’ sigui viable. Les viabilitats passen per desenvolupar altres utilitats i cercar altres fonts d’ingressos: la gestió del paisatge, la qualitat alimentària, la transformació dels productes i la relació directa amb els consumidors, replantejant temes com la ramaderia, l’horticultura, els arbres fruiters i l’aprofitament del turisme.

La promoció dels vins balears

El Wine Days té un atapeït programa de visites, passejades, degustacions...

La vinya es va recuperant, però els vins de les Balears necessiten més promoció. La setmana passada, Eroski va fer una promoció dels vins balears amb identificació d’origen, en la línia que ha duit la cadena a convertir-se en capdavantera en la comercialització dels nostres vins. També es va celebrar la XVI Fira de Pollença, amb més de 40 cellers, al Claustre de Sant Domingo. I el Wine Days, organitzat per la denominació d’origen Binissalem, té un atapeït programa de visites, passejades, degustacions, activitats enoculturals i festives. Tot això és beneficiós, però és insuficient i s’han de cercar opcions més eficaces i imaginatives. No pot ser que els milions de turistes que ens visiten se’n vagin sense tenir notícia dels nostres vins.

Fira de les Vaques a Campos

Les menorquines guanyaren la majoria dels trofeus

És de mèrit que Campos conservi la Fira de les Vaques, amb un concurs morfològic de vaques frisones que ja és a la 29a edició. En la fira hi participaren ramaderies de Mallorca (Son Carbó, Hort de Son Coves, Can Roca, Ses Veles i Can Ros) i de Menorca (Algendar d’en Gomila, Binigafull, Binillobet, Binigarba, Cavalleria, Lluriac Vell, Son Bell-lloc, Son Piris, Son Alzina, Torre d’en Quart i Torre Trencadeta). L’Ajuntament va organitzar el Mercat de la Llet, amb un assortiment de productes lactis. Com altres vegades, les vaques menorquines guanyaren la majoria dels trofeus. L’èxit menorquí expressa la diferència que hi ha entre tenir vaques a Mallorca i tenir-ne a Menorca. Mentre el model menorquí és rendible, a Mallorca la ramaderia de vacum de llet s’acosta a l’extinció.

El problema de les vaques

Necessiten adquirir fora de l’explotació part de l’alimentació del bestiar

El problema que tenen les vaques de llet a Mallorca és que necessiten adquirir fora de l’explotació, més que a Menorca, gran part de l’alimentació del bestiar. Els alts preus provocats per la insularitat tiren per terra la viabilitat de les vaqueries. Tradicionalment, els preus pagats per la llet han estat molt baixos i, en conseqüència, les vaqueries han anat tancant. Tan sols un règim especial per a l’agricultura balear podria atendre el greu problema de la ramaderia a les Illes. Poder abaratir els costos de producció i impulsar el consum dels lactis locals, amb una tasca de valorització del producte fresc, natural i de qualitat, podria estalonar el que tenim i permetre que els ramaders joves continuassin en el sector. Aquest hauria de ser l’objectiu.

Agricultura i campanya electoral

Per primera vegada en molts d’anys, els candidats hi donen certa importància

Ja a les portes de la jornada electoral, crida l’atenció que, per primera vegada en molts d’anys, els candidats donen una certa importància al sector primari i els seus missatges. Això és una novetat. Podria ser una primera passa cap a una recerca efectiva de punts d’acord que permetessin un veritable pacte d’Estat per defensar un sector que està a les darreres: un pacte d’Estat per defensar el sector agrari a Brussel·les, a Madrid i aquí mateix. Aconseguir un règim especial per a l’agricultura balear, basat en la realitat insular, és possible i necessari. Lamentablement, sovint les paraules se les endú el vent. L’estat espanyol, centralista fins al moll dels ossos, ha estat incapaç de fer front al problema. I els nostres polítics han actuat com si no fossin nostres.

stats