El teu cor i la teva casa tenen lloc per acollir?

L’IMAS cerca famílies Cangur i famílies Niu per a infants desprotegits, perquè sempre és millor un bressol 

Joan Escandell és el cap de la secció d’Acolliments Familiars de l’IMAS i s’encarrega de cercar famílies acollidores per a infants en situació de desprotecció,.

Són petitons amb un expedient obert al Servei de Menors i Família que no poden conviure amb els pares ara per ara, encara que l’objectiu és que els infants tornin amb els pares, sempre que aconsegueixin una capacitat real per fer-se’n càrrec.

Era l’any 2001 quan començà un programa d’acolliment familiar per evitar que nadons de zero a tres anys, retirats dels pares, anassin a centres.

“Sempre són millors uns braços que l’engronsin dins un ambient familiar càlid i segur”, assenyala Escandell.

I jo hi puc col·laborar?

“Qualsevol persona, parella o família motivada per ajudar els infants amb capacitat per fer-se’n càrrec, amb ganes i disponibilitat pot optar a ser acollidora (apuntau-lo: 900 100 444), però sempre sabent que la vinculació legal de filiació es manté amb els seus progenitors”, explica Escandell.

“Els infants poden mantenir contacte amb ells i amb la seva família, però en el dia a dia formaran part de la nova llar com un fill més. No podem tractar el tema de l’adopció perquè un cangur és temporal. Acullen nins i nines de 0 a 6 anys”, explica el Cap.

Etapes

“És imprescindible una etapa d’adaptació a la nova família i és una realitat que, en finalitzar l’acolliment, sempre hi ha un dol per la separació”, conta.

“Cada nin i cada nina duen una bagatge emocional que s’ha de tenir en compte. Per això fem cursos per als acollidors i s’ha d’acceptar el retorn amb la seva família biològica”.

El cap d’Acolliments explica que “avui dia tenim més de 90 famílies Cangur i n’hi ha que són fills de les primeres famílies acollidores; això és molt satisfactori.

Des de l’IMAS ofereixen a aquestes famílies formació i informació, orientació, assessorament i suport permanent, a més d’econòmic, i tenen atenció telefònica les 24 hores.

“És fonamental fer tot el possible perquè l’infant retorni amb la seva pròpia família. Si ha d’estar a casa aliena, sempre que es pugui mantindran el contacte amb la família biològica, encara que visquin en règim permanent amb la família Niu”, segons el cap de la secció d’Acolliments Familiars.

Una altra manera d’ajudar és ser família Niu, amb un acolliment perllongat o permanent per a menors de més de sis anys o amb alguna necessitat especial.

“S’han d’explicar les coses molt bé, perquè si els Serveis retiren un menor, els acollidors i els pares han de saber que estan en una mesura temporal, però que el poden recuperar quan la seva situació sigui adient”, subratlla Joan.

Experiències

L’equip de famílies Cangur de Joan Escandell comprèn tres psicòlegs, quatre educadors i una auxiliar educativa, i s’ocupen de uns 90 nins i nines.

“S’ha de valorar i entendre la feina d’aquestes famílies, gairebé totes amb fills propis, que acullen com a seu un infant que no sempre és fàcil. Per això, dues vegades a l’any ens trobam a un hotel per intercanviar i compartir experiències”, indica.

Escandell vol transmetre la satisfacció que sent amb una feina que, també de vegades, deixa un regust una mica amarg “quan no aconsegueixes tot el que t’havies proposat, però també és impagable el sentiment si, al final, tot surt com toca”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF