Societat 31/10/2018

Terraferida demana urgentment al Consell de Mallorca que desclassifiqui 2.000 hectàrees de sòl edificable

Segons els ecologistes, el Pla territorial permet edificar prop d'un milió de places noves, "un creixement inassumible per a l'illa"

Ara Balears
2 min
Construcció a Maioris, Llucmajor.

PalmaEl col·lectiu ecologista Terraferida sol·licita al Consell de Mallorca que desclassifiqui 2.090 hectàrees de sòls edificables i aturi l'edificació del sòl rústic. Segons expliquen en un comunicat, la institució insular disposa de les competències urbanístiques però "no ha protegit ni un metre quadrat susceptible de ser urbanitzat, tot i el compromís del president Miquel Ensenyat en el discurs d'investidura". D'aquesta manera, assenyalen, a Mallorca quedaria sòl per edificar prop d'un milió de places residencials i turístiques, fet que "aboca l'illa cap al col·lapse".

Segons l'entitat, aquesta legislatura ha estat nefasta per al territori, però "podria valer la pena" si el Consell protegeix el sòl rústic, desclassifica el sòl vacant sense serveis i baixa les densitats d'edificació a certs sòls urbans consolidats.

Els ecologistes s'han basat en un estudi de la Conselleria de Territori en què es diu que "queda sòl vacant urbà i urbanitzable per edificar 112.620 habitatges, mentre que en sòl rústic queden prop de 102.000 parcel·les edificables", expliquen. D'aquesta manera, la suma dels dos permet construir 214.620 habitatges a tota l'illa.

Segons afirma Terraferida, "el Govern xifra en 2,5 els habitants potencials per habitatge, cosa que implica un creixement de 536.550 habitants". Aquest fet es contradiria si es revisa l'estudi sobre zonificació encarregat pel Consell en què, com asseguren des de l'entitat, "es qüestiona aquesta xifra, que s'hauria de revisar a l'alça, perquè la ràtio per edifici de lloguer turístic és de 6,1 places". És així com interpreten que si els nous habitatges acollissin 3,5 habitants cadascun, "el creixement es dispararia fins als 751.170 habitants".

Tot i això, creuen que aquestes no són les úniques vies de creixement, atès que "caldria sumar tot el creixement potencial del sòl urbà ja edificat, com les plantes baixes, a més de les places turístiques il·legals i els habitatges il·legals a foravila", encara que no existeixen dades al respecte.

Desembre, data clau per aturar o generar més creixement

La nova Llei d’urbanisme (LUIB) insta els ajuntaments a decidir si desclassifiquen el sòl vacant sense serveis abans del 29 de desembre de 2018. A partir d’aquí, una part d’aquests sols podrien esdevenir urbans, "cosa que generaria una nova allau urbanística", afirma Terraferida. Segons les seves estimacions, situen la capacitat de creixement urbanístic al sòl urbanitzable no desenvolupat en prop de 40.000 habitatges potencials, que "podrien ser desclassificats a cost zero".

En l'opinió dels ecologistes, els municipis, per manca d’interès o de mitjans, no han modificat els seus plantejaments, amb l’única excepció de Valldemossa, on es van desclassificar tres hectàrees, "una petit exemple que mostra que amb voluntat es pot eliminar creixement a cost zero", asseguren.

Finalment, creuen que el Consell no pot continuar sense prendre cap decisió "mentre la construcció i la població van augmentant fins a posar en perill els recursos naturals i la capacitat de les infraestructures, i cal redirigir el sector de la construcció cap als espais que ja estan urbanitzats, abans de dispersar més habitatges", afirmen.

stats