TOCAR TERRA
Societat 14/09/2018

Sense terra no hi ha agricultura

Mateu Morro
3 min
Sense terra no hi ha agricultura

Massa simplisme

Al Parlament es va debatre sobre la qüestió agrària

Dimarts el debat agrari va entrar al Parlament i l’agricultura és un tema poc present per molts de diputats. Des de la bancada conservadora es varen fer retrets d’ignorància als portaveus dels partits del pacte de govern i millor hauria estat no fer-los, ja que el seu nivell no va estar a l’altura, més enllà de repetir tòpics. El portaveu del PP en aquest tema se’n va sortir amb vaguetats sense aportar res. Ciutadans va voler marcar un terreny més a la dreta que el PP. El Pi, que coneix bé l’agricultura mallorquina i poblera, es va centrar en la defensa de les expectatives edificatòries en sòl rústic. Va semblar que, més que l’agricultura, el que interessava protegir eren les plusvàlues immobiliàries. I es va palpar, almenys en l’ambient de la sala de les Cariàtides, l’esgotament d’aquesta línia argumental. Vendre més ciment a Mallorca ja no és tan fàcil.

Terra i agricultura

La nova llei d’agricultura defuig l’urbanisme

El conseller Vicenç Vidal es va moure en un terreny sòlid i en va sortir reforçat. Per un cantó, va fer una oferta de consens en tot allò que és agrari i va anunciar que moltes de les esmenes presentades en aquest sentit trobarien una actitud receptiva de banda del Govern; així mateix, va remarcar que la nova llei vol trescar un camí més agrari que no urbanístic. Per un altre costat, va fer una ferma defensa dels sòls agraris dient que sense terra no hi ha agricultura. I aquí es va posar peu fiter. Era evident que la demanda de retirada del projecte de llei no descansava sobre una base argumental consistent. I la simple desqualificació o l’estirabot gratuït tenen poc recorregut. Els grups parlamentaris que donen suport al Govern varen saber tancar files en un posicionament obligat davant la virulència, i les escasses raons, dels que volien la retirada del text. Ara la llei prosseguirà el seu tràmit en el Parlament.

Els xots viatgers

L’any passat se’n varen dur 14.000 a la Península

La presència a Mallorca del grup cooperatiu Oviaragon està donant uns resultats destacables que demostren una bona gestió del mercat oví. El 2017 es varen vendre fora de Mallorca uns 14.000 xots que varen ser transportats i sacrificats a la Península. I enguany ja se n’han venut uns 9.000 més. És evident que aquests xots de primera qualitat no van al mercat mallorquí, però no és menys cert tampoc que aquesta treta de bestiar fora de l’illa té un efecte salvífic sobre el nostre mercat local: el preu del me s’ha vist valoritzat de manera contínua en els darrers temps. Segons alguns pagesos, hi ha hagut un increment d’entre 8 i 15 euros de mitjana per animal venut. La causa d’això és l’enorme diferencial de preu que hi ha entre la Península i les Balears. Amb les vendes a fora no sols es paga el transport, sinó que el ramader obté millor preu.

Pla hidrològic

S’ha elaborat partint de criteris de sostenibilitat

La revisió anticipada del Pla Hidrològic ha posat sobre la taula un fet que fins ara s’havia ignorat: el consum d’aigua de les residències i urbanitzacions en sòl rústic ja supera el consum d’aigua de l’agricultura balear. Els que fa anys que ens indignàvem davant les quantificacions que afegien tot o part del consum d’aigua en sòl rústic al còmput agrari (i servien per ‘criminalitzar’ el sector i plànyer l’aigua dedicada a l’agricultura), ara veim que no anàvem tan errats com ens deien. El Pla és rigorós i està elaborat des de criteris de sostenibilitat, això és indiscutible, ja que introdueix aspectes que van en la direcció de millorar l’estat dels aqüífers i d’obtenir una xarxa de distribució més eficient. Sense aigua tampoc no hi ha agricultura, i sense agricultura, qualsevol gestió integral del territori és impossible.

Vins balears de qualitat

La comercialització ha crescut entre el 2005 i el 2017

Segons dades de l’IQUA, els vins de qualitat de les denominacions Binissalem i Pla i Llevant i els vins de la terra de les Illes Balears, serra de Tramuntana, Mallorca, Eivissa, Formentera i illa de Menorca creixen en producció i en comercialització entre el 2005 i el 2017. La vinya ha passat de 1.296 ha el 2005 a 1.631 ha el 2017. El vi produït el 2005 representà 43.100 hectolitres i el del 2017, 53.790 hectolitres, amb un augment del 24,7%. La comercialització dels vins de qualitat l’any 2017 va ser de 50.136 hectolitres, un 85% més. El consum a les Balears continua sent el major i l’any 2017 va ser de 39.597 hl. Però creix el mercat de països tercers, on s’ha passat de 637 hl l’any 2005 als 2.532 hl el 2017. L’increment de vendes a països de la UE puja molt, atès que passa de 1.927 hl el 2005 a 6.412 hl el 2017. El valor del vi comercialitzat el 2005 va ser de 13.922.250 euros i l’any 2017 va arribar als 34.412.554 euros.

stats