“Les teologies del Sud m’han despertat del somni dogmàtic”

Barcelona“Vinc d’una teologia dependent, sotmesa, sense llibertat ni creativitat. Una teologia formalment impecable, on tot casa conceptualment, però vitalment pansida. Una teologia sense sentit crític, que no qüestiona el sistema, tant l’eclesial com el polític, sinó que el reprodueix; teologia sense subjecte, on el teòleg renuncia a pensar. També androcèntrica, d’estructura mental patriarcal, de trets masculins que aplica a Déu fins al punt de considerar el caràcter patriarcal, androcèntric i sexista consubstancial a la teologia”. Així de franc es mostra Juan José Tamayo (Palencia, 1946), doctor en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca i professor a la Universitat de València i a la Universitat Carlos III de Madrid i professor convidat a nombroses universitats internacionals.

No és fàcil començar a caminar quan s’està confortablement acomodat, un camí que implica despulla, desaprendre i tornar a aprendre, constant, humil. “Els itineraris pel diàleg -explica- m’han despertat del somni dogmàtic on estava instal·lat a l’inici del meu camí teològic, m’han alliberat de la innocència cultural, històrica i de gènere, m’han tret de la còmoda ubicació en la Modernitat europea, m’han obert nous horitzons epistemològics i han donat lloc al gir descolonitzador que s’ha produït en la meva manera de ser al món, de viure, de pensar la religió i de fer teologia”.

Aquest recorregut té com a resultat el seu nou llibre, Teologías del Sur. El giro descolonizador (Trotta), un “nou relat alternatiu a la teologia eurocèntrica”, com el descriu ell mateix, on fa un repàs exhaustiu per les teologies africana, asiàtica, llatinoamericana, indígena i negra dels Estats Units des del feminisme, l’ecologia i, en general, la perspectiva contrahegemònica.

Dessacralitzar el que no és sagrat

Hereu moral del bisbe de Chiapas Bartolomé de las Casas (s. XVI), a qui Tamayo considera un precedent del diàleg interreligiós, de la interculturalitat i de la teologia de l’alliberament, i que va ser un personatge clau “que va criticar amb severitat la Modernitat naixent vinculada al colonialisme i va defensar el dret dels indis invertint l’ús de conceptes com bàrbar i infidel aplicats als indígenes”, amplia aquesta mirada receptora i incloent al conjunt del planeta i de totes aquelles teologies emergents i emancipadores que fan trontollar els prejudicis i les nocions sobre allò que se suposa normal i natural. En aquest sentit, Tamayo és una gran esponja dels discursos religiosos que es desenvolupen amb nous subjectes teològics i que, com ell diu, “trenquen amb l’estereotip d’un subjecte suposadament universal, però en realitat local, patriarcal i excloent: blanc, occidental, heterosexual, creient (cristià, catòlic), masculí, il·lustrat, etcètera. Estereotip que funciona com a normal i com allò natural i s’eleva a la categoria de sagrat, s’identifica amb la voluntat divina i es considera immutable i vàlid per a tots els temps i llocs”. Les teologies emergents desnormalitzen, desnaturalitzen, dessacralitzen i desdivinitzen el que es té per normal i natural i suposen, per tant, un crit contra les ortodòxies de tot tipus “en connivència mortífera”, tant polítiques i econòmiques com ètniques o religioses, “i que es tradueixen en capitalisme, occidentalisme, colonialisme, patriarcat, depredació de la natura o fonamentalisme religiós i cultural”.

D’aquesta immersió en les teologies del Sud global, Tamayo admet que un dels diàlegs més innovadors en els que participa és amb creients, teòlegs i teòlogues musulmans, antropòlegs, sociòlegs i historiadors del món àrab-musulmà, els quals l’han ajudat a emancipar-se dels estereotips sobre l’islam. “D’aquesta manera crec que he superat la meva instal·lació de tants anys en el cristianocentrisme, una instal·lació còmoda i discriminatòria respecte a altres tradicions culturals i religioses que tenen dimensions emancipadores. La lliçó més important que he après en aquest diàleg crític i autocrític és que el futur de la humanitat i de les religions no es pot construir en contra, per sobre o al marge de l’islam, sinó en diàleg crític i autocrític amb ell, i que el futur de les religions no passa per l’anatema, sinó pel diàleg d’experiències i sabers sense prejudicis ni jerarquitzacions apriorístiques”. Autor prolífic, amb una setantena d’obres, ja va exposar el fruit d’aquest diàleg i interès sincer al llibre Islam. Cultura, religión y política (Trotta, 2009), on va voler presentar una teologia islamocristiana de l’alliberament, posant en pràctica, una vegada més, el seu pensament incansable i en moviment continu.

Sortir del confort intel·lectual

Per a ell, la teologia d’avui s’ha de caracteritzar per la recerca i la interrogació, la imaginació i el risc, l’autocrítica i la sospita permanent i, sobretot, per la provisionalitat i el tempteig. Aquestes dues nocions són claus, perquè, com explica, “el que perseguim és el coneixement de Déu viu en comunicació amb l’ésser humà, en diàleg amb els que es dirigeixen a ell, ja estiguin abatuts i cansats o bé esperançats; un coneixement de Déu sempre fragmentari i limitat, en el qual perseguim el coneixement de la realitat com a procés, en un permanent fluir, sense ser estàtica ni acabada. A més, hem de pensar la religió i fer teologia des de la teoria de la complexitat i no en l’horitzó de les seguretats i certeses del passat”.

“Una tasca que no es pot convertir en una feina rutinària que es fa des d’unes qüestions resoltes”, recorda Tamayo, que cita les paraules de Karl Barth: “La feina teològica es diferencia de les altres perquè no pots arribar-hi descansat des d’unes qüestions ja solucionades i uns resultats segurs. No pots continuar l’edifici sobre uns fonaments que ja han estat col·locats, sinó que et veus obligat a començar pel principi cada dia i cada hora”.

I en aquest recomençar diari, un centre clar: els altres, totes les persones desposseïdes de la seva dignitat, considerades subalternes, que, com assenyala Tamayo, “no se situen al marge de la revelació ni de la teologia; ben al contrari: són el subjecte privilegiat de la revelació i la teologia”.