DIALÈCTIQUESSALVATGES
Societat 15/01/2021

Fer del ‘tenir cura’ un art

Per poder tenir cura de nosaltres mateixos hem de posar en pràctica la crida socràtica a l’autoconeixement

Xisca Homar
3 min
Fer del ‘tenir cura’ un art

Palma‘Tenir cura d’un mateix’ és una qüestió que travessa tota la reflexió moral de l’Antiguitat. Des dels diàlegs platònics primerencs fins als textos dels darrers estoics. En les nostres societats, en canvi, la cura de si mateix ha esdevingut quelcom sospitós. Un egoisme malsà, un individualisme a joc amb el mercat neoliberal, un hedonisme malentès. Michel Foucault, durant els anys vuitanta, es dedicà a seguir el fil d’aquesta ‘cura d’un mateix’ que l’Antiguitat practicava. Una cura que lliga la llibertat i l’ètica d’una manera intensa.

Entre els grecs i els romans, sobretot entre els grecs, per conduir-se bé, per practicar la llibertat de la millor manera, era necessari tenir cura de si. Foren els grecs els primers a convertir la llibertat en un problema ètic. Ser lliure era el contrari de ser esclau, dels que ens envolten, dels que ens governen, de les pròpies passions... En l’Antiguitat, l’ètica era entesa com una pràctica reflexiva de la llibertat. Una pràctica que girava entorn de l’imperatiu: “tingues cura de tu mateix”.

Per poder tenir cura de nosaltres mateixos hem de posar en pràctica la crida socràtica (o platònica, ja no ho sabrem mai) a l’autoconeixement. Un coneixement que ens permeti donar forma a la nostra llibertat. La paraula grega ‘ethos’ vol dir manera de ser, manera de conduir-se. L’ ethos d’algú s’expressa a través de la seva forma de vestir o de caminar, a través de la manera com s’enfronta a qualsevol fet o com domina les pròpies passions. L’ ethos és la manera que tenim de practicar la pròpia llibertat.

Però, pels grecs, tenir cura de si, en certa manera, també volia dir tenir cura dels altres. Tenir cura d’un mateix implica establir relacions complexes amb els altres, implica ocupar-se’n. Per una part, aquell qui sap tenir cura de si és capaç d’ocupar el lloc que li convé en una ciutat, en una comunitat o en les seves relacions més personals (petiteses que conten si un ethos val la pena, si és admirable). Per altra part, en el món antic, per ocupar-se bé d’un mateix, eren necessàries les lliçons d’un mestre, d’un guia, d’un conseller; en definitiva, d’un amic. D’algú altre que ens sabés i ens volgués dir la veritat. Així doncs, durant l’Antiguitat, les relacions amb els altres són essencials en la pràctica de tenir cura d’un mateix. Res més allunyat de l’individualisme indiferent que pobla la vida d’ara.

Tenir cura de si sempre té per objectiu el bé dels altres. De fet, segons Foucault, només qui s’ha ocupat d’ell mateix sap gestionar bé les dosis de poder que habiten cada una de les seves relacions. I gestionar bé el poder vol dir exiliar les ànsies de domini. Així, tenir cura d’un mateix és controlar i delimitar l’abús de poder. Perquè l’abús té lloc quan algú vol imposar als altres la seva fantasia i els seus desitjos desbocats. I, segons els filòsofs grecs, algú que vol abusar del seu poder només manifesta ser un esclau de les pròpies passions. És justament el poder sobre nosaltres mateixos el que ens permet regular el poder que exercim sobre els altres. Per tant, segons Foucault, el pensament grec i romà al voltant de la cura de si està als antípodes d’aquest amor exagerat per nosaltres mateixos que ens portaria a abandonar els altres o a abusar del poder que tenim sobre ells.

Potser no tenim més remei que tornar a Sòcrates, que interpel·lava la gent pel carrer amb una pregunta decisiva: teniu cura de vosaltres mateixos? Una pregunta a la qual no pot renunciar mai, ni tan sols quan l’amenacen de mort. Perquè potser la filosofia no té altre quefer més urgent que aquest: incitar a tenir cura d’un mateix.

Potser, per poder conviure amb la malaltia de manera ètica, no tenim més remei que fer del ‘tenir cura’ un art. I per poder expulsar la tirania de tots els capitolis, no tenim més remei que convertir la cura de si en el problema polític més important del nostre temps.

stats