Les cambres agràries
No han pogut desenvolupar la seva funció com calia
Que l’any 2020 estiguem parlant del que es fa amb el patrimoni de les cambres agràries, organismes supervivents del sindicalisme vertical de la dictadura franquista, no deixa de ser demostratiu, per a qui hi vulgui reflexionar, del que ha passat en el camp balear, sobretot en el mallorquí, els darrers cinquanta anys. Allò que hauria d’haver servit per potenciar i dinamitzar l’associacionisme agrari democràtic, en bona part va quedar immobilitzat i va evitar que un moviment pagès autònom i modern pogués disposar dels mínims mitjans de treball que necessitava. Fa anys que han desaparegut homes com Josep Estelrich, Joan Mas ‘Collet’, Bartomeu Lliteres i tants altres dirigents pagesos, i allò que demanaven en la Transició encara no s’ha complit. Es tracta de fer possible que aquests recursos, ja disminuïts per un lent goteig de cessions a diverses institucions, es posin al servei dels pagesos.
El temporal
El balanç general quant a aportació d’aigua és positiu
El temporal d’aigua i vent ha fet mal a molts de llocs. Els danys, les destrosses a la costa, els arbres caiguts i fins i tot les pèrdues de vides humanes en són una lamentable conseqüència. A la vegada, la pluja ha representat una aportació d’aigua que era indispensable i ha estat beneficiosa per al camp i per a les persones. Hi havia llocs de les Balears amb una pluviometria escassíssima i que ja estaven a punt d’entrar en situació crítica. El balanç és, en aquest aspecte, positiu. Un dels punts delicats del temporal ha estat l’amenaça sobre la patata poblera i, de moment, sembla que l’aigua i el vent no hi han fet gaire mal. Les plantes han aguantat bé. Va ploure molt, però va ploure bé i tan sols alguna varietat de patata poc resistent, afortunadament d’escassa implantació, n’ha resultat tocada.
El model alimentari balear
El temporal ha palesat que cal recuperar el consum de producte local
Ha estat notícia l’estrany espectacle de veure els mostradors dels supermercats balears buits de producte fresc per culpa dels efectes del temporal sobre el transport marítim. Les patètiques imatges han motivat més d’una reflexió sobre la irracionalitat del model alimentari que destrueix els agricultors de més a prop per dur els aliments des de llargues distàncies. Però just ens recordam de santa Bàrbara quan trona. Produir en un espai insular, on la terra de cada cop és mes cara, i competir en preu amb produccions fetes en contextos més favorables és difícil. Es fa necessari recuperar la relació entre producció local i consum local. I això només és possible si els pagesos poden viure dignament de la seva feina. No hi ha cap altra solució.
Mites sobre els aliments
Es promou la dieta mediterrània a la vegada que se la ignora
En l’època postmoderna els hàbits alimentaris es defineixen a partir de processos mediàtics i comunicacionals complexos i no sempre racionals. Parlam de dieta mediterrània, però alhora cau el consum de pilars bàsics d’aquesta dieta com són el pa, la carn d’oví i la llet, per exemple. Parlam de dieta mediterrània i les modes imposen fruites tropicals o aliments basats en la soja. Per no parlar de la campanya contra el consum de carn, que ignora el paper nutricional d’aquest aliment i la inviabilitat de qualsevol projecte alimentari que prescindeixi de les produccions ramaderes. Com molt bé assenyalen els especialistes, no s’ha d’abusar del consum de carn, n’hem de menjar poca, però procurant que sigui de qualitat i afavorint els productes de la ramaderia extensiva, de proximitat, amb races autòctones i alimentada amb productes naturals i d’origen local. Al final, una millor alimentació tan sols és possible si hi ha pagesos a prop que ens l’assegurin.
Per una pagesia sostenible
L’existència dels pagesos garanteix un major control del que menjam
Com deia fa poc Toni Massanès, de la Fundació Alícia, necessitam qualcú que produeixi el que menjam. I el problema més greu és que estam quedant sense pagesos a prop nostre. Per garantir que tinguem control sobre el que hem de menjar, hem de tenir pagesos. I per tenir-ne, han de poder viure del que fan. No ens hem d’enganar i fer creure a la gent que podrem viure del que es produirà en els hortets dels terrats: necessitam pagesos i un territori conrat que pugui produir aliments sans, bons i en quantitat suficient. Necessitam tenir futur i disposar d’un projecte de país i, per a això mateix, ens manca un projecte alimentari sostenible i basat en l’agricultura pagesa.
