La temporada alta es tanca amb una lleugera baixada sobre l’any passat

A l’agost, l’arribada de turistes es redueix un 1,3%

Tot i que encara falten indicadors per valorar el resultat de la temporada alta, les dades existents permeten constatar una lleugera davallada sobre els resultats de l’any passat. Cal no oblidar que el 2017 va ser un any rècord i que part dels visitants es consideraven ‘cedits’ per les destinacions competidores, que han sofert problemes a causa de conflictes interns i que aquest any s’han recuperat.

Les Illes Balears han rebut 2.304.445 turistes internacionals durant el mes d’agost, la qual cosa suposa una baixada del 2% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Aquest volum de turistes va implicar que el 90,3% de les places dels hotels de les Illes Balears varen estar ocupades a l’agost, l’índex més gran d’ocupació de totes les regions de l’Estat, on la mitjana es va situar en el 76,3%. Si hi afegim els turistes espanyols, tenim un total de 2.771.924 visitants, un decreixement de l’1,3%. El juliol es va registrar un 89,2% de les places hoteleres ocupades. Les Illes Balears varen ser també aquell mes les més actives, seguides de les Canàries i el País Valencià. Si consideram el que s’ha acumulat tot l’any, s’han rebut 12.200.890 viatgers, una baixada del 0,18%. Això s’ha traduït en una menor pressió humana durant aquests mesos de major activitat. A l’agost, la mitjana ha estat d’1.918.523 persones, xifra inferior a les 2.078.276 que es varen registrar de mitjana l’agost de 2017, que de moment és el rècord històric.

Estratègia del Govern

El Govern explica que les seves estratègies van encaminades a mantenir o a disminuir lleugerament l’activitat turística a l’estiu mentre s’incrementa els mesos de temporada baixa, tal com ja s’ha fet durant l’exercici actual. Els tres primers mesos de l’any, les Illes varen rebre 473.377 turistes, nombre que va representar un increment del 17,5%.

“Les Illes han baixat una mica, però veim que han aguantat la recuperació dels mercats competidors amb major fortalesa que altres destinacions espanyoles, com les Canàries o Catalunya”, explica Alzamora. A més, el Govern destaca que ha crescut la despesa turística per persona i dia al voltant d’un 10%, fet que compensa una petita baixada en la quantitat de turistes.

El sector de l’oferta complementària no s’hi mostra tan optimista, ja que indica que es nota que el client té cada vegada menys capacitat adquisitiva per dedicar a activitats d’oci a les Illes.

“Tal vegada els aeroports registren més trànsit, però allò que passa és que les estades són més curtes. El resultat és que tenim més visitants, però el client gasta menys mentre és aquí. Si en lloc de vuit dies el turista en ve cinc, queda a l’hotel i no gasta fora”, explica Antonio González, de l’Associació Mallorquina d’Activitats Turístiques. També es queixa de l’increment de l’impost turístic, que enguany s’ha doblat.

L’impuls dels creuers

Un dels principals impulsors del turisme els darrers anys ha estat el sector dels creuers, que torna a registrar increments molt destacats. Les dades oficials revelen que un total d’1.313.811 viatgers han desembarcat en els ports de les Illes Balears durant els set primers mesos de l’any, davant l’1.066.973 de l’any anterior, un augment del 23,1%, segons dades de l’Autoritat Portuària.

A més, aquesta entitat manté les bones previsions per a tot l’any. S’espera tancar l’exercici amb 2,4 milions de creueristes, una pujada del 5,7% en relació amb el 2017. Per a Palma se n’esperen un total d’1,9 milions, un 17,7% de creixement, mentre que Maó podria tancar l’exercici amb 139.000 viatgers, un 20% d’increment. Per contra, a Eivissa es preveu una baixada del 9%, amb un total de 304.000 creueristes.

Turisme rural

Un altre dels sectors que registra un important creixement durant els darrers anys és el del turisme interior i agroturisme. El president de l’associació que agrupa aquests establiments, Miquel Artigues, subratlla que l’ocupació que s’espera durant l’octubre ronda el 50%, mentre que de maig a setembre els resultats han estat bons, sobre un 90%.

“És cert que s’estan obrint establiments a molts de pobles, però es tracta d’una activitat molt limitada, ja que els edificis han de tenir una antiguitat determinada”, explica.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF