ATALAIANT DES DE L’ESPAI

De -3,5 °C a 21 °C

Amb l’ajut del satèl·lit analitzarem el contrast entre una nit gelada i una temperatura suau en poc més de deu hores

Avui analitzarem la temperatura diürna i nocturna de la superfície de Mallorca -de la seva pell-, sigui roca, argila, vegetació, etc., així com de la mar que l’envolta. L’escala de treball serà un valor de temperatura per cada km2.

La temperatura de la superfície és una dada habitualment obtinguda a través de sensors de teledetecció, especialment en la regió espectral de l’infraroig tèrmic, i no s’ha de confondre amb la temperatura de l’aire, que mesura la temperatura que té l’aire de l’atmosfera en un moment determinat. Aquesta es mesura amb un termòmetre situat a una altura d’1,5 m del sòl i dins una garita per protegir-lo de la radiació solar. Pel que fa a la temperatura de la superfície de la mar, ens referim a la temperatura de la capa superficial, de fins a 1 mm de fondària.

Unes imatges del satèl·lit Aqua de la NASA serviran per calcular i comparar la temperatura de la superfície de Mallorca el passat 26 de gener a les 2.36 h UTC i a les 12.48 h UTC. Començarem per la imatge nocturna, representada a la part superior de la figura: en el moment en què el satèl·lit passava sobre Mallorca, 1.449 km2 -un 40% de la seva superfície- presentava temperatures iguals o inferiors a 0 °C, amb mínimes de fins a -3,5 °C.

Radiació cap a l’espai

Pensem que de nit la terra i l’aire es refreden emetent radiació cap a l’espai. Aquest procés és més accentuat les nits clares, quan l’absència de niguls evita la retenció d’una part de la radiació. El petit requadre inserit a la figura presenta una imatge enregistrada la mateixa nit pel sensor VIIRS del satèl·lit Suomi NPP. Llevat d’una petita franja de niguls sobre les muntanyes d’Artà, la resta de l’illa presentava absència de niguls, fet que permetia que la llum artificial que delata la nostra presència fos perfectament visible des de l’espai.

Les temperatures mínimes es concentren a quatre municipis del migjorn de Mallorca: Llucmajor, Campos, ses Salines i Santanyí. Ho fan a les parts més baixes, com a la depressió de Campos o anticipades per la toponímia: camp Roig (Santanyí), camp de Llucmajor, camp de Sant Martí (Llucmajor), etc. En canvi, les zones de relleu que les envolten (massís de Randa, puig de Sant Salvador, etc.) presenten temperatures superiors. Això és conseqüència, en part, que, de nit, l’aire que es refreda als vessants d’aquests relleus baixa cap a les valls, on queda atrapat.

També hi té a veure el tipus de coberta; per exemple, la presència d’una coberta vegetal arbrada marcarà una temperatura superior a la d’un sòl nu. O la proximitat a la mar, que es troba a una temperatura de 14,5 °C.

A partir de la sortida de sol, la pell de Mallorca es començarà a escalfar. Si us fixau en la meitat inferior de la figura observareu com, a les 12.48 h UTC, quan havien passat poc més de deu hores, les temperatures havien augmentat considerablement, arribant als 21 °C. Aquesta variació s’anomena amplitud tèrmica. Espipellant per la geografia insular intentaríem esbrinar els motius de la distribució de la temperatura diürna: l’orientació del vessant, el tipus de coberta, el vent dominant, etc.

Quedau-vos amb l’amplitud tèrmica a la depressió de Campos, un bot de 24,5 °C en unes poques hores. Un aclariment: els valors classificats “sense dades” corresponen a sectors on, a causa de la presència de niguls o a altres motius, el sensor del satèl·lit no ha pogut mesurar la temperatura.

Per acabar, conèixer on tenen lloc les acumulacions d’aire fred, susceptibles de formar gelades, ens pot ajudar a millorar la gestió del territori, per exemple, a l’hora de decidir sobre la idoneïtat d’un espai per acollir un o altre tipus de conreu.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF