El tancament del front marítim
Aquesta part de les murades s’havia mantingut pràcticament en el seu estat inicial, per ser la part menys exposada i més fàcil de defensar
PalmaUn cop finalitzades les obres de la murada defensiva per la part de terra, queden per actualitzar les murades en el front de la mar. Els primers projectes coneguts per a la defensa del front marítim es deuen als enginyers José Castelló (de l’any 1682) i de Martín Gil de Gaínza (de l’any 1697), molt similar a l’anterior. D’acord amb els diversos plans dels enginyers francesos, l’any 1715 sembla que es rectifica el Baluard de Sant Pere i es fa el llenç de murada des d’aquest fins a la plataforma del Rosari, d’acord amb el projecte de Gil de Gaínza.
La intervenció de successius enginyers (com Simon Poulet, Esteban Panón, Carlos de Beranguer, Joan Ballester i Zafra o Ramón Santander) dona lloc a diferents propostes que de vegades no arriben a realitzar-se, ja que són substituïdes per altres posteriors que s’arriben a executar en funció de la disponibilitat de mitjans econòmics. Així, es pot constatar que el 1756 tan sols es troben construïts el Baluard del Príncep, el de la Creu o Santa Catalina amb el tram de murada que va des d’aquest fins a la plataforma del Rosari (aquesta encara per construir) i un drap nou entre el Baluard de la porta del Moll i l’Almudaina.
Segons l’informe de l’enginyer Miguel Gerz, l’any 1774 està executat tot el front marítim, a excepció del tram definitiu entre el Baluard del Moll i el de Berard, amb la plataforma del Mirador, projectada entre la Seu i el Palau Episcopal per l’enginyer Ramon Santander. Les obres es conclouen el 1801 sota la direcció de l’enginyer Francisco Orta y Arcos.
El 1801 són inventariades 687 construccions fetes per particulars a extramurs.U n cop finalitzades les obres de la murada defensiva per la part de terra, queden per actualitzar les murades en el front de la mar. Els primers projectes coneguts per a la defensa del front marítim es deuen als enginyers José Castelló (de l’any 1682) i de Martín Gil de Gaínza (de l’any 1697), molt similar a l’anterior. D’acord amb els diversos plans dels enginyers francesos, l’any 1715 sembla que es rectifica el Baluard de Sant Pere i es fa el llenç de murada des d’aquest fins a la plataforma del Rosari, d’acord amb el projecte de Gil de Gaínza.
La intervenció de successius enginyers (com Simon Poulet, Esteban Panón, Carlos de Beranguer, Joan Ballester i Zafra o Ramón Santander) dona lloc a diferents propostes que de vegades no arriben a realitzar-se, ja que són substituïdes per altres posteriors que s’arriben a executar en funció de la disponibilitat de mitjans econòmics. Així, es pot constatar que el 1756 tan sols es troben construïts el Baluard del Príncep, el de la Creu o Santa Catalina amb el tram de murada que va des d’aquest fins a la plataforma del Rosari (aquesta encara per construir) i un drap nou entre el Baluard de la porta del Moll i l’Almudaina.
Segons l’informe de l’enginyer Miguel Gerz, l’any 1774 està executat tot el front marítim, a excepció del tram definitiu entre el Baluard del Moll i el de Berard, amb la plataforma del Mirador, projectada entre la Seu i el Palau Episcopal per l’enginyer Ramon Santander. Les obres es conclouen el 1801 sota la direcció de l’enginyer Francisco Orta y Arcos.
El 1801 són inventariades 687 construccions fetes per particulars a extramurs.
