SOCIETAT

El tancament de les escoles, un episodi amb precedents

Com a conseqüència de l’esclafit de la Guerra Civil entre els anys 1936 i 1939 els centres educatius també tancaren les portes

El tancament de les escoles durant el curs 2019-2020 a causa de la covid-19 serà segurament recordat com una situació excepcional en la història de l’ensenyament a les Illes Balears. En realitat, però, no és la primera vegada que passa a la nostra comunitat. En efecte, els nostres pares i padrins ja varen viure un tancament de les escoles, com a conseqüència de l’esclafit de la Guerra Civil entre els anys 1936 i 1939.

És prou sabut que l’aviació republicana va iniciar bombardeigs aeris esporàdics sobre la ciutat de Palma ja des del mes de juliol de 1936. Tot i que el nombre de víctimes ocasionades va ser limitat, les autoritats hagueren d’organitzar tot un conjunt de mesures de defensa passiva, per intentar contrarestar els efectes d’aquests bombardeigs. Les mesures adoptades varen ser moltes i variades: obscuriment nocturn, vigilància antiaèria, sistema d’alarma i, especialment, construcció de refugis antiaeris.

Tanmateix, sembla que la població de Palma no va fer inicialment gaire cas de les advertències de la Prefectura de la Defensa Passiva i que la falta d’adhesió i de suport varen provocar que les mesures previstes es desenvolupassin massa lentament. Però tot va canviar, tràgicament, en tan sols dos dies. En efecte, el 24 i el 26 de maig de 1937 l’aviació republicana va dur a terme dos importants bombardeigs sobre Palma, que varen ocasionar grans danys materials i un elevat nombre de víctimes mortals. Va ser en aquell moment quan la població es va sentir vulnerable i va entendre la necessitat de col·laborar amb el desplegament de les mesures de protecció que la Prefectura de la Defensa Passiva feia temps que reclamava.

El 31 de maig hi va haver encara un tercer bombardeig important. Atès que resultava impossible garantir la seguretat de la població, el 2 de juny es va decidir tancar les escoles i donar el curs escolar per finalitzat, per intentar evitar que un nou atac aeri pogués ocasionar desgràcies encara majors.

Va ser així com el curs escolar 1936-1937 va finalitzar abans del que estava previst. Les escoles de Palma i d’altres zones considerades ‘perilloses’ (per la seva proximitat a aeroports, ports, línies de ferrocarril, etc.) varen tancar les portes i els alumnes varen tenir així unes vacances escolars més llargues del que era habitual. Amb tot, la reducció d’aquell curs escolar no va tenir, en realitat, un impacte gaire important.

Però varen passar els mesos, es va acabar l’estiu i, quan va arribar el moment d’iniciar el nou curs escolar, la situació no havia millorat gaire. Només unes poques escoles havien aprofitat l’aturada estival per construir refugis antiaeris segurs. El mes de setembre, en constatar aquesta situació, les autoritats de l’illa varen decidir que les escoles haurien de continuar tancades fins que no disposassin d’un refugi antiaeri adequat per protegir els seus alumnes i professors.

L’ordre de tancament indefinit de les escoles, a principi del curs 1937-1938, fins que no es construïssin els refugis antiaeris necessaris, va provocar, ara sí, una sacsejada important a tota la comunitat educativa. Hi va haver protestes i acusacions, però els motius que havien conduït a dictar el tancament de les escoles eren sòlids, i les mesures a adoptar per poder reprendre l’activitat educativa estaven clarament definides: la reobertura de les escoles just seria autoritzada a partir d’un informe dels tècnics de la Defensa Passiva que confirmàs que l’escola disposava d’un refugi antiaeri segur i amb capacitat suficient per protegir tots els seus alumnes i professors. També podien ser autoritzades les escoles que, malgrat no tenir refugi propi, en tinguessin un de públic situat a un màxim de 10 metres de la seva porta d’entrada.

La resposta de les escoles davant aquests requeriments va ser molt variada. Moltes varen iniciar ràpidament la construcció dels refugis necessaris i demanaren en algunes ocasions contribucions econòmiques a les famílies dels seus alumnes. Algunes escoles particulars varen decidir traslladar la seva activitat a altres edificis pròxims a refugis antiaeris públics. També hi va haver escoles que varen reduir la matrícula o varen establir distints torns de classe, per tal de garantir que no se superàs en cap moment la capacitat del local que havien decidit habilitar com a refugi. Altres escoles no varen fer res i quedaren esperant que la solució vingués donada des de dalt...

En definitiva, i encara que moltes escoles varen cercar una solució que els permetés reprendre ràpidament les classes, allò cert és que també n’hi ha va haver moltes altres que varen quedar tancades fins al final de la guerra.

Escoles tancades: què fem ara amb els nens?

Tancament indefinit

La situació de tancament indefinit de les escoles va donar també lloc a alguns episodis curiosos. Sembla que algunes varen intentar convèncer les autoritats que els seus alumnes estaven més segurs al centre escolar -tot i no tenir refugi- que a casa seva. També resulta impactant la penúria econòmica que es va ocasionar a alguns titulars d’escoles particulars que, sense altres fonts d’ingressos econòmics, varen haver de suplicar, després de més d’un any de paralització de l’ensenyament, que se’ls autoritzàs a fer classes de repàs a ca seva, a estudiants ja grans, d’un en un, per reduir els riscs...

Amb tot plegat, a les Balears moltes escoles varen estar tancades un llarg període de temps durant la Guerra Civil, com a mesura de precaució davant els perills d’un possible bombardeig aeri. Evidentment, aquella situació no va tenir res a veure amb l’actual, però allò cert és que, igual que ara, molts de nins i nines varen quedar sense poder anar a escola durant un llarg període de temps. Esperem que aquesta vegada ens vagi millor i que totes les escoles puguin reprendre l’activitat amb (la nova) normalitat el proper mes de setembre.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF