El Suprem condemna Rodrigo Lanza a 18 anys i mig de presó per assassinat
El tribunal descarta finalment l'agreujant de motivació ideològica
MadridEl Tribunal Suprem ha condemnat a 18 anys i mig de presó Rodrigo Lanza per assassinar un home després d'una discussió en un bar de Saragossa el desembre del 2017. Acaba així un serial judicial sobre uns fets que han passat per dos judicis amb jurats populars, que primer hi van veure homicidi i després assassinat. L'alt tribunal ha confirmat en gran part la condemna del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó amb l'única diferència que ha eliminat l'agreujant per motivació ideològica. La víctima duia uns tirants amb la bandera d'Espanya i Lanza el va qualificar de "feixista" durant la baralla. Aquesta condemna se suma als antecedents penals que Lanza ja tenia per lesions a un guàrdia urbà de Barcelona el 2004, uns fets que després van derivar en el documental Ciutat morta.
La sentència confirma el delicte d'assassinat amb traïdoria i l'atenuant per embriaguesa. Lanza havia estat condemnat a 20 anys de presó el setembre del 2020 després d'un segon procediment. El 2019 ja s'havia fet un primer judici en el qual es va descartar l'assassinat i es va optar per l'homicidi imprudent. El Suprem confirma ara que la pena és proporcional i que l'implicat tenia ànim de matar. "La majoria dels cops i puntades de peu es van produir al cap quan la víctima estava semiinconscient a terra. El propietari de l'establiment va dir a l'acusat, en plena agressió, «Atura't, que el mataràs»".
La defensa havia al·legat que no s'havia provat l'agreujant de traïdoria que requereix l'assassinat, però el Suprem s'agafa als fets provats de la sentència. "Rodrigo va tornar a entrar al local de manera ràpida, escometent per l'esquena la víctima, que no va tenir ocasió de defensar-se, i el va colpejar fortament amb el puny a la part inferior del cap. Com a conseqüència d'això, va donar mitja volta i es va desplomar a terra semiinconscient. Estant en aquesta situació, Rodrigo Lanza li va donar una puntada de peu al cap i immediatament es va col·locar sobre seu i li va propinar cops de puny a la cara; després, una puntada de peu molt forta al cap i va marxar", remarca el ponent de la sentència, Andrés Martínez Arrieta.
En relació a la discriminació ideològica, el Suprem constata la "prepotència de qui insulta i vexa per la ideologia de l'altre". Anota que Lanza va dir-li que "estava en una zona antifeixista i que no volia nazis al barri". Ell s'hi va tornar amb insults racistes. Els magistrats destaquen que hi ha una discriminació per ideologia en aquest moment de la baralla, però que després consta una conversa entre tots dos fora de l'establiment sobre la qual no es coneix el contingut. Com que l'agressió va poder tenir una causa aliena a la ideologia, en aplicació del principi in dubio pro reo [en cas de dubte, cal sentenciar de manera favorable al reu] no pot aplicar-se l'agreujant. Tanmateix, el Suprem explica que ha tingut en compte la motivació discriminatòria per ideologia a l'inici de la discussió per establir la pena de 18 anys i mig de presó, per sobre del mínim de 15 anys previst en l'assassinat. A més, haurà d'indemnitzar els familiars amb 200.000 euros.
