Societat 15/01/2022

Quan i com se superarà la pandèmia del covid 19?

Quatre investigadors de l'ISGlobal presenten les condicions necessàries per superar la fase actual

Ara
3 min
Treballadores amb mascareta al seu lloc de treball

BarcelonaUna de les preguntes més importants que després de dos anys es fa tot el món és: quan i com acabarà aquesta pandèmia? Quatre investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, han elaborat un document per ajudar a trobar la resposta i per començar a preparar el nou escenari, que presentarà altres reptes. Els autors reconeixen que "encara és d'hora" per saber què passarà amb la variant òmicron, però asseguren que aquesta nova soca "és un clar exemple d'allò a què ens podem haver d'enfrontar en el futur". La pandèmia enfila el camí de convertir-se en una endèmia, és a dir, que el virus no desapareixerà, sinó que continuarà viu i seguirà infectant persones a tot el món però de manera estacional, durant els mesos d'hivern. "Fer aquesta transició correctament no serà fàcil", avisen els experts, que adverteixen que a partir d'ara caldrà "un ús intel·ligent de les eines i les intervencions disponibles". Aquestes són les seves conclusions:

El virus no es pot erradicar

Encara que cap persona el tingués, el SARS-CoV-2 no moriria. El virus té reservoris animals i, per tant, no podrà ser eliminat del planeta perquè seguirà infectant altres animals i anirà mutant. De fet, hi ha poques esperances que el virus sigui eliminat fins i tot de la població humana. La característica que li permet infectar algú fins i tot abans de l'aparició dels primers símptomes el fa altament transmissible, i les vacunes, que funcionen molt bé per prevenir la malaltia, no són tan efectives a l'hora de prevenir la infecció. Tampoc hi ajuda gens que el procés de vacunació sigui tan desigual a escala planetària. Assumida aquesta premissa, el més probable, sempre segons els autors de l'estudi, és que es converteixi en un "virus endèmic estacional", així que haurem de conviure-hi igual com amb els altres quatre coronavirus humans que causen els constipats comuns.

Quan farem la transició?

La fi de la pandèmia no arribarà a tot el món al mateix temps, sinó que ho farà "en diferents moments a diferents parts del món". Que un país trigui més o menys a fer l'esperada transició dependrà del que trigui a disposar de les eines actuals (vacunes, tests, mascaretes, ventilació...) i també dels tractaments antivirals que estan a punt de sortir al mercat. Aquesta transició, avisen els experts, es pot veure retardada o revertida "per la reducció de la immunitat de certs grups de persones [...], per l'alarmant nivell de reticència a les vacunes i de desinformació en molts països i per l'aparició i la propagació de noves variants". En un "futur ideal" cal esperar que entre les persones vacunades i les que ja hagin passat el virus es generarà una "immunitat protectora contra la malaltia greu que caldria reforçar amb la vacunació". Les futures vacunes adaptades a les noves variants també desenvoluparan un paper important en aquesta transició, però queda un dubte per resoldre: eliminarem la gravetat de la malaltia gràcies a les vacunes o als nous tractaments, o per contra el virus seguirà provocant danys significatius a la salut? En aquest sentit, els autors reclamen que cal "de manera urgent" trobar una vacuna que doni una protecció àmplia contra els coronavirus. El calendari dependrà de tots aquests factors, però la pandèmia no passarà a ser endèmia fins que tots els països del món hagin fet aquesta transició.

Fixar criteris. Quants morts podem acceptar?

Els autors consideren que cal fixar uns criteris per poder determinar que ja hem entrat a la fase endèmica. "Quantes hospitalitzacions o morts són acceptables?", si entenem que ja hem superat una situació excepcional, es pregunten els experts. D'ara endavant cal establir també a quina incidència acumulada (nombre de casos per cada 100.000 persones) s'ha d'arribar perquè es consideri que la situació està controlada. I el mateix passa amb les hospitalitzacions. De fet, els autors de l'estudi diuen que és aquí on cal començar a prestar més atenció, i no tant en els nous casos. És a dir, centrar els esforços en els positius que poden patir complicacions. Com que el virus seguirà entre nosaltres, l'afectació sobre la productivitat també s'ha de preveure. Només les baixes laborals provocades per la grip provoquen cada any a Alemanya unes pèrdues de 10.000 milions d'euros, i de 6.000 milions a França. Cal preveure que aquestes pèrdues encara seran més importants amb el covid, de manera que els negocis s'hauran d'adaptar, per exemple, apostant pel teletreball, proporcionant baixes laborals pagades i garantint una ventilació correcta. Cada país pot fixar els seus criteris, però caldrà "una estratègia coordinada global basada en objectius i criteris comuns quant a transmissió, hospitalització i morts".

Els autors de l'estudi, titulat Quan i com acabarà la pandèmia? són Adelaida Sarukhan, immunòloga i redactora científica de l'ISGLobal; Jeffrey V. Lazarus, director del Grup d'Investigació en Sistemes de Salut de l'ISGlobal; José Muñoz, professor associat d'investigació de l'ISGlobal, i Clara Marín, metgessa de medicina preventiva i salut pública a l'Hospital Clínic de Barcelona i col·laboradora del departament d'anàlisi i desenvolupament de l'ISGlobal.

stats