“La gent s’ha d’implicar en la sostenibilitat i no deixar-ho tot en mans de les institucions”

Entrevista a Antoni Salas, batle de Costitx i president de la FELIB

El batle de Costitx, Antoni Salas (Sant Jordi, 1974), és el nou president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), que agrupa els 67 municipis de l’Arxipèlag. És llicenciat en Filologia Catalana i professor de català en excedència.

Com heu aterrat al càrrec?

Bé, som batle des del 2007. Em consider una persona dialogant, més partidari de convèncer que de vèncer. I, tal vegada, el meu tarannà encaixa en un càrrec que basa una part de l’acció a negociar. El president d’El Pi, partit que té una bona representació a escala municipal, ha confiat en mi a l’hora de proposar un candidat a la presidenta del Govern.

L’emergència climàtica necessitarà implicació municipal. Quin paper hi pot fer la FELIB?

Pot fer moltes coses. Per començar, disposam d’una central de compres que ja ha fet, a través de concurs, una contractació de subministrament elèctric a les entitats locals (edificis i enllumenats públics) amb energia verda. Podem fer estudis d’avaluació municipal d’impacte en el clima. Amb això podem actuar com a corretja de transmissió i col·laboració amb altres entitats, com puguin ser el Govern i els consells, a l’hora de prendre mesures per ajudar a combatre el canvi climàtic.

El Pacte de Batles i Batlesses també va en aquesta direcció.

Sí, evidentment. La gran majoria de municipis hi estan adherits. És mala de concebre una gestió pública que no tingui en compte l’eficiència energètica i crec que s’ha de seguir la línia verda, coordinant esforços però sense oblidar que cal que la ciutadania s’impliqui també a assolir la sostenibilitat i no ho deixi tot en mans de les institucions. Aquí a Costitx, el PAESCC (Pla d’Acció Sostenible i del Canvi Climàtic), ens diu que el 87% d’emissions de CO2 prové de les llars i del transport de particulars i només el 13% dels consums públics d’energia. Son dades extrapolables. Per tant, hi ha molta feina per fer.

També en matèria d’aigua potable.

Sense cap dubte. Des dels municipis difícilment podem donar-hi solució amb recursos propis. És un problema global a escala de comunitat autònoma. Necessitam una ramificació de les xarxes d’Abaqua (dessaladora d’Alcúdia i la Marineta) cap a molts municipis. Els aqüífers necessiten una treva. Des de la Mancomunitat del Pla treballam en aquesta línia. Les desnitrificadores no són una solució sostenible, perquè triplicarien el cost actual de l’aigua.

La massificació està col·lapsant les depuradores i quan plou moltes rebenten i vessen als torrents.

Es necesssitarà un pla de pluvials i que els propietaris de cases les separin de les aigües brutes. Però no podem destapar moltes olletes. Ara, el més necessari és solucionar el problema de l’aigua.

La FELIB podria mediar en el conflicte Santa Margalida - Muro a compte de la nova depuradora per a la zona costanera nord?

La FELIB ha de respectar l’autonomia de cada municipi. Així ho marquen els estatuts. Si ens conviden a mediar, com es fa ara amb la negociació d’un futur conveni sectorial del servei de neteja urbana, ho farem.

Com es pot solucionar la manca de policies a la majoria dels municipis?

La manca d’homegeneïtat salarial genera greuges i fa que molts agents cerquin els pobles on es paga millor, amb la qual cosa hi ha una mobilitat que desestabilitza les plantilles. Per això crearem una comissió per analitzar i canalitzar una solució amb l’Institut de Seguretat Pública (ISPIB) del Govern.

Una policia autonòmica no posaria fi a aquesta problemàtica?

Això seria fantàstic. Una altra solució pot ser disposar d’una borsa de policia mancomunada. Per ara, la solució més efectiva és agrupar la policia de tres municipis limítrofs. Però és un pedaç a mitjà termini. A la Mancomunitat del Pla, la Delegació del govern ens ha tombat en dues ocasions el projecte d’una policia mancomunada al Pla.

Considerau just el repartiment que es fa del fons de l’ecotaxa?

Pens que un tant per cent de la recaptació s’hauria de destinar de manera fixa als ajuntaments que la generen, atenent els paràmetres de població. El PAESCC, aquest pla d’energia sostenible, l’Agenda 21, etcètera, són estudis que posen en relleu mancances dels municipis. Crec que el repartiment s’ha de fer d’una manera ponderada, evitant que alguns, per una circumstància o una altra, siguin dels que més recapten i dels que menys reben.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF