El somni esquinçat dels bessons Awa i Alhassane

BarcelonaLes primeres persones que la van atendre van pensar que tenia uns dotze anys, però només en té nou. Awa D., natural de Guinea Conakri, va pujar en una barcassa a les costes del Sàhara per salpar cap a les Canàries amb la seva mare i el seu germà bessó, Alhassane. Les illes espanyoles eren la primera parada per complir el somni patern de reunir de nou la família a l'Europa de les fronteres fortificades i començar una nova vida. El somni es va trencar quan la pastera en què viatjava aquesta família, amb una trentena de persones més, va naufragar la nit de dissabte i, després de passar quatre dies a la deriva en alta mar, va aconseguir arribar fins al moll d'Arguineguín, al sud de Gran Canària. En terra ferma, la nena va explicar que l'Alhassane havia mort durant el trajecte i el seu cos havia sigut llançat al mar. L'agència Efe ha reconstruït la història d'aquesta nova tragèdia en la ruta migratòria més mortífera del món.

L'alarma sobre la sort del grup, format per 33 persones -tres nenes i un nen- procedents de diversos països de l'Àfrica Occidental, va saltar cap a les 8 del matí del dimecres 12, 18 hores després que haguessin salpat en una barca d'uns sis metres d'eslora. Familiars dels nàufrags van contactar amb l'ONG Caminant Fronteres, que va transmetre l'avís a la Guàrdia Civil i a Salvament Marítim, que va mobilitzar el Sasemar 101, l'avió que acabaria trobant la barcassa a la deriva dos dies després a uns 164 quilòmetres a l'oest del port d'Arguineguín i gairebé la mateixa distància a l'oest del cap Bojador (Sàhara).

Les seves coordenades eren 26º 20.20'N, 16è 7.68'W. Des que l'avió va facilitar aquesta posició fins que sis hores més tard va arribar el vaixell de rescat des de Gran Canària, un vaixell de càrrega holandès va assistir els ocupants de la pastera donant-los aigua i vetllant perquè la barca no acabés bolcant.

A les 14.35 h de divendres, els 33 ocupants de la pastera eren a la coberta de la Guardamar Talia, que va demanar per ràdio que les assistències a terra es preparessin per a un grup de persones que arribaven en "molt, molt mal estat", ha confirmat a Efe una portaveu d'aquest servei públic estatal. I, a més, van transmetre un missatge terrible: els rescatats deien que faltava un dels seus companys de travessa, a qui es van veure obligats a llançar al mar després que morís en algun moment entre dimecres i dijous. Segons l'ONG, només es recuperen un 5% dels cadàvers dels nàufrags en aquesta ruta, on l'any passat es van poder certificar 2.100 morts.

No va ser fins que es va poder traslladar els nàufrags fins al moll d'Arguineguín que es va saber l'abast de la tragèdia. Els quatre dies exposats al vent, l'aigua salada i la falta d'espai, de menjar i d'aigua potable van fer que la trentena de persones de la pastera arribessin a port tan febles que els equips de rescat van haver de baixar-los a coll o en llitera, la majoria. Una de les dones fins i tot va necessitar que la sedessin a causa de la crisi d'ansietat que patia. La dona era la mare de l'Awa, que va explicar que el seu fill i germà de la nena, Alhassane, havia mort durant el viatge.

L'angoixa d'una mare

L'angoixa pel que havia passat el grup se sentia entre les famílies, que trucaven desesperades a l'activista Helena Maleno, impulsora de Caminant Fronteres, per saber la identitat del mort, ja que ningú dels serveis de rescat s'havia posat en contacte amb els afectats i tan sols l'ONG hi havia fet referència a les seves xarxes socials, però sense revelar qui era.

Una de les famílies va preguntar per dos germans -nen i nena- que viatjaven acompanyats per la mare. Va donar dos noms que coincidien amb els que tenien els serveis d'emergència i la Direcció de Protecció del Menor del Govern de Canàries i va facilitar els pocs detalls que es coneixen per ara de la seva història: Awa i Alhassane eren bessons, i amb la seva mare i altres parents feia uns anys que vivien al Marroc i tenien previst reunir-se amb el pare, que fa temps que viu a Bèlgica. A hores d'ara la mare continua ingressada sota supervisió psiquiàtrica, perquè els equips que la van atendre al moll dubtaven de la seva estabilitat, han assenyalat fonts de la Creu Roja que recull Efe. La situació va impactar tant les persones presents que alguns voluntaris de l'ONG van tornar a casa plorant.