El somni de l’alimentació personalitzada

No hi ha cap règim alimentari que funcioni per a tothom; un nou estudi és el treball més exhaustiu fet mai per entendre el perquè
El somni de l’alimentació personalitzada / GETTY

Fa uns deu anys els científics, esperonats per l’èxit del Projecte Genoma Humà i els preus assequibles de la seqüenciació genètica, van començar a explorar la promesa de la “genòmica nutricional”. ¿L’alimentació personalitzada, informada pel coneixement de l’ADN d’una persona, podia contribuir a la prevenció o fins i tot al tractament de malalties relacionades amb la dieta?

Els resultats d’estudis primerencs de Harvard, Stanford i altres centres eren convincents: les diferències genètiques semblaven predisposar els individus a perdre pes en proporcions dispars quan se sotmetien a diversos tipus de dietes. Així doncs, no va trigar gaire a sorgir una indústria multimilionària dedicada a la comercialització de dietes basades en l’ADN. Tanmateix, la recerca posterior no ha sigut capaç de demostrar cap diferència estadísticament significativa pel que fa a l’aprimament entre les persones amb sobrepès que “s’alimenten d’una manera correcta atenent al seu genotip” i les que no.

De fet, als científics se’ls ha fet difícil desxifrar l’efecte dels gens sobre l’obesitat: diversos estudis situen la xifra entre el 35% i el 85%. Ja fa temps que els nutricionistes han observat que no hi ha cap estratègia d’aprimament que sigui vàlida per a tothom i que les respostes de cada individu a les diverses dietes poden presentar diferències sorprenents. Així doncs, ¿què explica la gran disparitat existent entre el metabolisme dels uns i els altres?

El projecte Predict

L’any passat Tim Spector i Sarah Berry, epidemiòlegs del King College de Londres, i Andrew Chan, de la Facultat de Medicina de Harvard, van engegar un ambiciós projecte per respondre a aquesta pregunta. El seu nou estudi, anomenat Predict, és l’experiment més ampli i exhaustiu del món dedicat a la resposta individual als aliments.

Els seus resultats preliminars, presentats al juny al congrés anual de la Societat Nord-americana de Nutrició, documenten per primera vegada variacions considerables i sorprenents en el processament dels lípids i els hidrats de carboni entre els participants, fins i tot entre bessons idèntics. En l’estudi, l’eficiència amb què una persona metabolitzava un macronutrient no servia per predir com respondria a un altre. “Ens estem acostant a poder orientar cada persona respecte a quina seria la seva dieta ideal”, afirma el Dr. Eric Topol, genetista de l’Institut de Recerca Translativa Scripps, situat a La Jolla (Califòrnia, EUA), que no ha participat en el treball. “Encara no en som capaços, però el nou estudi és una altra fita important que ens hi acosta”.

Fa decennis que el Dr. Spector estudia les causes de les variacions individuals en el risc de patir patologies, entre les quals les relacionades amb l’alimentació. El 1992 va crear un registre per a la recerca, TwinsUK, en què actualment hi ha inscrits més de 13.000 bessons monozigòtics i dizigòtics. Basant-se en els bessons va arribar a la conclusió que, de mitjana, els gens representen un 70% del risc d’obesitat d’un individu.

Intrigat, va emprendre una sèrie d’estudis per desxifrar els factors que condicionaven el 30% restant. El 2014 va posar en marxa el projecte British Gut, una iniciativa finançada mitjançant el micromecenatge que té per finalitat entendre la diversitat dels microbis de la flora intestinal, les seves respostes a les diverses intervencions dietètiques i els seus efectes sobre el pes. Va observar que, al seu registre de bessons, fins i tot els que eren idèntics només compartien un 50% dels bacteris presents a l’intestí.

Més tard el Dr. Spector va emprendre Predict per examinar fins a quin punt les variacions en la resposta individual als lípids i els hidrats de carboni podien contribuir a l’obesitat. Consumir aliments que continguin greixos i hidrats de carboni fa que els nivells de glucosa, insulina i triglicèrids en sang augmentin i després davallin: els pics massa alts, massa prolongats i massa freqüents s’associen amb processos inflamatoris, augment de pes, malalties cardiovasculars i diabetis.

A l’estudi hi van participar 700 bessons monozigòtics, 300 voluntaris individuals britànics i 100 de nord-americans. Es van recollir dades de gairebé tot el que pot afectar el metabolisme: la microbiota intestinal, la durada del son, l’exercici, el percentatge de greix corporal i altres factors. Ara bé, en aquests resultats inicials només s’analitzava l’increment i la disminució dels nivells de glucosa, insulina i triglicèrids en sang després que els participants haguessin ingerit àpats predefinits.

Els gens no són tan importants

L’equip va concloure que els gens tenen un paper limitat a l’hora de determinar la manera com una persona processa els lípids i els hidrats de carboni. Entre bessons idèntics, tan sols aproximadament la meitat de la quantitat i de la durada del nivell de glucèmia d’una persona es podia atribuir a la influència genètica i, pel que fa a la resposta a la insulina i als triglicèrids, la proporció era de menys del 30%. Segons sembla, els factors més importants a l’hora de determinar com metabolitza els aliments el nostre cos són ambientals: la son, l’estrès, l’exercici i la diversitat i població del nostre microbioma intestinal personal. “És molt engrescador per als científics i la gent”, comenta la Dra. Berry: “Ens ha demostrat que en un alt percentatge no és genètic i, per tant, és modificable”.

La científica assenyala que la proporció de lípids i hidrats de carboni d’un àpat explica menys del 40% de la resposta de la persona a aquests aliments. “El descobriment reforça el missatge que ens hauríem de centrar en plantejaments que tinguin en compte l’estil de vida en conjunt, en lloc de només certs aliments o certs nutrients”, comenta.

El Dr. Spector i el seu nombrós equip de col·legues -uns 40 científics de tot el món- trigaran anys a analitzar tot el corpus de dades obtingut, per bé que disposin de l’ajuda de l’aprenentatge automàtic ( machine learning ). De fet, ja han posat en marxa estudis de seguiment per determinar les relacions complexes entre els diversos factors. De tota manera, el científic avança que ja s’han pogut treure conclusions de caràcter personal.

A tall d’exemple, després de menjar patates fregides de bossa, un participant presentava repetidament un pic de triglicèrids sis vegades més elevat que el seu bessó idèntic. El Dr. Spector explica que, gràcies a aquest grau de coneixement, van poder dirigir el bessó sensible a les patates fregides cap a un aliment baix en greixos per picar entre àpats. “Som omnívors i és cert que la nostra alimentació ha de ser diversa”, diu. “Ara bé, si només canviant alguns aliments pots consumir exactament les mateixes calories i gaudir-ne igualment, però amb un pic de glucosa o de lípids més baix, t’engreixaràs menys i estaràs més sa”.

Jennie Brand-Miller, una professora de nutrició humana de la Universitat de Sydney (Austràlia) que no ha participat en Predict, afirma que l’assessorament dietètic individualitzat, a diferència de les directrius universals basades en mitjanes del conjunt de la població, podria suposar una millora substancial de la salut pública. “Em fa l’efecte que les recomanacions dietètiques universals han quedat antiquades”, estima. La professora assenyala que una de cada tres persones tenen una mala resposta metabòlica al sucre; detectar aquestes persones i ensenyar-los a evitar els pics de glucosa en sang podria reduir la probabilitat que acabin desenvolupant diabetis en quasi un 40%.

Els consells universals sobre l’alimentació es basen en dades tretes de qüestionaris que demanen als enquestats amb quina freqüència han consumit certs aliments l’últim any. Per bé que aquest enfocament aporta dades útils sobre les tendències globals, també acusa certes deficiències: és notori que els enquestats tenen moltes dificultats a l’hora de recordar els aliments que han consumit i, d’altra banda, les dades mitjanes no poden oferir una orientació personalitzada.

El cas és que no s’ha disposat d’una percepció més precisa de les diferències metabòliques entre individus fins fa poc, amb l’arribada de l’aprenentatge automàtic, els sensors portables i la seqüenciació genètica a preus assequibles. Per això l’interès per aquest àmbit s’ha disparat.

Seguir les recomanacions

“Aquesta recerca és fascinant i important”, afirma Tim Caulfield, investigador de dret i política en matèria de salut de la Universitat d’Alberta (Canadà): “Si alguna cosa hem après de la història és que és improbable que això revolucioni l’alimentació”. Els paràmetres bàsics d’una dieta saludable són coneguts, comenta Caulfield: cereals integrals, llegums, verdures de fulla i altres hortalisses en abundància, prou olis saludables i productes marins i molt poca quantitat de carn vermella i d’hidrats de carboni refinats. El problema no és que les recomanacions siguin incorrectes o no estiguin prou personalitzades, afirma Caulfield, sinó que la gent no les segueix.

A més, el fet de centrar-se en l’alimentació d’una persona o en el seu metabolisme pot desviar l’atenció d’altres factors significatius que contribueixen a l’epidèmia d’obesitat, comenta el científic: “És un tema tremendament complex que té a veure amb qüestions arquitectòniques i socioeconòmiques, factors culturals relacionats amb l’alimentació, el màrqueting i el nostre nivell d’activitat... un munt de coses”.

Predict encara està en les seves primeres etapes com a estudi: per més recomanacions personalitzades que emeti, encara no hi ha proves que suposin una millora més important en la salut d’una persona que la que aporten les recomanacions dietètiques universals. Malgrat això, l’estudi és una novetat pel que fa al seu abast i rigor. “Caldrà sotmetre-ho a validacions posteriors. No equival a prevenir les malalties cardiovasculars, el càncer o altres conseqüències”, adverteix el Dr. Topol. “De tota manera, no deixa de ser important per acabar assolint l’ideal de l’alimentació com a medicament ”.

Participar en l’estudi pot ser dur. Al principi se sotmet els participants a una àmplia bateria de proves com ara extraccions horàries de sang i anàlisis de la composició corporal de greix i de teixit ossi. Després han de consumir una sèrie d’“àpats” predefinits: una selecció de magdalenes amb diferents combinacions de lípids, hidrats de carboni i proteïnes, barretes de fibra, begudes de glucosa i batuts de proteïna. A més, cal que es pesi i es registri qualsevol altre aliment o beguda que es consumeixi. Tots els participants porten posat un sensor que fa un seguiment constant dels nivells de glucèmia i un acceleròmetre per controlar els nivells d’activitat i el son. També han d’aportar mostres de saliva, orina, femta i sang (de tot, menys de llàgrimes).

Això només és el principi de les ambicions del Dr. Spector. L’investigador ja ha posat en marxa un Predict Plus amb alguns dels participants més implicats en el seu predecessor i està reunint voluntaris per participar en una versió encara més ampliada de l’estudi original anomenada Predict Two. El Wellcome Trust i l’Institut de Recerca sobre la Salut del Regne Unit subvencionen els projectes.

Traducció d’Ignasi Vancells

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF