Tocar Terra
Societat 05/03/2021

Les solucions són més a prop

Mateu Morro
3 min
El fenomen d’especialització turística ha descansat sobre un notable èxit competitiu enmig dels mercats emissors.

Per a què serveix l’economia?

Si l’objectiu es créixer, caurem en una cursa sense sentit racional

Una de les coses desconcertants de l’economia oficial és que sols mesura l’èxit amb els percentatges de creixement. És una cosa estranya, si un ho pensa una mica, perquè el creixement pot amagar realitats espantoses, terribles. Però l’economia ortodoxa viu dins un discurs que no necessàriament ha de tenir sentit més enllà de les regles del mateix discurs. Per això és incapaç de preveure mai cap crisi i quan es produeix l’atribueix al mal cap de les víctimes. Si l’objectiu és créixer, amb independència dels guanys socials d’aquest creixement, caurem en una cursa sense sentit racional. Al final, es fa difícil saber quin és l’objectiu de la ciència econòmica, com també el de la mateixa economia. I més difícil encara és saber si les poblacions tenen dret, o cap possibilitat, d’endreçar el seu futur econòmic com considerin millor. 

Èxit i fracàs del model de turisme

Les Balears s’han convertit en una potència del turisme de masses

Raons de tot tipus han convertit les Balears en una potència del turisme de masses, i han anat foragitant totes les altres activitats econòmiques. El fenomen d’especialització turística ha descansat sobre un notable èxit competitiu enmig dels mercats emissors, de bracet d’una important i inseparable economia ‘de l’immobiliari’ que ha permès monetaritzar fins a un punt molt elevat el sòl urbà i no urbà. La sorpresa ha estat doble: per una banda, la insòlita capacitat d’autoregenerar-se, de manera ampliada, d’un model que sembla no arribar mai a un punt de saturació i, per l’altra, els mediocres, per no dir catastròfics, balanços socials que expressen cada cop més desigualtat i més baixa qualitat de vida.

Es pot aturar el cavall desbocat?

Ens hem de disposar a valorar el progrés amb uns altres indicadors

Una resposta realista ens duria a respondre que no és possible o que, si més no, és poc esperable. Però a vegades ser realistes és ser uns irresponsables. Algú haurà d’embridar el cavall, que reprendrà amb força el galop tot just passi una mica el mal glop de la pandèmia, i l’haurà de dur a lloc. L’altra opció és esperar que tot rebenti. Una opció gens desitjable. Ens hem de disposar a valorar el progrés amb uns altres indicadors: la major despesa turística, el menor nombre de turistes, la reducció de l’oferta, l’ocupació generada, el nivell salarial obtingut, la reducció del consum de recursos naturals, l’increment de l’ús de les energies alternatives, la millora de la formació i del nivell cultural, etc. Tot això pot ajudar a saber cap a on anam i que no sigui créixer més cap a un món pitjor.

Tots els ous dins el mateix paner

La diversificació de l’economia hauria de començar a ser una realitat quantificable

La saviesa popular sap que no convé posar tots els ous dins el mateix paner. La diversificació de l’economia, avui un veritable mantra sense sentit definit, també hauria de començar a ser una realitat quantificable. Hem de fer un esforç per traduir, concretant-les al món real, fórmules que de tant de repetir-se perden significació, com ara innovació, economia del coneixement, diversificació, recerca, noves tecnologies i digitalització, entenent que les carcasses verbals no serveixen si no van lligades a resoldre necessitats de la gent de manera eficaç. Les Balears, probablement, no seran mai un nou Silicon Valley, cosa que potser tampoc no és desitjable, però poden mirar de fer el seu propi camí. Hi ha sectors que tenen potencialitat i altres que són imprescindibles, no tan sols com a generadors de riquesa social, sinó per garantir un futur més segur: l’economia ambiental, l’economia social, el sector sanitari i el complex agroalimentari, entre d’altres. 

Moltes solucions ja caminen

Per diversificar, s’han d’ampliar les iniciatives que ja estan en marxa

La diversificació, l’equilibri i el creixement qualitatiu, amb força endògena, sols poden sortir de la mateixa societat. Les institucions, a tot estirar, poden propiciar i impulsar, però difícilment podran substituir allò que ha de fer la gent. Per això, la primera premissa per diversificar és veure quines iniciatives ja estan en marxa i ampliar-les quan sigui possible. No cal que els supergovernants vagin a cercar inversors al Japó o a vendre programes informàtics a Sud-amèrica. No és temps de parcs temàtics de cartró pedra ni d’esperar que arribi un Microsoft qualsevol, com a nou Mr. Marshall, a treure’ns del clot. Les solucions són més a prop, moltes ja caminen, però sovint no les sabem destriar.

stats