BOTÀNICA

La planta més solitària i amenaçada de la serra de Tramuntana

Un equip d’investigadors de la UIB desenvolupa un projecte d’estudi i seguiment de la població de lletrera del Massanella per garantir la continuïtat d’aquesta espècie en perill d’extinció

L’ Euphorbia fontqueriana o lletrera del Massanella només és troba, en estat natural, a una sola localitat del món: el massís del Massanella, a la serra de Tramuntana, enmig d’un hàbitat de muntanya molt especial (amb ambients exposats de forta insolació, vent i pendent). No es coneix que aquesta espècie hagi estat a més llocs. Tampoc no és fàcil adonar-se de la seva existència, en primer lloc perquè només creix uns pocs centímetres d’alçària i per adonar-se de la seva presència convé asseure’s o ajupir-se a terra i guaitar. En segon lloc, i això és el més important, perquè ara mateix n’hi ha 1.625 peus, concentrats en una àrea reduïda d’una sola localitat de la serra de Tramuntana.

La lletrera del Massanella està catalogada en perill crític d’extinció per la UICN. Això vol dir que en els propers anys hi ha una probabilitat alta que l’espècie pugui desaparèixer de la natura. Els criteris per definir si una espècie està en perill d’extinció tenen a veure amb el nombre de localitats on es desenvolupa, la proporció de les seves poblacions i si té una tendència al declivi. El fet que l’ Euphorbia fontqueriana només visqui en un lloc ja fa que estigui catalogada en perill d’extinció. La zona del massís del Massanella té un alt valor biològic no només per l’existència d’aquesta espècie sinó perquè també n’hi ha altres d’amenaçades.

A la UIB hi ha un grup de científics entestats a fer alguna cosa per evitar la fatalitat que suposaria la desaparició d’una espècie endèmica a les Illes Balears. Això darrer ja va passar a mitjan segle passat amb l’extinció de la Lysimachia minoricensis a l’illa de Menorca. Ara, tant els coneixements com la metodologia i els recursos per fer front a aquest tipus de situacions fan que les coses es puguin encarar amb més garanties d’èxit. També ho és el nivell d’excel·lència de determinats grups de recerca, com el del Departament de Biologia de la UIB. Joana Cursach és investigadora del Grup de Recerca de Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies i especialista en l’estudi de la biologia reproductiva de les plantes amenaçades i l’anàlisi de les seves poblacions. Ella dirigeix un projecte multidisciplinari que té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. L’objectiu principal és conèixer la biologia d’aquesta espècie i generar més informació. “Per saber si es mantindran les poblacions en el futur primer s’ha de fer una feina prèvia per conèixer millor l’espècie. Se n’han d’estudiar les amenaces i determinar quin és el punt feble del seu cicle vital, i a partir d’aquí convé actuar, si cal fer-ho”, argumenta la investigadora.

Amb un pressupost de 17.500 euros, el projecte està en marxa des del passat 1 de novembre i acabarà el proper 31 d’octubre. Un altre dels seus objectius associats és conscienciar la societat sobre el valor de la biodiversitat i donar a conèixer el patrimoni natural. “Un dels problemes que tenim és fer entendre a tothom que les plantes tenen un valor, per si mateixes, sense necessitat que s’hagi de treure un profit econòmic d’aquests organismes vius. Crec que el patrimoni natural s’ha de conservar perquè és de tots i forma part del lloc on vivim, però això costa molt fer-ho entendre i sovint hom prefereix construir carreteres en lloc de conservar la biodiversitat”, es lamenta Cursach.

Les feines de recerca del projecte inclouen un estudi dels patrons de distribució de l’espècie per caracteritzar-ne l’hàbitat, examinar-ne la biologia reproductiva i analitzar-ne les defenses químiques davant l’herbivorisme. També s’han recollit mostres de sòl d’una dotzena de punts on es troba l’espècie per analitzar-ne la composició. Quant a la gestió, es farà el seguiment i reforçament de la població introduïda al puig Major, per a la qual cosa es compta amb la col·laboració del Servei de Protecció d’Espècies de la CAIB. Els darrers anys, aquest servei ha duit a terme una prova pilot de translocació de l’espècie en una zona acotada del puig Major, però l’estat de conservació i la manca de coneixements sobre molts d’aspectes de la seva biologia feien necessari un estudi científic com el que ara s’ha impulsat des de la UIB.

“El motiu que em va engrescar a posar en marxa aquest projecte -reconeix Cursach- és el desconeixement del nombre d’individus de la població de la lletrera del Massanella”. Respecte d’això constata que, a dia d’avui, se n’han geolocalitzat 1.625 peus. Això ha permès fer un mapa molt precís de la ubicació exacte de totes les plantes que es completarà amb les noves prospeccions d’enguany. Així mateix, la geolocalització servirà per elaborar models predictius per veure quines són les altres àrees del Massanella i de la serra de Tramuntana amb les millors condicions abiòtiques en el cas que es dugués a terme una hipotètica reintroducció de l’espècie.

Les amenaces potencials

Els censos demogràfics es fan a l’època de floració per conèixer el percentatge de fructificació. A l’any 2017 només un 10% de les plantes havia florit i els exemplars eren sexualment madurs. Això limita molt el nombre de llavors que s’amollen a la natura habitualment. “Un 10% de floració és un percentatge molt baix i els motius encara els hem d’investigar més detalladament”, assenyala la investigadora de la UIB, però entre les possibles hipòtesis enumera les condicions meteorològiques; els efectes del canvi climàtic (que en els ecosistemes insulars són més accentuats per les limitacions físiques de migració de les plantes i per la possible disminució del nombre de pol·linitzadors); la depredació causada per les cabres, així com una probable pertorbació antròpica (és una zona molt freqüentada per senderistes, que recorren el coll del prat del Massanella, fins i tot n’hi ha exemplars enmig del camí).

En l’equip del projecte, liderat per la doctora Joana Cursach, hi participen el doctor Juan Rita i Miquel Capó, també del Departament de Biologia i del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies; el doctor Maurici Ruiz, professor del Departament de Geografia i director del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UIB; la doctora Eva Moragues, tècnica del Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, i Antoni Josep Far, biòleg contractat especialment pel projecte, amb la col·laboració de dos voluntaris, l’estudiant de Biologia Neus Seguí i l’estudiant de màster Joshua Borràs. Ambdós col·laboraran en els treballs de camp d’aquesta primavera, que comencen justament aquest diumenge amb el seguiment fenològic de la floració i la fructificació d’una trentena de peus prèviament marcats. En els darrers dos anys els científics han detectat, en quatre parcel·les delimitades que en total ocupen 400 metres quadrats, només una trentena de plàntules que ara tenen marcades per fer-ne un seguiment i comprovar-ne la supervivència.

La conclusió de tot plegat és que la producció de llavors és molt baixa, i el reclutament de l’espècie també. Si no es produeix una regeneració natural, amb el pas dels anys les probabilitats que la població pugui acabar desapareixent aniran augmentant progressivament. Tot i això, Cursach es mostra optimista i creu que l’espècie se salvarà, però adverteix que “no podem anar a regar les plantes constantment perquè la serra de Tramuntana no és un jardí; necessitam que facin un procés d’aclimatació elles mateixes”.

Biologia i conservació

La lletrera del Massanella és una planta perenne de poca alçària -com a molt pot arribar a 15 o 20 centímetres- que consta d’un rizoma del qual brosten poques branques -en la majoria dels casos, una o dues- de tonalitats vermelloses i freqüentment ajagudes a terra. Floreix a final de primavera, i les seves flors (masculines i femenines) es reuneixen en una estructura característica que rep el nom de ciati, portador de glàndules nectaríferes. Les seves glàndules nectaríferes són de color porpra, de manera que l’espècie no passa desapercebuda durant l’època de floració. L’espècie ocupa clars de matollars de muntanya i vessants pedregosos, entre 1.000 i 1.200 metres d’altitud, i comparteix hàbitat amb altres espècies endèmiques de restringida àrea de distribució, com Chaenorhinum rodriguezii, Arenaria bolosii i Euphorbia maresii ssp. baleàrica. Es tracta, per tant, d’una zona d’alt valor biològic que, convé recordar-ho, és un paratge natural protegit i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La població natural d’ Euphorbia fontqueriana es troba a una zona de difícil accés, a prop de dues hores a peu i amb 500 metres de desnivell positiu, però molt freqüentada per senderistes. “Què té d’especial? Que és una de les plantes més amenaçades de les Balears, que és endèmica, que és rara perquè només viu en un lloc, que hem d’estudiar més a fons, per exemple per conèixer quins són els pol·linitzadors i dispersors, i que hem de conservar entre tots perquè és part d’un patrimoni natural encara massa desconegut”, conclou la investigadora principal del projecte de recerca que desenvolupa a la UIB en col·laboració amb la Fundació Biodiversitat.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF