Societat 17/08/2019

Com sobreviure un estiu separats?

Moltes parelles, sobretot joves, es veuen obligades a separar-se durant les vacances. Com viuen i afronten aquesta situació?

Maria Pagés
5 min
Com sobreviure  Un estiu separats?

Amb l’arribada de l’estiu es trenquen totes les nostres rutines. Els estrictes horaris laborals i els embussos d’automòbils a les vuit del matí al centre de la ciutat fan un gir cap a les festes majors i els sopars a les terrasses. En aquest context, alguns coneixeran el seu amor d’estiu i d’altres es veuran obligats a separar-se físicament de les seves parelles durant uns mesos. De fet, aquesta distància és la vivència estiuenca de les dues parelles protagonistes d’aquest reportatge. Les seves històries desemboquen en sentiments contraris, mentre a una l’enforteix emocionalment, l’altra es veu minvada. Així doncs, què podem fer per sobreviure a una separació física durant els mesos més calorosos de l’any?

Ens citem amb en Joan Ramon Guiu i la Sílvia Tur, una jove parella de 22 i 21 anys que viuen i estudien a Vic durant el curs universitari. A l’estiu, en canvi, cadascun s’instal·la a la seva respectiva població natal: ell és de Puigcerdà, ella d’Eivissa. “Ens vam conèixer perquè tots dos ens allotjàvem a la residència del Seminari de Vic. Jo feia segon i ella començava primer”, rememora en Joan Ramon. Els joves, que porten quasi tres anys de relació, afronten amb experiència la seva tercera separació estiuenca: “El primer any va ser el més complicat, però a partir del segon ja hem sabut organitzar-ho millor”.

Ho viuen de manera contrària la Clara i l’Àlex (noms ficticis perquè volen restar en l’anonimat). La seva història va començar fa dos anys a la matinada, concretament en un bar musical, i d’aleshores ençà s’han traslladat a viure junts a Vic. Actualment ella és universitària i ell treballa en un local de menjar ràpid. “A l’estiu estem tres mesos separats, perquè la Clara va a veure els seus pares a Lleida i jo, com que treballo, m’he de quedar”, explica l’Àlex. El primer any van afrontar l’enyorança amb més visites, concretament es van trobar unes set vegades. En canvi, l’estiu passat ella va anar a estudiar a Anglaterra i només van quedar dues vegades. “Considero que la distància ens separa cada cop més”, explica el jove.

“L’absència de la relació en el dia a dia pot enfortir o afeblir la situació, tot dependrà de l’estructura familiar i del capital social i econòmic de la persona”, afirma Francesc Núñez, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i director del màster en humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. D’aquesta manera, tenir el suport de la gent que t’envolta, com poden ser els pares, i gaudir d’un bon nivell econòmic ajuda a suportar l’absència física de la parella. Pel que fa als problemes que comporta la distància, Núñez parla amb convicció sobre el mal que pot fer deixar anar la imaginació, és a dir, pensar en hipotètiques situacions que pot estar vivint l’altra persona, tant negativament com positivament. A més, segons el sociòleg, es poden donar situacions de frustració, malentesos i ansietat, i els sentiments es poden refredar si falla la comunicació entre les parts.

De fet, és la tecnologia l’encarregada d’acostar les vides dels individus. Per tant, les separacions només són corporals, ja que es manté la comunicació i la copresència en tot moment gràcies als gadgets electrònics. En Joan Ramon i la Sílvia utilitzen Telegram. “Al principi ens comunicàvem per WhatsApp, però vam trobar que Telegram era una eina més propera”, comenta l’eivissenca. Certament, l’aplicació de l’avió de paper permet fer notes de veu a través de vídeos, i així “pots veure el dia a dia de l’altra persona”. A causa dels horaris laborals, la parella no es pot trucar cada dia, però sempre intenta trobar un moment a la setmana per fer-ho. D’altra banda, la Clara i l’Àlex es comuniquen sobretot per videotrucada, perquè consideren que “el WhatsApp no és tan pròxim i pot portar a malentesos”. Tot i la diversitat d’aplicacions, les joves parelles coincideixen en un punt: quan s’escriuen parlen de situacions trivials i quotidianes, i quan es truquen és el moment d’esplaiar-se emocionalment.

Núñez afirma que la comunicació cara a cara “presenta una resposta immediata a l’actitud de l’altre”, sigui a través d’un gest o una mirada. En canvi, la tecnologia “afavoreix el control de l’emocionalitat” gràcies al fet que l’usuari pot escollir contestar a l’acte o parar una estona la conversa, cosa que pot provocar un cert estrès. Segons el sociòleg, cada persona està determinada per un context i unes circumstàncies concretes, així que els missatges que enviem es produeixen i es reben de manera diferent. Una bona mostra són aquelles converses que acaben en discussió perquè un dels individus pensa que l’altre està antipàtic perquè respon breument els seus comentaris. Aquests malentesos es redueixen quan es tracta de relacions llargues, ja que “es comparteix un determinat codi”. Núñez assegura que el WhatsApp “serviria per coordinar l’acció de treball, és a dir, la gestió del dia a dia, i no per qüestions més sentimentals”.

Tot i que la distància comporta aspectes negatius, la Sílvia considera que “després saps valorar més el que tens”. En Joan Ramon assenteix i recalca la importància “d’aprendre a estar físicament sense l’altra persona un temps: així es recupera amb més ganes”. En la mateixa línia, Núñez assegura que “la separació pot donar una bombolla d’oxigen, o sigui, pot enfortir l’individu amb la resta del món i permetre viure noves experiències”. Segons el caràcter, la distància pot ser una font de redescobriment personal i, a més, pot ajudar a reforçar la relació.

A banda dels quilòmetres, les parelles també han de coordinar els horaris a les seves respectives feines d’estiu. “Jo tinc festa els caps de setmana, però la Sílvia, que treballa en una botiga, sol tenir els descansos variats”, explica el ceretà. Per tant, la solució l’han trobat veient-se a l’inici i al final de la temporada i parlant pel mòbil quan surten a les nits de treballar. D’altra banda, l’Àlex es defineix com una persona “antitecnologia”. El vigatà assegura que prefereix trucar a la Clara durant mitja hora cada nit o al migdia, que no estar contínuament escrivint-li.

Però, ¿quina és la clau per aconseguir una relació sana durant la separació estiuenca? La Sílvia ho té clar: la confiança. “No t’has de muntar històries al teu cap, sinó creure en el que t’explica”, afirma en un to ferm. La seva parella, en Joan Ramon, recomana que les parts trobin un moment al dia per parlar. A més, si es té un problema o preocupació “s’ha de comentar ràpidament a l’altra persona, perquè, si no, s’acaba fent una bola enorme de coses que potser són imaginacions”. Encara que els protagonistes parlen en plural, també volen recalcar els moments de solitud: “Has de gaudir dels moments en què estàs sol i compartir-los amb la família i els amics”. I encara que aquesta sigui una història de separacions, l’Àlex també comenta la importància de “trobar temps per anar-la a veure”. El vigatà marxa sense assegurar-nos la continuació de la seva relació: “És dur passar dos o tres mesos separats”. D’altra banda, la parella catalano-eivissenca s’acomiada amb una abraçada i una confessió: “Unes quantes llàgrimes cauran sempre”.

Cinc consells per afrontar una separació física durant l’estiu

Francesc Núñez, doctor en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i director del màster en humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, recomana que se segueixin els següents passos:

1. Trobar moments per mantenir la conversa amb la teva parella i saber gestionar els diàlegs sense deixar volar la imaginació. En comptes d’un bany de cossos serà un bany d’ànimes.

2. Mantenir contactes amb la resta dels humans sense la mediació de la teva parella et pot enfortir i reafirmar com a individu.

3. Reencantar-vos a través de la comunicació electrònica. Per mantenir la sorpresa i la intimitat, pot ser un factor clau enviar, en situacions concretes, una emoticona, una paraula o una fotografia. Heu de seguir enamorant-vos l’un de l’altre!

4. Saber respectar l’autonomia i la independència de la teva parella. Hem d’acceptar els espais vitals i corporals de les altres persones, encara que no ens incloguin. Aquest consell s’ha d’aplicar a través del respecte cap a l’altre.

5. Ser capaç de preparar el seu retorn a través d’un treball previ, perquè quan us torneu a trobar es produeixi una entesa per a un futur millor. No us heu d’oblidar que mentre estigueu separats també “us ho heu de currar ”!

stats