Tocar terra
Societat 04/06/2021

Sobretot s’hi ha de creure

Mateu Morro
4 min
A Europa volen reduir un 40% els dies de pesca i els pescadors diuen que l’activitat serà inviable.

Vaga de pescadors

Han volgut mostrar el desacord amb la política pesquera comunitària

La Unió Europea és una entitat complicada i sempre sotmesa als grups de pressió. Ara el món de la pesca balear està indignat i ha fet una vaga. Més que res ha volgut mostrar el desacord amb la política pesquera comunitària. Els pescadors diuen que la pressió pesquera a les Balears, de la pesca professional s’entén, és un no-res comparada amb la que hi ha al litoral peninsular. Els vaixells dedicats a la pesca d’arrossegament són pocs i disminueixen any rere any. De fet, les xifres de captures de la flota balear no cessen de davallar, en una estratègia que s’ha revelat positiva: pescar menys per guanyar més (amb una millor comercialització). Ara a Europa volen reduir un 40% els dies de pesca i els pescadors diuen que l’activitat serà inviable. No sé si serà així o no, però prendre mesures sense reconèixer les diverses realitats mai ha donat bons resultats.

Goma de garroví a la cuina

S’empra en alimentació, cosmètica i farmàcia

A les Balears tenim sectors, en l’àmbit agroalimentari, amb una realitat consolidada i un enorme potencial. El món de la garrova en els darrers temps és un exemple de bona evolució i bona gestió empresarial. Carob és l’empresa capdavantera en aquest terreny des de fa més de 30 anys, fent front als problemes de la insularitat amb una constant millora tecnològica i una comercialització de productes de qualitat. Aquesta setmana ha presentat a Sóller, a la Cooperativa de Sant Bartomeu, la nova gamma de goma de garroví utilitzable com espessidora en gastronomia. La goma de garroví s’empra en alimentació, cosmètica i farmàcia, ara Carob vol potenciar el seu valor a la cuina. En esser un producte natural, resultat d’una acurada elaboració, és un producte excel·lent per aportar textura i espessir els plats.

L’Ullal de Son Mir

S’aconseguirà minvar el nivell de l’aigua a la part més baixa del Pla de Sant Jordi

Els pagesos del Pla de Sant Jordi, que són pocs però encara en queden, estan contents per la iniciativa de la Conselleria d’Agricultura de bombar aigua des de l’Ullal de Son Mir, un albelló natural desaprofitat, fins a la bassa de reg de Son Guidet. Amb una inversió de 100.000 €, d’una durada de quatre mesos, s’aconseguirà minvar el nivell de l’aigua a la part més baixa del Pla i millorarà les condicions de conreu. Però, a més, l’aigua bombada cap a la bassa millorarà la qualitat de l’aigua disponible per als regants. L’actuació és barata, ràpida i positiva. Fins ara, la manca d’implicació de les administracions competents i tota una sèrie de despropòsits urbanístics havien contribuït a fer gran un problema que semblava no tenir remei. Potser som a l’inici d’un canvi de sentit en política agrària.

El món de la garrova en els darrers temps és un exemple de bona evolució i bona gestió empresarial.

Desenvolupament rural

Disposant d’aigua depurada abundosa, és inconcebible que s’hagi badocat tant

La Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa un potent Projecte de Millora de les Infraestructures de Regadiu dins el marc d’un encara més ambiciós Pla de Regadius, que podrà disposar d’un finançament de fons comunitaris “Next Generation”. Ja ha començat les obres per posar en marxa la bassa de reg de Peguera i per posar en condicions i millorar la bassa de reg de Santa Eulària, amb una inversió propera al milió d’euros. És a punt d’acabar la construcció de la bassa de regadiu de Porreres, amb una inversió de més de dos milions d’euros, i s’han acabat les obres de la bassa de regadiu d’Artà, que ha estat uns 20 anys sense funcionar. Sense aigua no hi ha agricultura i disposant d’aigua depurada abundosa és inconcebible que s’hagi badocat tant.

Mitjans sí, però sobretot convicció

Una política agrària feta per gent que no hi creu sempre és un desastre

Tot això ens du a una reflexió sobre les polítiques agràries. Qualsevol política que vulgui produir resultats necessita els mitjans necessaris, és a dir pressupost suficient, però també convicció de banda dels que l’han d’executar. Una política agrària feta per gent que no hi creu sempre és un desastre. I això és el que ens ha passat a les Balears, no donem la culpa sols als altres, als de Madrid o de Brussel·les. L’agricultura se n’ha anat per avall, també, perquè ni la societat illenca ni els seus representant polítics han manifestat el més mínim interès a sostenir-la. La dreta conservadora va manifestar un cert interès pel món rural, quan aquest era més consistent, com a sementer electoral i poca cosa més. I el socialisme espanyol a les Balears ni això, de fet fins i tot en va suprimir la conselleria. Amb aquestes beaces poc es podia arreplegar.

stats