LA CIUTAT ENVAÏDA
Societat 04/07/2020

Tot i la situació política, continua la modernització

Aleshores Palma ja era una ciutat moderna, capdavantera en moltes coses respecte d’altres poblacions espanyoles

Revisat Per Joan Mas
3 min

PalmaEntre el 1900 i el 1940 la població de Palma gairebé es va duplicar. En xifres rodones, va passar de 64.000 habitants a 114.000. El creixement més important es va produir en la dècada dels trenta. Al marge de l’augment poblacional, el fet més rellevant és la distribució geogràfica, ja que unes 40.000 persones vivien fora murades.

Aleshores Palma ja era una ciutat moderna, capdavantera en moltes coses respecte d’altres poblacions espanyoles. A causa de la recessió internacional, l’economia tornava a passar per un mal moment, però va tirar endavant. En el plànol social, hi havia molta preocupació per l’atur. Una mostra d’això és la reunió a la Casa del Poble d’unes 500 persones amb greus problemes econòmics. Un grup d’aturats va acudir a veure el batle, Emili Darder, que estava fent molts d’esforços per crear oportunitats de feina a través de les obres públiques i les inversions en educació i sanitat. Els serveis de benestar municipals i les infraestructures públiques varen continuar creixent, sobretot amb la construcció d’escoles i la modernització dels serveis de salut, àmbits en els quals la Segona República va fer una feina molt important.

A la dècada dels anys trenta, un 60% de la població de Palma sabia llegir i escriure. L’alfabetització arribava tant a homes com a dones. Un dels motors de l’economia i del sector serveis començava a ser el turisme, una activitat en creixement constant fins a l’esclat de la Guerra Civil. El món agrari encara continuava sent potent, si bé s’allunyava a poc a poc de la vida quotidiana de la ciutat.

L’energia creativa per modernitzar Palma continuava intensa el 1936. El projecte de la burgesia liberal anava endavant, però també havia augmentat molt la conflictivitat amb els treballadors i les organitzacions sindicals. La classe obrera feia por a la burgesia catòlica i conservadora, sobretot des de la Revolució Russa del 1917. Per salvar la monarquia borbònica, la dreta espanyola va haver de recórrer als militars el 1923 a través del cop d’estat del general Primo de Rivera, que es mantindria en el poder fins al 1930. Per tombar la Segona República, les forces conservadores tornarien a recórrer als militars, però aquesta vegada ocuparien el poder fins a la mort del general Franco el 1975.

Les eleccions generals del 1933 havien donat la victòria a la dreta. Aquest triomf va fer desconfiar bona part del socialisme de la lleialtat constitucional de les forces conservadores. La resposta va ser organitzar una vaga general revolucionària l’octubre del 1934. De resultes això, varen entrar al govern central tres ministres de la CEDA. Les manifestacions a tot Espanya varen ser intenses i a Astúries foren dramàtiques. La repressió hi va causar milers de morts. A Mallorca, el seguiment de la protesta va ser tímid i limitat. Es registraren disturbis a Llucmajor i Manacor, però no a Palma.

La repressió de la revolta del 1934 va ser protagonitzada una altra vegada per l’exèrcit africanista, ja que Franco i Goded dirigien des de Madrid la reacció armada contra els líders i els que secundaven la Revolució d’Astúries, amb l’ajuda de tropes mercenàries del nord d’Àfrica. El protagonisme de l’exèrcit va ser benvingut per la dreta i es pot considerar un preludi del cop definitiu a la Segona República que finalment tindrà lloc el 18 de juliol del 1936 a través de l’Alzamiento Nacional.

A causa d’aquesta crisi institucional i política, el govern central va destituir els batles republicans de les ciutats més importants, entre les quals es trobava Palma. En conseqüència, Emili Darder es va veure obligat a deixar la batlia en mans dels mauristes (conservadors) i dels verguistes (partidaris de Joan March). Al cap de poques setmanes, una comissió gestora presidida pel conservador Lluís Ferrer Arbona i altres regidors conservadors es va fer càrrec de la gestió municipal.

stats