Què és un sistema agroalimentari?
És una cadena amb quatre baules: pesca, agricultura, ramaderia i sector forestal
Un sistema agroalimentari és l’àmbit que resulta de considerar de manera conjunta el sector primari (agricultura, ramaderia, sector forestal i pesca) i la transformació, la comercialització i el consum alimentari. És a dir, es tracta d’una cadena que funciona sobre quatre baules i que té com a finalitat que la població disposi dels aliments que necessita en la quantitat i qualitat adequada. L’alimentació és una necessitat humana bàsica i tot allò que serveix per atendre-la en un lloc concret és el que denominam sistema agroalimentari. Tots els sistemes agroalimentaris estan interrelacionats entre si a través de multitud de relacions, entre les quals destaca el comerç d’aliments. Una anàlisi del sector primari sense incorporar les dades de la transformació i la comercialització de les produccions primàries és una tasca impossible que durà de manera inevitable a extreure observacions errònies.
Què és un desert agroalimentari?
Hi ha una descompensació quan la població s’abasteix amb importacions
Un desert agroalimentari apareix quan hi ha hagut una desconnexió completa entre les quatres baules: quan continua havent-hi la producció primària que proporcionen les activitats agràries i pesqueres, però l’abastiment alimentari de la població es cobreix amb produccions importades. Aleshores les indústries transformadores han de tancar per manca de rendibilitat i, en desaparèixer la capacitat transformadora, tampoc no hi ha sortida per a les produccions primàries, que també s’han d’abandonar. El resultat és un sistema agroalimentari descompensat, en el qual la producció i la transformació són mínimes, tendents a zero, i el pes del sistema es concentra tan sols en la comercialització i el consum d’aliments.
Localització contra globalització
L’emergència climàtica afavoreix la producció local
La globalització i la localització agroalimentària són dues tendències coexistents a totes les èpoques i també a l’actualitat. Mentre la lògica del capitalisme empeny cap a la industrialització i la plena globalització alimentària a escala planetària, el sentit comú i la necessitat de supervivència de l’espècie assenyalen el camí de la localització, a vegades en contra de les institucions polítiques i econòmiques creades per assegurar el predomini de la globalització. Els clams a favor de la relocalització han resultat fins ara inútils, a pesar de desastres alimentaris com la fam endèmica o la gran tudada alimentària. Tan sols la certesa d’un cataclisme climàtic ha començat a invertir les tornes. Podríem dir que l’emergència climàtica està ajudant a reconsiderar els sistemes agroalimentaris des d’una nova perspectiva.
La trampa estadística
Cal tenir en compte el sistema agroalimentari en conjunt
La gran trampa estadística dels adversaris d’un equilibri econòmic basat també en la justícia alimentària és presentar el sector productiu primari desconnectat de les altres baules de la cadena. Efectivament, si escapçam del tauler de dades totes les parts del sistema agroalimentari que no són la producció primària estricta, el reduïm a la mínima expressió, amb un percentatge inferior a l’1% del VAB balear, i aquesta insignificança justifica el fet de mirar cap a una altra banda davant els greus problemes que mostra un sistema agroalimentari insostenible, deslocalitzat i destructor de l’economia local, malalt de dependència externa i amb la necessitat de restablir l’equilibri entre totes les baules de la cadena. En una economia del monocultiu turístic, el camí cap a convertir-se en un desert agroalimentari té poques traves.
El sector agroalimentari balear
L’ocupació, la demanda, la despesa i el pes en la indústria han crescut força
El sector agroalimentari balear, amb 1.522 milions d’euros el 2019, el 5% de l’economia balear, va ocupar 38.727 persones, un 7,4% dels ocupats balears. L’estructura del sector està descompensada cap a la comercialització, amb un 76,7% del VAB. Però la despesa per càpita en adquisició d’aliments va ser el 2019 de 1.707 €/any i les Balears són la tercera comunitat autònoma en despesa alimentària. Això i una creixent demanda de les produccions locals ha ocasionat un increment del nombre d’empreses d’un 8,3% entre el 2008 i el 2019. El pes de la indústria agroalimentària balear és d’un 17,2% de la indústria manufacturera i és el sector amb més pes. El VAB del sector agroalimentari balear ha passat de 1.197 milions el 2008 a 1.522 el 2019, amb un increment d’un 22,4% i un creixement de l’ocupació d’un 3,5%.
