Societat 11/09/2020

Sinèquies vulvars a la infància

L’adherència pot ser tan gran que pot cloure gairebé completament el canal vaginal, però no sol provocar símptomes

Pedro Albertí Celada
3 min
Sinèquies vulvars a la infància

Les sinèquies vulvars són adherències aparegudes a la vulva, concretament entre els llavis menors, que es produeixen amb certa freqüència en nines de 0 a 3-4 anys, i que poden arribar a cloure completament l’orifici vaginal. Pot aparèixer també en nines grans, però amb menys freqüència, i en general, són nines que ho tenien d’ençà que eren petites però ningú els ho havia detectat.

Les lactants petites duen bolquer i la força que exerceix, en ocasions, pot facilitar que els llavis menors s’enganxin i es formi així una membrana laxa, feble, però que pot arribar a ser molt consistent si passa el temps suficient. Això explicaria que sigui molt més freqüent en nines petites. Un altre factor que es considera que hi podria estar associat és l’absència d’estrògens (“privació estrogènica”) típica d’aquesta edat: les nines abans de la pubertat produeixen una quantitat mínima d’estrògens, gairebé zero.

La nina no sent molèsties per l’aparició de la sinèquia. L’adherència pot ser tan gran que pot cloure gairebé completament el canal vaginal, però no sol provocar símptomes. Normalment no hi ha dolor ni picor ni cap altra simptomatologia. De vegades es pot complicar amb vulvovaginitis inespecífiques per la retenció de secrecions, o també infeccions per fongs per l’ambient humit local i la poca immunitat contra els fongs típica en nins petits, etc. Si la nina arriba a l’adolescència sense resoldre el problema (hi ha múltiples casos descrits) i comença les menstruacions, es poden “retenir” aquestes menstruacions a l’interior dels genitals, al canal vaginal i fins i tot a l’interior de l’úter, perquè no pot sortir a través de l’orifici natural que està obstruït per la sinèquia. Aquesta condició mèdica s’anomena hidrometrocolpos, i sol requerir cirurgia per a la seva resolució. Així, aquestes sinèquies vulvars, en aquest cas concret, serien responsables d’una falsa amenorrea: quan arriba l’edat corresponent, la nina sembla que no té la regla. Tanmateix, sí que la té, però el contingut de sang menstrual queda retingut a l’interior, sense que hi hagi expulsió de sang a l’exterior, i per això es parla de falsa amenorrea.

COM SE’N FA EL DIAGNÒSTIC?

El diagnòstic es fa de visu. Quan en una revisió de salut miram els genitals externs tant dels nins (per comprovar que no tinguin fimosi, varicocele, etc.) com de les nines, observam l’adherència que clou del tot o en part el canal vaginal. Sempre s’han d’explorar els genitals externs de manera rutinària en les revisions periòdiques de salut infantil. En fer-ho, observarem una membrana o tela de diferent gruix, que neix des de la part inferior dels llavis menors, cloent més o menys part o tot el canal vaginal.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT?

El tractament sol ser senzill. Es fa mitjançant traccions suaus dels llavis menors, separant-los amb cura, i així s’aconsegueix trencar l’adherència. Si l’adherència és més antiga, pot haver-se fet més dura, més densa, i és possible que les traccions no aconsegueixin alliberar-la. En aquesta cas, poden ser útils les cremes amb estrògens durant un temps, amb les quals sovint es resol el problema.

Si l’adherència és antiga, de consistència forta i gruixuda, pot donar-se el cas d’haver de recórrer a la cirurgia per alliberar la sinèquia vulvar. S’utilitza una sonda amb sedació amb la qual s’aconsegueix solucionar el problema. En general, això no hauria de passar si es revisen periòdicament els genitals a les revisions de salut.

stats