SOCIAL MEDIA
Societat 04/05/2018

La síndrome FOMO, l'amenaça de les xarxes socials

La por de perdre’ns quelcom fa que estiguem constantment connectats a les xarxes socials

Maria Cifre
4 min
La síndrome FOMO, l'amenaça de les xarxes socials

PalmaLa necessitat d’estar constantment connectats a internet i, sobretot, a les xarxes socials és un fet que augmenta entre la societat a mesura que passen els anys.

La por de perdre’ns alguna cosa de les que passen en el moment, en relació amb les publicacions a les xarxes socials, ha estat anomenada pels professionals com a síndrome de FOMO, de l’anglès Fear of missing out.

Es tracta d’un tipus d’ansietat social relacionada també amb l’enveja. Allò que realment preocupa els usuaris addictes a les xarxes que pateixen la síndrome és quedar exclòs d’una conversa pel simple fet de no haver vist en el moment precís la notícia, fotografia o esdeveniment, entre d’altres moltes informacions existensts a les xarxes.

El fet de sentir la necessitat constant d’actualitzar les xarxes socials està totalment lligada a la pèrdua de valor d’allò que un fa a cada moment. Com a exemple clàssic hi ha l’assistència a un concert. Actualment, la majoria de persones estan més pendents de compartir un vídeo o una fotografia del concert que de gaudir del moment en si. De fet, hi ha molta gent que pensa que si no en publica imatges, és com si no hagués assistit al concert. O, seguint en la mateixa línia, l’escena d’una taula d’amics en què tots estan més pendents del dispositiu mòbil que de parlar i compartir una estona amb els seus companys.

De hobby a professió

De hobby

Actualment, i per a una gran part de la societat, les xarxes socials marquen el ritme de la vida quotidiana. En són un clar exemple els influencers, dels quals n’hi ha diverses tipologies. Es pot ser instagramer, tuitaire o youtuber, entre d’altres. I també existeixen els influencers transmèdia, que se senten còmodes treballant en diferents xarxes socials.

Hi ha influencers que es dediquen únicament a relatar minut a minut la seva vida a través de les xarxes i d’altres que opinen o expliquen idees més concretes. Alguns d’ells viuen d’això, és a dir, que han arribat a professionalitzar el seu hobby. De categories, n’hi ha de tot tipus. Alguns parlen de naturalesa, altres ho fan de moda o bé de famosos.

Responsabilitat

La majoria del públic que segueix les xarxes dels influencers són joves d’entre 13 i 25 anys, la qual cosa indica que adquireixen una gran responsabilitat sobre la societat jove del moment i que a través de les xarxes es creen conductes. “La gent ens segueix a Instagramo a qualsevol altra xarxa, no perquè hi publiquem una fotografia, sinó perquè hi cerquen el reflex d’algú que voldrien ser ells”, explica la social media manager d’ Operación Triunfo, Belén Pueyo, qui afegeix: “Tenim molta de responsabilitat, perquè els joves segueixen les vides dels altres i les viuen com si fossin la seva”. En aquest sentit, s’ha de saber separar la vida personal de la de les xarxes.

Durant els darrers mesos s’han registrat moltes ‘històries’ a Instagram i fins i tot selfies fets amb el telèfon mòbil mentre es condueix. Aquest és un exemple de conducta molt perillosa, perquè si un influencer ho du a terme, els joves que el segueixen ho veuran com un fet positiu i normal.

El fet que els influencers dediquin la seva vida a fer publicacions a les xarxes socials diàriament i a tothora està estretament relacionat amb la síndrome de FOMOi l’addicció a estar sempre connectats.

Es tracta de ser presents a les xarxes i, sobretot, de ser actius per tal de tenir més seguidors. Però l’obsessió de compartir-ho tot a les xarxes a tothora pot tenir aspectes molt negatius en la vida personal i en la salut de cadascú.

‘Social media camp’

És important saber desconnectar de les xarxes socials sense tenir la sensació que un està desconnecatta de l’actualitat. “Es tracta de ser més social i menys mèdia”, assenyala l’especialista en social media Amel Fernández.

És per aquest motiu que en la quarta edició del Social Media Camp es durà a terme un taller en què s’especificaran tècniques per aprendre a desconnectar del món tecnològic i, en especial, de les xarxes socials.

El campus sobre el maneig de les xarxes socials tindrà lloc al Palau de Congressos de Palma durant cinc dies compresos entre el 4 i el 8 de juny. L’objectiu és que tots els assistents aprenguin a donar visibilitat als seus projectes de manera adequada.

El taller consta de 20 hores lectives i està pensat perquè persones de diferents nivells i perfils puguin adoptar una formació pràctica sobre les xarxes socials amb perspectiva de negoci. L’entrada és de 125 euros, amb inscripció prèvia, i un total de 400 places disponibles.

A aquesta quarta edició del campus, hi assistiran professionals com la social media manager de Telepizza, Sonia Luna; el director de social media d’Iberdrola, Carlos Fernández; el digital media de Playstation, Sertxu Sánchez, i la social media manager de la passada edició del programa de televisió musical Operación triunfo, Belén Pueyo, qui també és youtuber i instragramer. Ella explicarà com va passar de ser una seguidora de totes i cada una de les edicions del programa a treballar-hi com a mànager del social media. Ho va fer publicant vídeos sobre curiositats que ella recordava dels protagonistes de les edicions passades i insistint a través de Twitter que es compartissin, fins que varen arribar al director del programa. “Va ser relativament fàcil construir les estratègies, ja que em guiava a partir de les necessitats dels seguidors, d’allò que a mi com a fan m’hauria agradat veure i saber”, explica Belén Pueyo.

Entre d’altres ponències i tallers, també hi participarà el director global de social media de la cadena Melià Hotels International, Santiago García, qui explicarà quines són les estratègies a seguir per promocionar set marques diferents i tres-cents hotels.

stats