“El sindicat de prostitutes és un encobriment de l’esclavitud”

PalmaEl mes d’agost va finalitzar amb un terratrèmol al Ministeri de Treball: la Direcció General de Treball havia donat llum verda a la constitució del sindicat Otras (Organització de Treballadores Sexuals). El serial, que ha inclòs la dimissió de la directora Concepción Pascual, ha reactivat el debat moral al voltant del paper que pot jugar una organització d’aquestes característiques en la societat. Les posicions es polaritzaren entre els abolicionistes i els defensors d’una regularització, i de seguida es va saber que darrere Otras s’amagava Aprosex, una societat empresarial amb interessos gens clars i que imparteix cursos de prostitució.

“El sindicat de prostitutes és un encobriment de l’esclavitud. El que es fa amb la regularització és transformar els proxenetes en grans empresaris i que continuï d’aquesta manera l’explotació de les dones”, afirma Elena amb contundència. I sap de què parla. Arribà a Mallorca el 2005 i va ser víctima del tràfic de persones amb finalitat sexual. De fet, encara ho és. I això, malgrat que va poder abandonar aquell infern i ara porta una vida “com qualsevol altre ciutadà”. No ha pogut prescindir de la protecció policial, perquè les amenaces no han aturat des que va abandonar el proxeneta que la tenia sotmesa.

“La prostitució no és un problema de les dones, sinó de tota la societat. Les dones exercim per a aquells que tenen un negoci muntat. És igual com hi entres, sempre et prostitueixes per a algú”, apunta. Darrere els sindicats s’amaguen “homes empresaris”. Elena sap això de bona font, ja que va exercir la prostitució a Alemanya, país que legalitzà la prostitució el 2002. Independentment de si la seva activitat és legal o no, Elena considera que “els proxenetes no són homes normals: com es pot ser normal explotant altres persones?”.

Aquesta dona, que ara viu completament allunyada de la prostitució, començà a reflexionar “quan anava a manifestacions contra la violència de gènere”. “Per què hi ha aquestes diferències entre el carrer i la prostitució? Vull dir, quan surt al carrer puc denunciar que qualsevol home vulgui abusar de mi. Per què permetem llavors que els proxenetes ho facin?”. Malgrat que la lluita feminista s’ha estès transversalment a tota la societat, “ens estam oblidant d’una part de les dones”. Elena ho té prou clar: “La prostitució no és i no pot ser una feina, no podem designar d’aquesta manera una activitat en la qual perds la dignitat”.

Els drets laborals “no poden aplicar-se a una activitat que no respecta els drets humans”, continua Elena, que considera que “la societat no és conscient del que passa”. “Han d’entendre que no és només un problema de les prostitutes, és un problema de tots. Els homes que utilitzen el cos de la dona en un pis, després surten al carrer i se’n van amb la seva família, amb els seus fills”, diu amb tristor. “Estic desanimada perquè veig que la gent no reflexiona”, afegeix.

Què fer?

Elena té clar que caldrà voluntat política per tractar la problemàtica de la prostitució en el futur, una voluntat que ara no troba enlloc: “El 23 de setembre és el Dia mundial contra el tràfic de persones amb finalitat sexual i no he vist cap menció ni cap acte per donar a conèixer aquesta realitat. És decebedor”.

L’aprovació d’un sindicat no és res més que “fer marxa enrere”. “De què serveix a una prostituta saber si tindrà jubilació, si tal vegada la mataran abans d’arribar a l’edat de retirar-se?”, proclama. Elena recorda que les prostitutes “tenen un 40% més de probabilitats de morir assassinades que la resta de dones”.

A favor

Núria és una transsexual que exerceix la prostitució des de fa 30 anys i pensa que tenir un sindicat “és del tot necessari”. “Estam desemparades i hauríem de tenir drets laborals”, diu. “Som moltes més del que la gent es pensa, allò que passa és que no sortim a la palestra”. Quant a la problemàtica del tràfic de persones, Núria considera que les dones en aquestes condicions són una minoria. “La majoria sap per a què ve. Jo mateixa vaig anar a un altre país i sabia que era per ser prostituta”, confessa.

L’abolició de la prostitució “no serà possible mentre hi hagi homes”, afirma. “Diuen que som objectes per a ells, però ells són una cosa pitjor per a nosaltres: només són doblers. Sense doblers, no hi tindríem sexe”, assegura. Núria s’enfada, perquè creu que “la gent pensa que les prostitutes són ignorants i que ens han de salvar”. Ella considera la prostitució “com un mitjà de vida com qualsevol altre” i demana que “no es donin tantes voltes al tema”. “No ens han de salvar”, hi insisteix.